el MoraBanc no va trobar massa entrebancs per guanyar al Nou Congost i la onzena victòria a la Lliga Endesa li serveix per continuar a l’aguait de les places de play-off pel títol. Perquè gairebé tots els rivals que té a la lluita pel top-8. Semblava una jornada propícia per retallar distàncies, però el Tenerife va donar una campanada contra el Madrid, l’Unicaja una altra més gran a la pista del Baskònia i el Bilbao no va fallar a casa en el derbi basc contra el cuer Guipúscoa. Tan sols el Múrcia al Palau i el Fuenlabrada a casa van caure en una jornada ben boja a la qual, per exemple, l’Estudiantes va guanyar a Manresa o el Sevilla al Gran Canària. Així doncs, acabada la jornada 23, l’equip de Joan Peñarroya continua a una victòria de la vuitena –i també setena– posició.
 

L’equip que dirigeix Ibon Navarro només va oferir resistència al primer quart, quan els tricolors van tirar-se quatre minuts sense veure cistella. La resta del partit, els locals es van mostrar com un equip trist, sense gaire bé en ell mateix, amb un Musli ben diferent al que s’havia exhibit al Poliesportiu que es va fer petit a la pintura i sobretot, sense un joc coral. Ni atacant, ni defensant. I així li va anar. Això explica que sumi la setena derrota seguida a casa, que no celebri una victòria en el que va del 2016 i que estigui a només un triomf del descens directe.
 

D’inici, amb una defensa seriosa, el MoraBanc va aconseguir esgotar els 24 segons de temps a les dues primeres possessions dels locals i amb una cistella de Beto es va posar per davant. Simon, amb un triple a tauler i una penetració va posar per davant el local. Però Clark, ahir sorprenent titular, va respondre de la mateixa manera i Shermadini va culminar una jugada amb dos rebots ofensius per fer pujar el 5-9.
 

Els primers minuts van ser un seguit d’infortunis a les dues bandes. Ho reflecteix la cistella del 7-9: Flis falla un triple sol, ell mateix agafa el rebot aprofitant la passivitat tricolor, mala passada a Musli però la pilota crema entre un munt de dits, Musli l’agafa i en l’intent de ficar-la rep un tap clamorós de Shermadini, la rep Flis i la fica des del tir lliure. Aquella jugada, a més, va ser l’inici d’un parcial de 9-0 (14-9, minut 9) durant quatre minuts que el MoraBanc no va fer cap cistella. Va aturar l’hemorràgia Jones i Simon va tancar el primer quart amb un 16-11.
 

La reacció va ser immediata. Només iniciar el segon quart, parcial de 0-9 culminada amb el primer triple de Bogdanovic i ajudat amb una defensa implacable que va deixar el Manresa tres minuts sense anotar. 16-20. Els de Peñarroya recuperaven de nou l’avantatge, ja de manera definitiva. Musli, amb un ganxo que hauria signat Abdul-Jabbar va iniciar un intercanvi de cistelles. Però el serbi i el seu canell van fer que el MoraBanc sortís victoriós d’aquesta petita batalla amb dos triples més que feien pujar el 22-32. El Manresa estava anant a tot drap i veure que fins i tot així perdia terreny li va fer mal. Perdut durant uns minuts, Shermadini va ampliar les diferències fins el 23-38, però a última hora, Hernández va deixar un marcador més assequible en el descans.

 

MOMENTS DE MÀXIMA DELICADESA / Flis i Foster van anotar un triple i una cistella cadascú per endossar un parcial de 10-0 als tricolors a l’inici del tercer quart. 37-38. L’afició va despertar amb el canvi de look del seu equip.  Stojanovski va respondre amb caràcter i va clavar dos triples seguits, però Foster, ajudat per Chase, va continuar fent de les seves per tornar a posar el Manresa un per sota (43-44, minut 27). El MoraBanc, però, va agafar-se al parquet, va suportar de la millor manera l’empenta local i sense deixar-se afectar moralment, va esperar el seu moment i va donar una altra estocada. Betinho, sol, va anotar un triple i Jones, amb dues cistelles i un tir lliure va obtenir un parcial de 0-8 abans de l’última possessió del tercer quart, que Simon va anotar per fer pujar el 46-54.
 

El MoraBanc es veia més sencer i amb una bona defensa, va mantenir les distàncies amb un avantatge mínim de vuit punts, per augmentar la renda al final, amb els locals ja rendits a l’evidència. Bogdanovic va donar l’estocada definitiva a 2:55 per al final. Allà van dir prou els d’Ibon Navarro i els de Peñarroya, que recuperen les bones sensacions.