El caràcter festiu dels andalusos és conegut arreu del món. Allà on van hi aporten el seu humor i ganes de passar-s’ho bé, contagiant als habitants locals dels seus ànims. Avui en dia ha passat de ser una festa dels andalusos a Andorra a una festa andalusa al Principat, on els protagonistes en ocasions no tenen res a veure en els seus orígens amb les terres del sud d’Espanya, però que els agrada tot allò que té a veure amb la gastronomia i el folklore d’aquesta regió.

Els andalusos són una bona part del poble andorrà, més de 3.000 provenen d’aquesta zona d’Espanya, segons dades del consolat espanyol. A tots aquest caldria sumar-hi els que han adquirit la nacionalitat andorrana, i als que no havent nascut a Andalusia, tenen un ascendent directe per part de pare o mare.

Aquesta és una comunitat plenament integrada en la societat andorrana que guarda els seus vincles amb la terra que els va veure néixer mitjançant associacions de caràcter cultural, amb l’objectiu de no perdre les seves arrels i la seva manera de gaudir de la vida enriquint la cultura i tradicions de la terra d’acollida.

 

Els origens / La fira d’abril o fira de primavera, va tenir el seu origen a Andorra l’any 1989. Un grup d’andalusos que s’havien estat reunint des de feia temps en les festes que se celebraven a la parròquia d’Escaldes, van decidir impulsar una associació de caràcter folklòric que permetés organitzar i celebrar les festes que eren, i són, pròpies dels andalusos. La Fira d’Abril, el Rocío, i el Dia d’Andalusia van ser les festes que es van organitzar a partir d’aquell moment.

A final de febrer, concretament el dia 28, se celebra el Día de Andalucía, jornada en què tradicionalment els membres de la comunitat es retroben al voltant d’un àpat per donar pas tot seguit a balls i cants andalusos.

Pel dilluns de Pentecosta, entre finals de maig i començament de juny, hi ha una altra de les festes assenyalades, el Rocío. Una celebració que se centra en una missa rociera amb cants i valls al·legòrics a la Verge del Rocio. L’any passat es va recuperar a Andorra amb una missa a Meritxell i una romeria per l’antic camí Ral fins a AINA, on els participants van gaudir d’un dinar, cant i ball, però abans van fer el recorregut passant pels oratoris i capelles que hi ha al camí, fent parades per cantar els temes tradicionals.

Entre mig d’aquests dos esdeveniments hi ha la Fira d’Abril, el principal i més multitudinari de tots. És una celebració molt arrelada a Sevilla, el seu bressol, i els immigrants andalusos la van portar a Barcelona on la van convertir en un esdeveniment més visitat que l’original, tot i que el de Sevilla continua conservant les essències i marca la tendència i el futur. En realitat, allà on hi ha andalusos hi ha fira d’abril. I hi ha andalusos a Andorra, i per tant hi ha Fira d’Abril a Andorra.

El 1989, durant l’escudellada de Sant Antoni d’Escaldes, un grup d’andalusos, entre els quals podríem citar Andrés Oriola, Paco García, Rosa Sala, Juan Lara, Ángel Bravo, Cele Borrallo, Enrique de la Fuente i  Josep Alañà, van impulsar la celebració d’aquesta fira ja en el mes d’abril d’aquell mateix any, a semblança de la de Sevilla, però en dimensions més reduïdes.

La fira sevillana, que havia nascut al segle XIX com a fira de bestiar i de negocis, s’havia transformat ja en una emblemàtica festa dedicada al folklore i la gastronomia a Sevilla, i també a Barcelona on destacava el cant, el ball, i la gastronomia. Així, aquí a Andorra, i per primera vegada al complex esportiu i sociocultural d’Encamp, es va celebrar una fira d’abril amb gran èxit de públic, ja que els organitzadors van xifrar en diversos milers les persones que en els tres dies van passar a gaudir d’una festa que se celebrava per primera vegada al Principat.

En aquella primera ocasió hi va haver un concurs de sevillanes, van venir grups de folklore andalús de Catalunya, es va celebrar una missa rociera amb gran assistència de fidels, es va fer una desfilada pels carrers d’Encamp amb els vestits típics d’Andalusia, cavalls, i una carrossa guarnida per a l’ocasió.

La caseta de la fira del complex es va decorar amb globus i fanalets i banderoles, i es van servir  els pescaitos fritos, les gambes, el jabugo, el rebujito i els finos de Jerez i es va ballar fins a la matinada cada dia.

Van actuar grups de sevillanes vinguts d’Andalusia per animar la fira i gràcies a l’èxit obtingut es va pensar que era una festa que podia ser anual ja que era molt acceptada per la societat andorrana, que participava i participa amb gran alegria en una festa que en principi era estranya als costums del país, però que va caure en gràcia des del principi en bona part de la societat andorrana.

Durant diversos anys, la fira es va celebrar a Encamp, ciutat agermanada amb Mojácar, poble d’Almeria del qual molts residents andorrans procedeixen, i va tenir un èxit notable per la desimboltura i les ganes de gresca dels participants.

Visitants d’origen andalús de tot Espanya i França es sorprenien en arribar a Andorra i trobar-se amb la fira d’abril. Hi ha nombroses anècdotes que il·lustren aquest extrem, com la d’una família resident a Tolosa que pràcticament no va sortir del recinte de la fira en una de les seves edicions, o aquella parella de catalano-andalusos que venien a Andorra amb freqüència i que van guanyar l’edició del concurs de sevillanes i van delectar a tothom amb un repertori de ball flamenc de forma espontània. Aquestes i moltes altres anècdotes són encara a la memòria de molts assistents i les recorden en cada ocasió.

La fira ha comptat amb la presència d’autoritats andorranes i espanyoles en cada edició, sent molt lloada per uns i altres per aquesta aportació tan genuïna d’una cultura mil·lenària com l’andalusa.

Altres localitzacions / En l’edició d’enguany la fira d’abril es retroba amb les seves arrels. Torna al lloc on va néixer, i ho fa amb l’orgull i amb la convicció de tornar a il·lusionar als que mai van deixar de participar, i als que encara no han tingut l’oportunitat de fer-ho. Les arrels andaluses de molts residents a Encamp han estat un motiu més per tornar-hi.

La fira ha tingut diverses localitzacions perquè s’ha intentat que arribés al major nombre de visitants possible. Cal dir que les associacions andaluses a Andorra han tingut diverses fires, i fins i tot negocis particulars que han utilitzat el nom i la idea per promocionar les seves iniciatives. Totes aquestes aproximacions són benvingudes i parlen de la força d’aquest concepte d’unir gastronomia amb cant i ball que tan bona acollida ha tingut a tot arreu. Singularment, ha estat l’Associació soci cultural Al-Andalus la que ha estat present cada any, en una o altra ubicació, i la que més públic ha aconseguit reunir, sense oblidar les organitzades al Pas de la Casa per l’associació d’aquesta localitat.

 

L’edició d’enguany / En aquesta edició de 2016 trobem a totes les associacions andaluses d’Andorra com Al-Andalus, Penya Andalusa del Pas, i El Patio Andaluz, reunides en aquesta Fira de Primavera  amb un sol objectiu, el de donar un impuls més gran encara a aquesta fira d’abril andorrana , que volen mantenir viva durant molts anys més.