PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

El Perfum

El film mostra com es pot arribar a comportar el ser humà davant d’una passió obsessiva que el pertorba.

Per ESTEFANIA GRACIA

Una de les escenes finals de 'Perfume: The Story of a Murderer'
Una de les escenes finals de 'Perfume: The Story of a Murderer' | EL PERIÒDIC
Fins a quin punt s’enterboleix la ment de l’ésser per arribar a satisfer una obsessió. El director alemany Tom Tykwer aconsegueix amb Perfume: The Story of a Murderer (un film que recrea la novel·la de Patrick Süskind) transformar un do que molts considerarien diví en una perdició humana.
 
Any 1744, sota els suburbis més purs de París i en mig d’un mercat concorregut per peixaters, mercaders i un aroma de putrefacció, neix Jean-Baptiste Grenouille (interpretat ja d’adult per Ben Whishaw). El nadó no rep la millor benvinguda a aquest món, doncs la mare, en un intent d’amagar el nen no desitjat, oculta a Jean-Baptiste entre els budells de peix que inunden el terra. 
Però la vida no vol que es perdi un nadó tant singular, així, com un repte més, Jean-Baptiste treu forces i esclata a plorar, un fet que costa la vida de la mare en ser descoberta per les autoritats i decapitada per haver intentat assassinar al seu propi fill. 
 
Amb un inici pertorbador i poques esperances per a Jean-Baptiste, el menut creix en un orfenat, on descobreix que els aromes s’intensifiquen cada cop més i el seu nas no es para en l’olor d’una poma o un prat amb gespa, el jove té un nas prodigiós i fins i tot una branca de l’arbre més decaigut o una roca que per a la resta no disposa d’olor, aconsegueixen despertar els racons més dormits de la seva ment. 
 
Però a mesura que Jean-Baptiste creix, també augmenta la seva sensació de vuit i de voler captar l’aroma únic i inimitable de cada objecte, indret o persona que l’envolta. Així, mogut per les melodies aromàtiques que desprèn París, el jove abandona l’orfenat i s’endinsa en la profunditat de la ciutat. Descobreix un món ínfim i replet de noves olors. Sembla que s’han obert les portes per a Jean-Baptiste, però tanta llibertat amagada durant anys i amb la necessitat de satisfer la recerca d’olors que li demana la seva ment, el protagonista es veu atret per l’aroma d’una noia a qui –sense intenció de tal– acaba ofegant.
 
Pertorbat pel fet i sense acabar d’entendre la situació, el jove intenta recuperar l’aroma de la noia que tant la captivat, però aquesta està morta, i així com la vida, la seva olor també s’ha esvaït. A partir d’aquest moment, i amb l’adquisició de nous mètodes i coneixements com a perfumista, Jean-Baptiste entra en una recerca –si més no qüestionable– de l’aroma més pur i diví que pugui captar la seva ment. 
 
El protagonista inicia així un camí turbulent que recrear l’evolució –cada cop més indesitjable– d’una obsessió insana que per a res acabarà bé, 
 
Rodatge a Barcelona / Tot i ambientar-se en París, diverses escenes del film van ser rodades a Barcelona, quina ciutat sinó, podia mostrar la part més fosca d’una societat i alhora la més refinada. Jugant amb aquesta dualitat, la pel·lícula desenvolupa el relat entrellaçant la frivolitat dels impulsos més primitius de la humanitat amb la sofisticació que aquesta mateixa reclama. Com a exemple, trobem les primeres escenes del film on es mostra el mercat de peix que acull el naixement de Jean-Baptiste. 
 
Aquesta part es va rodar al barri gòtic de Barcelona. I tot i l’aspecte ja robust i tenebrós dels carrers, van ser necessàries 2,5 tones de peix i una tona de carn per crear l’ambient de putrefacció desitjat. Tom Tykwer va fer tant bé la feina i va voler ser tant meticulós que els membres del rodatge li van donar el sobrenom de Senyor de la brutícia. 
 
Tanmateix, cap a la meitat del film hi ha una escena que es desenvolupa al Parc del Laberint d’Horta, situat a Barcelona. Però aquesta no va ser l’única ciutat que Tom Tykwer va utilitzar com a decoració, el film també es va rodar a Girona, Figueres, Besalú, Blanes i Tortosa. En total, l’estància a Catalunya va durar uns dos mesos.
 
Per aconseguir endinsar a l’espectador de ple en la decadència i alhora el ressorgiment de la societat de París, els treballs d’atrezzo, incloent la vestimenta, juguen un paper fonamental. Com a curiositat, el dissenyador de vestuari Pierre-Yves Gayraud va passar 15 setmanes investigant els vestits abans d’elaborar-los. En total, es van realitzar més de 1.400 vestits. 
 
A més, un cop es van fabricar, i després de ser embrutats, el director Tom Tykwer va insistir que els actors havien de fer servir els vestits de forma contínua durant diversos dies a la vegada, fins arribar al punt de dormir amb ells. 
 
El paper de perfumista / París, una ciutat de referència, de moda, i com no, coneguda pels seus aromes i perfums exquisits. El film de Tom Tykwer al·ludeix a aquest poder i aquesta marca que 200 anys enrera ja precedia la ciutat. Jean-Baptiste creix sense saber controlar la seva obsessió, però gràcies a la professió de perfumista, que adquireix i professionalitza al llarg de la pel·lícula, és capaç no només de captar les olors sinó de preservar-les perquè tota la humanitat les pugui descobrir. 
 
El protagonista descobreix diverses tècniques que s’empraven durant l’època i que avui dia grans perfumistes continuen mantenint, com la maceració de flors, un mètode que utilitza la grassa animal per mantenir les olors. Així, centrant-se en la ciutat de Grasse, situada al sud de França, i sent coneixedor de com cal extreure l’aroma, Jean-Baptiste arriba al punt àlgid de les seves creacions finalitzant amb l’obsessió que l’ha estat pertorbant. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT