Manuel Varela, el representant legal dels accionistes majoritaris de Banca Privada d’Andorra (BPA) als Estats Units (EUA), posa en dubte les paraules del secretari d’Estat adjunt dels EUA, Conrad Tribble, davant de la comissió d’afers exteriors per les quals assegurava als parlamentaris membres que, prèvia nota del FinCEN, el Govern no havia rebut cap advertiment referent a BPA per part d’EUA.  Varela és taxatiu: «No és aquesta la manera de funcionar dels Estats Units. Si haguessin volgut dir que no hi va haver cap comunicació, hauria fet una nota el consolat o ho hauria dit directament el govern». 
 

Tal com va informar el Grup Cierco a través d’un comunicat, l’advocat dubta que el diplomàtic nord-americà hagi pogut negar a les autoritats andorranes que no hi va haver cap comunicació sobre BPA entre la nota verbal de l’agost del 2014, que es referia a tot el sistema financer andorrà, i el Notice of Findings del 10 de març del 2015. 
 

El lletrat, assentat als EUA, considera que «no ajuda en res que vingui a Andorra un secretari d’Estat a dir el que sigui en una conversació privada» quan es parla de «si hi ha dubtes o no sobre si hi ha hagut contactes previs o no n’hi ha hagut». En aquest sentit, apunta que «si el govern americà pretén enviar un missatge és capaç de fer-ho», però no ho farà a través d’un missatger i en grup reduït sinó que «emetrà una nota oficial i dirà el que s’escaigui».
 

No se sap quan, però sí van parlar/ Tot i que no sabria parlar d’una data fixa, és a dir, sobre si va ser l’agost de 2014 o en qualsevol altre moment, Varela assegura que sí que hi va haver intercanvis entre un govern i l’altre en aquesta línia. Tal com apunta la nota, per a l’advocat de Lewis Baach és clar que «en algun moment abans d’emetre’s la nota del 10 de març sí que hi va haver contactes: «El que no sabem és si va ser cinc dies abans o uns mesos abans». 

 

Agraïments del FinCEN/ Per fer evident l’existència de les reciprocitats anteriors a la publicació per la qual el Govern procedia a la intervenció de Banca Privada ara ja fa més d’un any, Varela remet al mateix comunicat tot recordant que «al Notice s’agraïa la col·laboració de les autoritats andorranes. D’altra banda, assenyala que a la mateixa comunicació s’hi citaven tres casos que ja estaven sota control judicial. Un control judicial que estaven fent tribunals andorrans i espanyols. 
 

«La informació que nosaltres tenim», va afegir Varela, «és tot el contrari. Sí que hi van haver comunicacions. I va quedar clar amb les declaracions que al seu dia va fer Anton Smith», en referència al fet que l’exconseller econòmic americà a l’ambaixada de Madrid va assegurar l’abril del 2015, durant una xerrada a Ausbanc sobre Banco Madrid, que els Estats Units havia hagut de recórrer al cop de martell perquè «Andorra no estava responent a allò que els Estats Units pretenien».