El Ministeri Públic demana quatre anys de presó i la imposició d’una sanció d’un milió d’euros per a una dona acusada de blanqueig de capitals en grau de temptativa. Aquesta multa es faria extensiva als dos homes que presumptament haurien actuat en societat amb l’acusada en l’intent de facilitar una via d’ingrés de diners forans al Principat, essent la petició de privació de llibertat de tres anys i l’expulsió definitiva del país en tractar-se de persones no residents. L’única transferència que arribava al compte bancari andorrà del que la dona era titular va ser un import de 8,52 milions de dòlars procedents del frau d’un treballador al mateix banc anglès per al qual exercia. L’actuació de la comissió de blanqueig del banc andorrà va impedir l’execució de l’operació, pel que la categoria del delicte es limita al grau de temptativa.
 

El cas que ahir jutjava el Tribunal de Corts es remunta al 2009. Tal com va reconèixer l’acusada en el transcurs del judici, fruit d’uns contactes establerts mitjançant xarxes socials professionals hauria facilitat les coordenades bancàries d’una entitat andorrana de la que era posseïdora amb la finalitat que «inversors estrangers» originaris de Rússia, la Xina i Dubai, entre altres indrets, satisfessin la voluntat d’ingressar a Andorra elevades xifres de diners. En una declaració certament ambigua i causant de confusió entre els assistents, la dona va parlar de quantitats de fins a 50 milions de dòlars.

 

Associació il·lícita/ El rol de la inculpada passava per posar a disposició  del que va qualificar «d’inversors estrangers» el compte que anteriorment havia servit per a la seva activitat –infructuosa– en l’àmbit de la gestoria immobiliària. L’objectiu real, sota consideració de la part acusatòria, era canalitzar transferències per obtenir comissions i repartir-les. També sota el nom de la dona va quedar concretada una societat que hauria adquirit a Espanya que aglutinava tots tres processats, motiu pel qual el ministeri públic suma a la temptativa de blanqueig el delicte major d’associació il·lícita.
 

Així com la inculpada, originària de Canillo, facilitava el compte obert en una oficina de la parròquia, un segon s’encarregava de la captació d’«inversors» i aportació de contactes, mentre que un tercer s’hauria vist involucrat per presumpte participació a través de la planificació de les transferències així com per ser beneficiari de les comissions que suposadament havien de sortir de la societat i arrel de les operacions de moviment de capitals. 
 

L’acusada va parlar d’imports de fins a 50 milions d’euros. No obstant, l’únic ingrés que es va detectar al compte va ser una transferència de 8,52 milions de dòlars dels que, precisament, va assegurar desconèixer-ne la procedència i pels quals va ser detinguda el desembre del 2009. 

 

Frau a un banc anglès/ Els més de 8 milions de dòlars que desencadenaven la detenció dels tres inculpats en la causa procedien del frau d’un banquer a la pròpia entitat per la qual treballava a Anglaterra. En percebre la transferència i en vista que es tractava d’una operació elevada que no era habitual dins l’activitat del compte de la dona, la comissió que lluita contra el blanqueig dins de l’entitat andorrana involucrada va bloquejar la quantitat. La marca anglesa va ratificar la il·licitud de dita operació.
 

Tot i que la processada va insistir en la desconeixença de la procedència d’aquest ingrés i el motiu pel qual va arribar al seu compte, un treballador de l’entitat del país va ser contactat per l’acusada en donar-se la confiscació dels diners, interessada per la motivació. Així mateix, el seu dia la dona hauria assegurat al banc sobre l’arribada d’un fax amb què es completaria la informació necessària per tancar la transferència. Dita documentació era falsa. De fet, dues persones de l’àrea de seguretat anglesa van personar-se a Andorra per fer un seguiment d’aquesta transacció procedent d’un frau a nivell intern de l’entitat i que es troba sota el seguiment de la justícia d’Anglaterra.
 

La dona va negar reiteradament tenir relació amb aquests 8,52 milions originaris d’una estafa a Anglaterra, si bé sí va parlar de quantitats encara més elevades que esperava per part «de persones àrabs d’un alt poder adquisitiu» així com de «gent amb comptes a Suïssa» i que rondaven xifres d’entre 8 i 50 milions, ja sigui e forma d’euro o de dòlar, de les que va reconèixer esperar una comissió del 5%. Aquesta retribució, va assegurar, no s’havia de repartir només entre els tres socis sinó també amb altres agents implicats, com un notari de Costa Rica que hauria facilitat el contacte amb un advocat anglès. Malgrat tot, aquestes operacions mai no van tenir lloc, únicament l’ingrés de més de vuit milions originari del frau a Anglaterra que l’acusada va negar conèixer.
 

Davant l’acusació de blanqueig per part de la fiscalia, la dona va defensar-se assegurant no saber si l’origen de les sucoses quantitats que pretenia ingressar eren resultat d’activitats il·lícites i del·legant la funció d’investigar la procedència dels diners al mateix banc.

 

Demanda d’absolució/ Les defenses dels dos homes inculpats en la causa i no compareixents a la vista d’ahir van coincidir en demanar l’absolució dels seus clients. Es van remetre a un engany efectuat per la present acusada (i reconegut durant la vista). De la seva banda, el lletrat de la principal encausada va sustentar-se en la desconeixença de la seva clienta sobre aquest ingrés de 8,52 milions de dòlars i el fet que hagués estat  encisada per una «merla negra que semblava blanca» en un temps difícil per a la seva defensada així com pels altres dos inculpats. En tot cas, va considerar, es tractaria d’un delicte de complicitat i d’apropiació indeguda que, tal com va voler ressaltar, no es va acabar efectuant perquè l’entitat financera andorrana va intervenir els diners i els va retornar a Anglaterra. El Tribunal de Corts farà públic el seu veredicte el proper 25 de maig.