PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Curiositats: què val un piquet? I un banc o una jardinera?

El manteniment dels carrers ha de ser constant i, tot i que no és de les grosses, suposa una despesa important per als comuns

Per M.C.

Unes jardineres d'Escaldes-Engordany.
Unes jardineres d'Escaldes-Engordany. | Tony Lara
Encara rai que la construcció d’un carrer és progressiva. És a dir, un no s’aixeca un dia i decideix construir l’avinguda del Consell d’Europa. I sort. Només les sis jardineres que es troben distribuïdes al llarg de la rua per tal que estigui bonica no només de cara al veí sinó també pensant en el turista, tenen el mateix preu que un cotxe. Un vehicle de les games més bàsiques, sí. Però la qüestió és que mitja dotzena de plataformes per a plantar-hi quatre geranis, tenen el mateix preu que un automòbil. I, això, sense comptar els anomenats geranis. Ni tampoc l’aigua que els mantindrà posteriorment, durant els períodes primaveral i a l’estiu. Així com tampoc, i consegüentment, les persones que s’han d’encarregar de regar-los, aplicar els deguts productes per fumigar i així evitar plagues. I el cost de tot aquest material. I així podríem seguir unes quantes línies més únicament parlant del que afecta a les jardineres. 
 
Si amb el preu d’una jardinera podria passar un cap de setmana a la platja, pràcticament, pensi en altre petits detalls que quotidianament ignora però que al llarg del dia d’avui serà imprescindible per a algun dels seus veïns: el banquet amb què segurament més d’un haurà ensopegat però que un altre ha fet servir per canviar les bosses de la compra de mà, els piquets que fan nosa quan necessitem aparcar cinc minuts de res però que permeten la mare amb el cotxet passejar sense haver de baixar a la carretera... 
 
Tot plegat és competència comunal i, tot i que no és de les més elevades, cada exercici pressupostari s’hi ha de dedicar una partida important tant per al seu manteniment com per a l’adquisició de nous productes. L’exemple més recent (tot i que cal reconèixer que no és el més il·Lustratiu): la darrera parròquia en aprovar els seus comptes per a l’any en curs va ser Ordino, les darreres setmanes. Doncs, dins d’aquestes xifres, la partida dedicada a la ‘reparació i conservació de béns destinats a ús públic’ pels propers nou mesos és d’un total de 14.000 euros. Però, sota aquest mateix concepte, Canillo ha reservat 434.500 euros.
 
9.000 euros. És el preu de les sis jardineres esmentades a l’inici. Concretament, 9.409,92 euros per a embellir el poble d’Encamp. Una dada que fora bo que arribés als qui es dediquen a tombar-les o destrossar-les. Al Comú de Sant Julià de Lòria, les ‘semi jardineres’ per als fanals de l’avinguda Verge de Canòlich li van costar més de 10.400 euros. Aquest material serveix per a diversos anys i és, per tant, certament amortitzat. Però les flors que van dins de les jardineres a un cost superior a 25.000 euros que ara fa uns anys es van instal·lar a Escaldes-Engordany, costen cada temporada gairebé 13.000 euros. I cadascun dels arbres que rodeja, per exemple, el CLot d’Emprivat, té un preu de 225 euros, aproximadament.
 
Anant pel carrer, alguna vegada li ha picat la mosca i s’ha preguntat què val aquell piquet contra el que s’acaba de deixar el genoll? Es dóna per suposat que depèn de quin, és clar. Però un piquet dels que hi ha pel davant de l’hospital, per exemple, val 79 euros, venuts a l’engròs.Col·locar-los al llarg d’un tram d’una llargària de poc més de cent metres, té un preu de 8.000 euros. 200 piquets fixes per a protegir una part de la voravia, surten a aproximadament 15.790 euros. I treure la neu que els rodeja a l’hivern? Doncs la inversió inicial per a l’adquisició d’una pala llevaneus és de prop de 15.000 euros. Depèn de la pala i del règim al que el comú s’aculli, clar. Però de partida, aquest és el preu. I un cop la neu ha estat extreta, caldrà repartir la sal per tal que no rellisquem. També en aquest cas cal una inversió inicial, de més consideració que la pala: una aspergidora de potassa pot arribar a costar gairebé 20.000 euros. Ja no parlem del camió llevaneus. Avui dia aquests automòbils són adquirits sota diferents modalitats, com per exemple el rènting, la qual cosa surt molt més a compte als òrgans comunals. Però un dels camions que pertany a la propietat de l’administració precisament amb la finalitat de desfer-se de la neu, va costar més de 112.000 euros. Encara no era de les més cares i segurament i, per sort, tindrien alguna mena de pla Engega adaptat.
 
Encara en la temporada hivernal, i pel que vegin el què costa tenir un carrer com déu mana cuidar la ciutadania. La sal per al desgel pot arribar a valdre 100 euros la tona. Aquest preu correpondria a la potassa d’alta gama, per dir-ho d’alguna manera. N’hi ha de tipus ‘A’ i tipus ‘B’ que són més «econòmiques» i surten unes desenes d’euros més barates. Depèn encara, clar, de l’empresa que la subministri.
 
No es pot deixar d’esmentar que tots els preus que aquí s’estan desglossant no són precisament actuals. Les darreres publicacions fàcilment recuperables al Butlletí Oficial de l’Estat en què es comunica els preus d’aquests objectes daten en bona mesura de la passada dècada. Potser perquè fa temps que no adquireixen contenidors, piquets, rajoles, però parlem de preus corresponents a abans de la crisi, pel que no es descarta que la conclusió de les factures, avui dia, hagi canviat.
 
Ja per donar per tancada la seva curiositat: un contenidor té un preu de gairebé 900 euros. I la gent es dedica a cremar-los...! El de 3.000 litres, clar. El de 360 li va costar a Encamp, l’any 2002, 110 euros. I l’enllumenat públic i de Nadal va costar al comú ordinenc més de 100.000 euros el passat any 2012. I pintar un pas de vianants? La pintura blanca surt a15 euros/m2. La vermella, més cara: a 16. 
 
Ja ho veu, la construcció d’un carrer deu sortir ben cara. Però la seva manutenció no ho és menys. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT