«Amb el pas del temps, moltes coses queden oblidades, he volgut mostrar les restes que van perdurant durant aquest procés». Alejandro Monge transporta per primera vegada les seves obres a Andorra i ho fa sota l’exposició Cenizas de la història, una mostra composada per pintures i escultures que es va inaugurar ahir a la galeria d’art Pilar Ryberaygua, on hi estarà present fins el proper de 20 maig. 

Sota obres de nova creació –a excepció de dos– l’artista denota la degradació del pas del temps entrellaçant elements clàssics i contemporanis que segons el mateix, conformen una de les seves exposicions «més arriscades». 
 

D’entre les 11 mostres que es troben en la galeria, en destaca –en part per les seves mesures i la gran confrontació de motius i colors– l’obra The ecstasy of Saint Teresa, «feta en homenatge ( amb un to un tant gamberro) al 500 aniversari de Santa Teresa». Pel que fa a les pintures, Monge empra una tècnica hiperrealista però sense voler representar escenes reals sobre la tela, allunyant-se així de l’escenificació clàssica. 
 

L’artista assegura que les obres s’han de veure sota una metàfora global i amb un toc d’humor, en cap cas s’han de prendre amb «un significat literal». Els conceptes que Monge hi expressa tenen una línia general, «no he volgut crear res concret, les obres fan referència a un concepte abstracte i englobat». 

Primavera àrab / Sota el nom de Spring Revolution l’artista exposa dues pintures que fan referència a la Primavera Àrab. Mostrant així «conflictes actuals amb una estètica més clàssica». L’artista també evoca a «la destrucció de la bellesa, perquè van canviant els temps i els conceptes són diferents, també intento transmetre això». 
 

Una altra composició curiosa de Monge és Rainboom, una escultura formada per set peces. Escenificant un arc de Sant Martí, l’artista conforma set granades amb tocs de diferents colors. Aquesta obra, d’interpretació pop, representa un objecte vèlic –que per com a evolucionat la societat– sembla que s’ha integrat tant que ja «no ens agredeix». En certa manera, Rainboom s’escenifica com «un objecte de joieria que interpreta un objecte brusc, com ho són les granades mans». 
 

Monge destaca que per realitzar les seves obres de pintura sempre empra una tècnica de clars i obscurs molt recorreguda en el Barroc i que cada cop «s’està perdent més». Així, sota un fons negre, l’artista evoca el seu art amb colors vius i tonalitats harmòniques que ressorgeixen de la tela obscura.
 

Monge assegura que és bastant «eclèctic» i tot i que encara no té present si hi haurà una propera exposició o en que podrà consistir aquesta, matisa que ara –amb 27 anys– el que li ve de gust és innovar, provar coses i deixar fluir tot l’art que porta a dins.