El 8 de febrer del 2013 es va defensar la primera tesi doctoral de la Universitat d’Andorra (UdA), La competència digital a la Universitat. Des d’aleshores ja s’han doctorat set persones i, actualment, n’hi ha 12 que segueixen el programa de tercer cicle que ofereix l’UdA. «Entre els 12 doctorands n’hi ha en totes les fases: dos la dipositaran a l’octubre, d’altres han començat aquest curs a jornada complerta, també n’hi ha a mitja jornada, alguns estan amb projectes de recerca, i d’altres en fase de reports d’avançament», explica la coordinadora del programa de doctorat, Virginia Larraz, que també va ser la primera doctora de l’UdA en l’àmbit de la tecnologia educativa.
 

La Universitat va establir l’any 2006 el primer pla de recerca, i el 2009 va publicar el pla d’estudis del programa de doctorat. «L’èxit que tenim és pel seguiment, per l’estructura del programa, perquè les tesis es podien allargar molt i ser molt feixugues, i això ha canviat molt en l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES)», explica Larraz. «Ara seguim unes directrius molt concretes, que marquen que la tesi s’ha d’acabar en tres anys si t’hi dediques a temps complert, o en sis anys si és a temps parcial. I és assumible, tens un principi i un final».

Per aconseguir que els estudiants de doctorat acabin la tesi en el termini establert –tot i que sempre es pot demanar una pròrroga–, el programa estableix una estructura: «Cada semestre l’estudiant ha de fer una planificació del que farà durant els pròxims sis mesos, i després ha de presentar un informe del que ha fet durant aquests sis mesos. Això fa que l’estudiant sigui molt conscient de les fites a curt termini que ha d’assolir», comenta la coordinadora del programa.
 

Per als doctorands a temps complert, a més, quan acaba el primer any ha de passar un tribunal per presentar el projecte de recerca. El tribunal està format per tres doctors  –un ha de ser l’UdA– i el doctorand ha de demostrar que «durant aquell any ha llegit molt sobre el tema, coneix molt la realitat, ha fet una revisió sobre la literatura del seu àmbit, i està en disposició de concretar el tema de la tesi», diu Larraz. 
 

Després del primer any, el doctorand és admès definitivament al programa de doctorat i, en acabar el segon any, passa per un segon tribunal, un report d’avançament. Abans, però, dos experts externs es miren el treball presentat per l’estudiant i el valoren, i donen la seva opinió sobre què ha de millorar i cap a on ha d’anar. El tribunal també està format per tres doctors (un de l’UdA.) «Aquests tribunals acompanyen el treball de l’estudiant, aconsellant-lo què ha de tenir en compte, quins punts de vista ha d’incloure... La primera vegada que expliques el teu treball davant d’un tribunal no t’ho jugues tot, no és la defensa de la teva tesi, ja ho has fet abans. L’estudiant se sent molt acompanyat», puntualitza la responsable del programa de tercer cicle.
 

Finalment, la tercera fita del doctorand és la presentació de la tesi, precedida pels informes de dos experts anònims, i la tesi doctoral es defensa davant d’un tribunal de cinc persones doctorades, una de les quals ha de ser l’UdA. 
 

L’estructura d’avaluació continuada permet que una tesi sigui revisada per una quinzena de persones. «És una estructura que com a universitat petita que som ens dóna unes garanties de qualitat perquè ens assegurem que l’estudiant acabi dins del termini establert, però també ens assegurem de la qualitat del treball final, per tant, guanyem en qualitat i en el seguiment del doctorand», matisa Larraz.

Per accedir al programa de doctorat –la preinscripció s’obre a l’abril– cal disposar d’un màster universitari reconegut pel Ministeri d’Ensenyament Superior d’Andorra. Els candidats passen per un tribunal d’admissió per informar-los en què consisteix fer un doctorat i avaluar la seva proposta de tesi doctoral.