Un total de set persones han efectuat una denúncia a la Policia aquest any en relació al segrest i xifrat de dades informàtiques (Ransomware), mentre que al llarg de tot el 2015 només s’en van efectuar tres. Un fet que confirma la darrera intensificació d’aquests delictes, ja no només a Andorra sinó «a nivell mundial», segons destaca el departament dedicat a resoldre aquests casos.

Les denuncies interposades «encara estan en procés de resolució, tot i que serà difícil treure un resultat satisfactori» i poder esclarir l’origen exacte de l’estafa i arribar a trobar els infractors, matisa el mateix departament. A més, els set segrestos de dades informàtiques «provenen de països exteriors a Andorra, aquest fet dificulta encara més poder resoldre els casos». 

D’aquestes denúncies, una l’ha efectuat un particular, mentre que la resta l’han posat empreses del país. Però l’afectació al Principat no es queda en aquestes set registrades, «més d’una dotzena de ciutadans ens han demanat informació sobre segrest i xifrat de dades informàtiques perquè també s’han vist implicats en aquests delictes, tot i que al final no han acabat posant denúncia», destaca el departament.

 

Tipus d’actuació / Segons confirma un dels membres encarregats de seguir els casos d’estafa, els infractors de la xarxa cada cop empren tècniques més avançades i difícils de resoldre. «Existeixen unes claus mestres que es poden descarregar i et permeten desxifrar els correus i dades que envien els estafadors, esbrinant-ne així l’origen». «Però aquestes tècniques també les coneixen els que realitzen els delictes i cada cop busquen versions més potents i avançades per superar aquests impediments».  

El departament destaca que la millor prevenció per evitar aquestes estafes és fer còpies de seguretat periòdicament de les dades que pot contenir cada ordenador, perquè difícilment es pot recuperar la informació un cop l’han xifrada si no es disposa de la clau de seguretat. Un element que pot arribar a costar entre 300 i 1.000 euros, segons el que vulgui demanar l’infractor i de si es tracta d’un particular o una empresa, ja que aquesta darrera té dades més necessàries, «perquè sense aquestes es podria caure, i normalment l’estafador demana més», assegura el departament. Tot i que normalment «juguen amb impostos petits, perquè així si els detenen són condemnats per delictes menors, ja que no és el mateix robar 100 euros que 2.000» 

 

Penalització del delicte / Segons el Codi Penal, «el qui per qualsevol mitjà altera o destrueix dades o programes d’un sistema informàtic aliè ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys». «En els casos menys greus, la pena ha de ser d’arrest o treballs en benefici de la comunitat fins a un màxim d’un any». 

Normalment s’acompanya la pena d’una multa econòmica en relació al valor dels danys soferts, «en el cas de delicte menor, es paga el triple d’aquest, i en delicte major, el quàdruple», assegura el departament encarregat de dur els casos de segrest i xifrat de dades informàtiques.