PUBLICITAT

ESCALDES-ENGORDANY

Un any des de l’esclat de la crisi

L’afer evoluciona, però encara no és resolt

Per RAFA MORA

Toni Martí, abans de la seva compareixença del 10 de març de l'any passat.
Toni Martí, abans de la seva compareixença del 10 de març de l'any passat. | Tony Lara
Des de fa just avui un any Andorra viu la crisi financera més dura de la seva història, el cop de la intervenció del Govern a Banca Privada d’Andorra (BPA) per la nota més famosa que va arribar mai al Principat, aquella del FinCEN (Financial Crimes Enforcement Network: la Unitat de Delictes Financers del Tresor dels Estats Units), el notice fatídic que va fer esclatar pels aires la confiança dels mercats internacionals envers Andorra, un petit país encastat als Pirineus que vivia ben tranquil fins que, de sobte, va veure com mig món financer mirava cap a ell i, obligats per la força del tresor nord-americà –alguns en dirien caprici–, tancaven portes o miraven de reüll, amb pors, amb malestar, com si Andorra fos de la nit al dia un país maleït, la pesta, el perill, una infecció que s’havia d’aturar. I fins avui, on l’evolució porta a què just abans d’ahir l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) dictaminés, per fi, que un 3% dels clients són, presumptament, sospitosos de blanqueig de capitals.
Des d’aquell 10 de març del 2015, molts han estat els noms que han passat a ser habituals en el dia a dia d’aquesta Andorra convulsionada pel «martell» del que va parlar Anton Smith, en aquell moment conseller d’assumptes econòmics de l’ambaixada d’Estats Units a Espanya. Jennifer Shasky Calvery (directora del FinCEN), Joan Pau Miquel (exidrector general del banc), Pablo Laplana (de l’àrea internacional de l’entitat), els punts de mira en Andrei Petrov,  Gao Ping, Diego Salazar, i per suposat el centre de tot plegat, els encarregats a Andorra de posar fil a l’agulla per trobar solucions a un problema d’Estat, de credibilitat, de política d’alts vols per recuperar el que havia estat un treball  de molts anys, dinamitat aquell 10 de març. Han estat clau en tot això el cap de Govern, Toni Martí; el ministre de Finances, Jordi Cinca; la directora de l’INAF, Maria Cosan; el president de l’AREB, Albert Hinojosa; el seu conseller delegat, César Goyache; el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya... i tants i tants que han dit la seva en aquesta qüestió que ha omplit pàgines i pàgines de periòdics, hores d’informatius, de debats televisius i radiofònics, de tertúlies de carrer, de sessions del Consell General i del Consell de Ministres. 
I encara hi som. Perquè el cas BPA no ha arribat a la seva fi, els terminis es van allargant i el que havia de ser un procés tancat a finals del 2015 amb la preparació de la subhasta de la nova entitat després que BPA passés a ser Vall Banc, després que es presentessin les ofertes, després que s’acceptessin, després que els treballadors sapiguessin el seu futur o els clients què seria dels seus diners, després de tot això, aquest procés no ha acabat. 
I no hi és, la calma, perquè els treballadors segueixen sense saber el seu futur –més enllà de la selecció natural, i també forçosa, que hi ha hagut en la plantilla en els últims mesos–, perquè els clients no poden accedir als seus plans d’estalvi, perquè encara les entitats interessades en la compra del banc pont han demanat la pròrroga per presentar les ofertes perquè els manca informació, perquè encara no hi ha tampoc corresponsals estrangers oberts, perquè va ser just aquesta mateixa setmana, a 48 hores de complir-se el primer aniversari, quan l’informe de PricewaterhouseCoopers –l’auditoria amb un cost de 13 milions d’euros–, va determinar que el 92,6% dels clients de l’entitat (en xifres: 27.000) estan nets i un 3% són presumptament sospitosos de blanquejar capitals (923 en total, dels quals en són 100 els que combinen tots els factors de risc)... Per tot això, el cas BPA continua molt viu, perquè entre els dubtes que s’instal·len en el procés i la postergació dels terminis establerts, Andorra continua amb un banc menys, tot i que el FinCEN retirés la seva notice el passat 19 de febrer. Sí, n’hi ha, de bones notícies, com aquesta, però un any després encara no està solucionat un afer que ha fet trontollar un país, un Estat, i tots els seus ciutadans que esperen amb incertesa.
PUBLICITAT
PUBLICITAT