La confirmació de la reestructuració de Vallnord té dues cares. Per una part, queda clar que l’empresa manté dues societats, EMAP i Secnoa, que han decidit tirar endavant el projecte de manera individual sempre sustentant-se en una matriu, és a dir: la marca Vallnord, el «paraigües», com diu un dels directors generals, Josep Marticella. Però per altra, és la part humana, aquesta que manté in albis els treballadors de la casa, que han vist com dues persones no continuen en el seu lloc de treball, i no saben si patir o no per la seva situació.

Des de la direcció general, tant Marticella (EMAP) com Xabier Ajona (Secnoa) asseguren que la situació és positiva, que no hi ha perill i que, de retallades, en tot cas ja estan fetes amb aquestes dues persones del departament d’administració que no segueixen en l’empresa. De fet, Ajona va assegurar el dia anterior, en ser consultat per aquest rotatiu, que es potenciarien dues seccions, per una part la de comunicació i màrqueting, i per altra la de central de reserves, totes dues amb una persona cadascuna més. 

Vist això, es podria pensar que hauria d’haver-hi calma entre els treballadors actuals que formen part del projecte empresarial que, segons els missatges de dalt, continuarà i a millor, basant-se en els números que han donat la gestió de la temporada. Però el ben cert és que les persones que hi són no poden evitar tenir el neguit davant d’una situació que, tot i que es ven des de la part directiva com normal, assenyada i ben estructurada, fins i tot sense fissures, implica canvis i quan el riu sona, ja se sap. Són dubtes humans que es viuen ara mateix a Vallnord. En tot cas, el temps acabarà per esclarir la situació, i la fase de la preocupació actual potser passarà per deixar pas a una altra de més tranquil·la.