Historiador, acadèmic i un dels 8 membres fundadors de l’Institut d’Estudis Catalans. Es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona i el 1892 va llegir la seva tesi sobre els Usatges a Madrid. Ara bé, mai no va exercir d’advocat, perquè la seva passió pel català medieval popular el va portar a investigar textos i documents religiosos i notarials. Durant 17 anys va ser el secretari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el 1908 fou un dels principals organitzadors del I Congrés d’Història de la Corona d’Aragó.

La seva gran fita va arribar el setembre del 1904 amb el desco- briment de les Homilies a la rectoria d’Organyà. Tot i així, també és remarcable la seva faceta com a escriptor, ja que va elaborar biografies de personatges històrics com Alfons I i Jaume I.
 

D’entre la seva llarga bibliografia cal destacar-ne títols com: Sempre han tingut béch les oques: apuntacions per la historia de les costumes pri- vades (1905-1906) i Les cases de Templers y Hospitalers en Catalunya (1910).