PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Escolà se sent maltractat i lliga la seva continuïtat a no jugar a França

L’any vinent hi ha eleccions i el president no es presentarà si no té el suport de socis i junta per anar a Espanya

Per JOAN JOSEP BLASCO

Matt Dickens guanya metres amb l’oval a les mans en el partit de diumenge passat contra el Saint Jory.
Matt Dickens guanya metres amb l’oval a les mans en el partit de diumenge passat contra el Saint Jory. | Emilio Prenas
El descens del VPC a la Primera Sèrie és un fet. Per mèrits propis va perdre la categoria, després d’una segona part de la temporada nefasta en quant a resultats. Al club són conscients que cal replantejar elements, perquè les coses no han sortit com s’esperava. Les pròximes setmanes es prendran decisions sobre el futur més proper, per donar forma al projecte del pròxim curs. I es començarà a plantejar de manera més seriosa la continuïtat de jugar a França. Canviar de país i fer-ho a Espanya és el camí que el president, Josep Maria Escolà, plantejarà per a que socis i companys de junta segueixin la seva iniciativa.
 
Algunes de les decisions que va prendre el col·legiat diumenge al matx contra l’RC Saint Jory Bruguieres van enfurismar. Se’l va veure tendenciós a l’hora de xiular, el que va afectar al joc i la concentració del conjunt andorrà. «Sempre demanem que siguin neutrals. Hem baixat per mèrits nostres, però el que no volem és que ens facin baixar. L’àrbitre va ser desastrós i està clar que va actuar amb premeditació», assegura Escolà, que després de finalitzar el partit va dirigir-se a l’àrbitre per recriminar-li la seva actuació. És la gota que va fer vessar el got, perquè des de l’entitat es considera que aquest no és un fet nou, ni d’aquesta temporada ni de les últimes. I d’aquesta situació se n’està fart, el que fa replantejar la situació de forma seriosa, cada cop més, a tal punt d’estudiar canviar de país on jugar.
 
Ja fa un temps que Escolà formula al club la possibilitat de canviar de competició i fer-ho a Espanya, on hi hauria l’opció de jugar en divisions més elevades que no pas a França. Perquè el que estan vivint els caps de setmana, a l’Estadi Nacional o quan ho fan a domicili, «no ho podem permetre. Som un país petit i no ens podem deixar aixafar», afirma el president. Competir en categories del veí de sud és més interessant per diferents motius: «Esportivament, a Espanya són molt més seriosos que a França. També hi ha un millor nivell d’organització. Els últims anys s’està comprovant que l’esport espanyol està passant per sobre el francès». L’any vinent Escolà acaba mandat. Hi haurà eleccions i té el pensament de continuar, això sí, sempre que s’accepti la seva proposta «sinó, no seguiré». Durant aquest temps provarà de convèncer al màxim de gent de la idoneïtat del canvi de país per ser més competitius.
 
Descens no preocupant / Cap descens és bo, per un motiu o un altre. Pel que significa vol dir que les coses no van bé. Al VPC es planteja com un peatge que s’ha de pagar per donar-li continuïtat al projecte. «Un descens tampoc és per a estirar-se els cabells», i prefereix prendre-s’ho amb optimisme de cara al futur, com va fer l’entrenador, Manuel Romo, un cop va finalitzar el partit contra el Saint Jory. «Sabíem que aquesta temporada patiríem, però no pensàvem que baixaríem», assenyala el dirigent, que remarca que «hem volgut canviar de sistema i comptar amb jugadors andorrans. L’opció de tenir mercenaris econòmicament no és viable, i només amb els de casa s’ha vist que no hi ha prou». Volen seguir apostant pels joves i recuperar jugadors. «Hem andorranitzat al màxim l’equip. Només tenim de fora al Josep Maria Simon i el Matt Dickens, perquè els georgians ja els considerem d’aquí». 
 
Un dels aspectes que s’ha trobat a faltar és veterania. «Hem baixat amb un equip més inexpert que respecte les últimes temporades. Era una aposta arriscada, però completament necessària» i «amb l’equip sènior estem pagant la política equivocada de reforços i no comptar tant amb la base». Aquest aspecte es va canviar i «el projecte el tenim molt ben endreçat a nivell de base, el següent és reforçar l’equip amb el que falta».
 
Interrogant a la banqueta / Al llarg de la temporada a la directiva es van plantejar la substitució de Romo com a màxim responsable de l’equip. Però no es va considerar com el revulsiu necessari per fer canviar el rumb de l’equip. De cara a la pròxima temporada s’obren totes les opcions, des de la seva continuïtat, a que deixi de ser l’entrenador: «Sí que es va plantejar. No era la solució fer-lo fora. Ell ha intentat canviar el sistema que ha costat assimilar, amb el problema que no hi havia uns líders concrets». El que està clar és que «hem de buscar un revulsiu», tant a la banqueta com al terreny de joc. «Necessitem reforçar-nos amb el que falti al camp, però també en la part tècnica», ja que Romo «estava molt sol», i en cas que continuï comptarà amb una mà dreta per a que «hi hagi més d’una persona. Hem de potenciar la part tècnica».
 
El focus d’atenció cap els motius del descens no només s’ha de dirigir cap a l’entrenador, perquè «tots som el problema. Aquí té culpa tothom, des dels jugadors, als tècnics i la directiva». Ara bé, qui se segui a la banqueta ha de tenir el suport de la plantilla per a que no es produeixin successos anteriors, com que els mètodes de qui els dirigeix no convenci als jugadors, el que acaba amb falta de motivació, mals resultats i la marxa del preparador. «El nostre és un equip amateur i mai serà a gust de tothom qui sigui l’entrenador, però l’han de respectar». Amb els efectius actuals hi compten per la pròxima temporada i tornar a la Promoció d’Honor serà el repte que s’imposaran: «L’objectiu serà l’ascens. Si aconseguim conjuntar aquesta joventut que ve amb els que hi ha, i que els veterans es quedin per a que es puguin foguejar, podem fer grans coses».

Comenta aquest article

PUBLICITAT