Les famílies que demà han de deixar buits els seus habitatges durant una setmana han rebut amb relativa normalitat i comprensió aquesta mesura. Un d’ells assegura que «no estem espantats, ni molt menys. Ens van explicar la problemàtica des del comú i ho entenem perfectament».

Tot i que s’aplaudeix la prevenció, alguns d’ells, com Víctor Núñez, afirma que «a mi ningú em va dir fa 20 anys quan vaig comprar el pis que això era una zona de risc». Aquest veí afectat es pregunta que «si jo ara volgués vendre el pis, què? L’he de deixar molt més barat perquè està en una zona de risc. Quan ja tenia comprat el pis, anys després, ens vam assabentar que no es podia edificar», afirma. L’afectat desvetlla que «volem parlar amb la cònsol perquè som una comunitat de més de 100 pisos i farem alguna cosa per reclamar».

Un altre veí reconeix la manca d’informació i que no té cap neguit per la zona. «Evidentment que seguiré vivint aquí. On vol que hi vagi si el pis és meu?», assegura. «Quan vaig comprar el pis ja es podia preveure que podria tenir algun petit risc en aquest sentit. Tot i això, a nosaltres ningú ens va avisar mai ni ens van informar. Han fet coses, han posat tanques i han protegit la zona i ho veig positiu», argumenta.

Una dona assentia amb el cap i afegia que «ens han donat tota la informació pertinent, que hem de sortir demà i que ells es faran càrrecs de totes les despeses de l’hotel». Un home gran surt d’una de les porteries afectades del carrer Mestre Xavier Plana i ens explica que «aquests dies anirem a casa d’un amic del meu fill que ens deixa lloc». «Tenim el pis de lloguer, però no ens van dir que hi fos cap zona de perill ni de risc quan vam venir», remarca.

Carles Flinch, xef gerent d’un dels establiments afectats, assegura que «hem tingut ja una setmana per preparar-nos per poder tancar aquests dies» i destaca que «fa 37 anys que estem aquí i ara s’estan fent uns plans d’actuació que ens dóna una confiança».