PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Un concepte diferent de cursa de muntanya

L’Skimo6 és un model de cursa de gran èxit als Alps, amb el format clàssic de competició per equips i ideada per a tots els públics

Per Iván Moure

Membres de l’organització de l’Skimo6 reconeixent el recorregut de la cursa que s’estrenarà demà entre Naturlàndia i Grau Roig, fa uns dies.
Membres de l’organització de l’Skimo6 reconeixent el recorregut de la cursa que s’estrenarà demà entre Naturlàndia i Grau Roig, fa uns dies. | SKIMO6
Diumenge naixerà un nou model de cursa d’esquí de muntanya que està triomfant als Alps i que l’empresa VSL Sports ha traslladat a Andorra. Batejada sota el nom d’Skimo6, aquesta cursa recupera el format clàssic de competició per parelles o trios, com es feia fins fa uns anys, basant-se en la dita que mai es va sol a la muntanya pels perills als quals un s’exposa, i sobretot ideada per a tots els públics.
 
Això vol dir que hi haurà gent inscrita que evidentment lluitarà per guanyar, però d’altra que tindrà com a repte acabar. Per als primers, es calcula que s’invertiran entre quatre i cinc hores per completar els prop de 30 quilòmetres que té el recorregut i per als segons, fins a les tretze hores que ha establert l’organització de límit. El que està clar, tal i com va assegurar el director de cursa, Joan Turné, és que «no serà dura, però és molta distància i requerirà calma. És un repte assequible per als practicants d’aquest esport i per al públic que no s’apuntaria mai a una cursa. Però qui surti a totes d’inici, pot acabar pagant l’esforç».
 
Aquesta cursa de caire tan popular i que posa a prova la resistència del cos humà podria dir-se que és una mena d’Andorra Ultra Trail Vallnord d’hivern i de fet, l’ideòleg i organitzador, Gerard Riart, admet que a mig termini, d’aquí dos o tres anys, si funciona, «es convertirà en una de les etapes d’una cursa més evolucionada que consistirà a donar la volta a Andorra».

Tres llacs, sis refugis
 
El recorregut serà una de les grans atraccions de l’Skimo6. Surt de Naturlandia i acaba a Grau Roig. A banda dels 30 quilòmetres de distància, hi ha uns 2.000 metres de desnivell tant positiu com negatiu passant per diversos llocs verges, a més de tres llacs emblemàtics i sis refugis de muntanya. La sortida serà des del parc Animalier, hi haurà una zona de bosc fins la Roca de Pimes, on hi haurà el primer refugi a uns 2 quilòmetres. S’haurà de superar una pujada fins el coll de Finestres, on hi ha un mirador, abans d’arribar al Pic Negre. Després hi ha una baixada i una petita pujada que acaba al refugi Claror, on hi haurà el primer avituallament líquid i sòlid. Continuarà el camí per l’estany de la Nou i el refugi Perafita, i d’allar s’agafarà direcció collada Maiana i l’estany Serrer. Aquest punt és el quilòmetre 16 i es fixarà un tall horari màxim a les 13.00 hores. «Són 5,5 hores i considerem que és un temps molt assequible», justifica Riart. A continuació hi haurà una una ascensió fins el refugi dels Orris, una mica més endavant el de l’Illa, amb unes vistes espectaculars i una zona molt verge al pas per l’estany i la baixada fins la vall de Civera. Immediatament hi ha una ascensió per bosc fins l’avituallament de Montmalús i una última pujada perper acabar. «La clau és prendre-s’ho amb calma i dosificar des del començament. La sortida i l’arribada són els trams més complicats, la resta són més o menys planers», opina l’organitzador.
 
De fet, no es pot accedir en cotxe a la majoria de punts del recorregut i aquest hàndicap fa que l’helicòpter sigui una eina indispensable. Fins el punt que «si hi ha boira, haurem d’anul·lar la carrera». I les previsions meteorològiques tampoc és que siguin molt bones... «Va passar amb la Copa del Món d’esquí alpí i sembla que aquest cap de setmana el temps torna a tenir ganes de fer la guitza», lamenta Turné.

Les inscripcions per a la primera edició s’han limitat a 260 participants i ja estan tancades des de fa uns dies. «Hi ha gent que s’ha  quedat fora i ho lamentem per ells, però hem de ser curosos», alerta Riart. Són un total de 112 equips, per parelles o trios, que hauran de tenir en compte que per ser finisher hauran d’arribar dues persones del mateix equip mínim. Això vol dir que per als trios, es permet l’abandó d’un dels integrants. No és una manera fàcil de competir, perquè els membres d’un mateix equip no poden arribar amb més de 30 segons de diferència als punts de control però aquí està la gràcia. En ajudar a no deixar que la muntanya pugui amb el company.
PUBLICITAT