PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

La proliferació dels projectes batejats com a ‘The Cloud’

D’uns anys ençà, són diverses les construccions arreu del món que reben el mateix nom, actualment, molt de moda

Per IVÁN ÁLVAREZ

El polèmic projecte d’edifici residencial anomenat ‘The Cloud’ a Seül, amb una part central amb forma de núvol i que molta gent troba semblança amb l’11-S.
El polèmic projecte d’edifici residencial anomenat ‘The Cloud’ a Seül, amb una part central amb forma de núvol i que molta gent troba semblança amb l’11-S. | EL PERIÒDIC
Es tracta d’una denominació que s’ha estès abastament durant els darrers anys. Moltes són les ciutats que han batejat un edifici intel·ligent o d’una altra temàtica amb el nom de The Cloud, una terminació que abraça l’avançament tecnològic i que, últimament, serveix per definir moltes construccions. El cas d’Andorra és sobradament conegut. Un projecte d’edifici de vidre, de 14 plantes d’alçada i amb la signatura de l’arquitecte Gerard Arias, qui va afirmar que va trobar la inspiració en el fet que Andorra Telecom és un referent empresarial a nivell tecnològic al Principat. Així, va deixar clar es va decantar per dissenyar el que seria «un núvol digital». A Roma, per exemple, trobem un projecte anomenat La nuvola –el núvol– i que va estar encallat durant vuit anys amb poques respostes rebudes per part dels ciutadans romans, que es preguntaven sovint si aquell estrany edifici era producte de lentitud burocràtica, de la incapacitat de completar un projecte arquitectònic, si era un Centre de Congressos o una obra arquitectònica. El pare és Massimiliano Fuksas i dins de la zona es troben sales de conferències, zones comercials, un hotel i una sala-auditori anomenada The Cooler, que va ser concebut com un recipient en forma d’un núvol, cobert per una membrana de fibra de vidre i silicona per donar la sensació de surar a l’interior.

A Sugnam (Corea del Sud) també hi ha un The Cloud. Dissenyat per Taehyung Kim, la pretensió era crear un edifici que semblés surar en el cel. Es tracta d’un observatori situat a Daewon Park on dos ascensors enormes porten als visitants fins al lloc perfecte per gaudir d’unes merevelloses vistes de la ciutat. L’observatori compta amb una superfície total de 929.32 metres quadrats, l’exterior de l’estructura està coberta amb vidre doble i al nivell superior de l’edifici compta amb un restaurant, una cafeteria i un centre de mitjans de comunicació.

A Londres també es troba una construcció que rep el mateix nom. El projecte del núvol es basa en una nova forma de plataforma d’observació, que connecta «els visitants de Londres i el conjunt del món, submergint-los en ràfegues eufòriques de temps i dades digitals», segons explica el seu web. Un edifici intel·ligent que «contribueix a un gran esforç de recol·lecció d’energia col·lectiva».
El polèmic cas de Seül

Sense dubte, la proposta que més resposta massiva i crítica va rebre de tots els The Cloud del món. A Seül (Corea del Sud) la firma holandesa MVRDV va proposar el disseny d’unes torres residencials que s’unien entre si per mitjà d’una massa de píxels que simulaven un gran núvol habitable. En el que l’equip d’arquitectes no va reparar va ser en la similitud que moltes persones van trobar amb el polsegós núvol de runa que van provocar les explosions en el tràgic esdeveniment de l’11-S. Va ser tal l’impacte en els mitjans que MVRDV va haver de demanar disculpes públiques pel malentès.

A Nova Zelanda, concretament a la ciutat d’Auckland, es troba un altre The Cloud. Aquest núvol és una estructura temporal en la vora occidental de Queens Wharf. i va ser concebuda per respondre el compromís de la ciutat per acollir una Fanzone i un lloc de festa i trobada durant el mundial de rugby de 2011. Té capacitat per a 5.000 persones, la planta baixa es pot dividir en quatre segments i l’edifici és capaç d’atendre qualsevol esdeveniment i qualsevol festival. L’edifici va ser dissenyat com a una estructura temporal amb una durada de 20 anys.

A París hi ha un complex de tres edificis, de 33.200 m2, situat a prop del Palais Brongniart, al districte financer de la capital francesa. Quan els ocupants de l’edifici, una important entitat bancària, van decidir traslladar-se a mitjans de 2012, es va començar a treballar en un projecte de redisseny per «crear un entorn de treball únic, basat en l’espai modern i flexible d’oficines i serveis de prestigi i comoditats com un centre de negocis, amb consergeria, restaurant, i sales de fitness». Aquest complex, evidentment, va rebre el nom de CloudParis.

Una de les propostes més espectaculars és la de Dubai. Com s’explica en el projecte, el núvol és només un concepte, però una idea molt cool. Nadim Karam, arquitecte libanès, va presentar la idea en el Fòrum Internacional de Disseny a Dubai fa uns anys. El complex és similar a un núvol flotant de 300 metres en l’aire, amb la inclinació de les bigues de suport que s’assemblen a «fulles de pluja».  Karam va remarcar en la seva presentació que  «The Cloud és una presència horitzontal en una plataforma elevada, una antítesis a la suma dels gratacels que s’estenen per tota la regió. The Cloud és un somni, suspès entre l’artificial i la realitat».

Finalment, i amb una temàtica que es desmarca bastant de les esmentades, a Panamà s’ubica un altre The Cloud i qualsevol semblança amb la resta, com diria aquell, és pura coincidència. Vaja, només es troba en el nom. El The Cloud del país llatinoamericà és un restaurant–saló per a organitzar festes per adolescents, bodes, batejos, aniversaris, graduacions, comiats de solter i altres celebracions. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT