«L’objectiu és que els artistes vagin més enllà de l’imaginari, que capgirin els estereotips de gènere –sempre des de la visió– que es mostren implícits en el discurs dels museus», explicava Joana Baygual, la meitat del col·lectiu Laboratori376 –amb Helena Guàrdia–, quan fa poc més d’un any presentava el projecte artístic Una altra mirada és possible. Recerca d’estereotips de gènere en l’espai museogràfic andorrà.

Les bases de la convocatòria demanaven que els artistes havien de treballar la seva obra «des de la perspectiva dels estereotips de gènere, basant-se en el patrimoni dels museus que tenen a l’abast» i també «la contemporaneïtat del discurs, el concepte de gènere, l’adequació a l’espai disponible i l’economia dels mitjans».

Durant la primera fase del projecte, els artistes interessats havien de triar dos museus amb què els agradaria treballar. Els equipaments que es van unir a la iniciativa són el Museu Nacional de l’Automòbil; la Casa-Museu d’Areny-Plandolit; el Museu Postal; el Museu Casa Rull; la Farga Rossell, Centre d’Interpretació del Ferro; el Museu del Tabac; el Museu del Còmic i el MW Museu de l’Electricitat. Un cop adjudicats els espais, els artistes van poder presentar els seus avantprojectes i un jurat va escollir els 12 que ja es poden veure en els diferents espais museístics. A més, el centre cultural la Llacuna acull una exposició general en què es presenten en diversos plafons totes les intervencions artístiques.

En cada creació, els artistes (deu dones i dos homes) han cercat la presència femenina en cada museu. Per exemple, al Museu Nacional de l’Automòbil, tradicionalment de connotacions masculines, Emmanuelle Besnard-Savin, amb la seva obra La Yvette et la Miss, posa en valor un dels vehicles de l’exposició, matrícula 3941, que pertany a la primera dona que es va posar davant d’un volant.

Al Museu del Tabac hi han treballat dues artistes: Samantha Bosque i Eve Ariza. A l’obra Què passaria si... Bosque fa fumar una dona que no fumava, per reivindicar que les cigarretes no eren només cosa d’homes, i a Ninetes Retallables La Dorada Reig Ariza conta la història veritable d’una nena contrabandista.

A la Farga Rossell, un espai masculí ple de fargaires, Itziar Badenas explica a L’anvers com els homes d’aram també s’havien d’encarregar de les tasques domèstiques.

A La veu silenciada, a la Casa Rull, Neus Mola reivindica el paper de la dona rural, sempre silenciat, i al mateix espai, a Hi varen ser... Maite Luque recuperar el cognom Rull, perdut però encara present.

A la Casa-Museu d’Areny-Plandolit, Susanna Ferran mostra a Equibrium la presència de la dona dins de la casa senyorial.

Al Museu de l’Electricitat, iO Casino juga a Domèstica amb el gènere i el sexe dels electrodomèstics.

Al Museu del Còmic, Montserrat Altimiras homenatja a les Heroïnes de la quotidianitat aquelles dones que lluiten cada dia en silenci, afrontant tasques que se'ls encomanen només per ser dones, aquelles dones que no volen ser rescatades pels súperherois perquè elles són les heoïnes, i Alfons Valdés exposa Defensa de l’art abstracte homenatjant Mafalda, de Quino, «una nena sàvia».

Finalment, al Museu Postal, Susanna Herrador infiltra la maternitat en els espais públics a través de les xarxes socials a l’obra Via Lactea Art Project, i Rafel Contreras es posa en la mirada de l’altra amb la intervenció Dues dones, dues mirades.

Fins al 5 de juny.

Relació d'artista i museu