Ahir es va viure una jornada moguda i plena d’incertesa per a la natació andorrana. Hi havia assemblea a la planta 3 dels Serradells a partir de les vuit del vespre amb dos punts a tocar: un primer per a l’aprovació dels comptes del 2015 i la lectura de la memòria esportiva entre d’altres coses; i un segon, el calent, en el qual es tractaven les eleccions. El tema és que durant tota la setmana passada, la candidatura d’un dels dos candidats, Eduard Perera, continuista respecte al mandat d’Aitor Osorio, no havia estat validada ni en la primera instància ni en el posterior recurs per la Junta electoral, així que dijous va posar el cas en mans de la Comissió Jurídica Esportiva i ahir l’organisme de Govern es va pronunciar cap a les cinc de la tarda, rebutjant el recurs al·legant que no es considerava competent en aquesta matèria, convidant a l’aspirant a buscar la via civil.
 

Però ja no cal, perquè a la nit, els prop de 30 assistents, després de molt debat, discrepàncies i alguna veu més alta que d’altra, es va decidir per unanimitat acceptar la candidatura de Perera i després es va decidir votar pel president, tal i com marcava el segon ordre del dia. Els onze col·lectius que conformen la natació andorrana –els clubs Cleser, Serradells, Escaldes, Sant Julià, Encamp, Saece, Sincronitzada Serradells, Taurons d’Encamp-Pas de la Casa i els col·lectius d’esportistes, tècnics, i àrbitres i jutges– van decidir a les urnes que el nou president era la candidatura alternativa liderada per Younes Raguig. I amb claredat: vuit vots a favor, un en contra i una abstenció.

 

NERVIOSISME INICIAL / Passades les nou de la nit va començar el tema de les eleccions a l’assemblea, moderada pel llavors president en funcions Aitor Osorio, que des d’un inici va demanar torns de paraula perquè la situació no es tornés caòtica. Va ser un moderador estricte, com requeria la situació, vist que l’ambient podia palpar-se com tens.
 

D’entrada, Osorio va resumir la situació, recordant que Perera no havia rebut la primera conformitat per part de la Junta Electoral per la falta d’entrega del passaport andorrà del seu vicepresident, Jordi Cerro, i al recurs li van tornar a denegar en no arribar al 20% d’avals. També va voler aclarir que segons la FINA, és ell com a president de la FAN qui tenia la potestat per decidir qui representaria el col·lectiu d’àrbitres, que en primera instància era Xavi Cerro, qui havia concedit un aval a Perera desprès invalidat perquè s’havia canviat el representant, passant a ser Jennifer Mitjana. I per acabar, van demanar disculpes públiques per totes les presumptes acusacions, sobretot de partidisme que havia patit aquest col·lectiu que es va proposar com a òrgan rector del procés electoral. Més d’un ho va fer, El primer, el propi Osorio, qui amb modèstia va entonar el mea culpa i es va inculpar com a màxim responsable «de que les coses no s’hagin fet bé» i va afegir: «Quedi clar que totes les cabronades i males interpretacions no ajuden a la natació. Per això estic disgustat». Perera no ho va fer: «Els agraeixo l’esforç de formar part de la Junta Electoral però no haig de demanar disculpes de res», va apuntar. Raguig, de la seva banda, va optar pel silenci que havia fet servir durant tota la setmana passada per mantenir-se al marge.

Acte seguit van prendre la paraula els quatre components de la Junta Electoral, que van argumentar els seus motius per denegar la candidatura de Perera i va acusar al candidat continuista d’utilitzar la premsa  «per intentar influenciar en la informació». Allò va incendiar a l’aspirant i es van produir uns quants intercanvis de paraules pujats de to, algun dard enverinat, que Osorio va haver de tallar de cop. Aquesta situació es repetiria un parell de vegades més, però van anar a menys, després de la insistència de diversos assistents d’arribar a un consens sense la necessitat d’atacar-se els uns als altres, d’optar per la via del diàleg. Aquell missatge va anar quallant.
 

Una intervenció a tenir en compte, ja quan els ànims de tots estaven del tot calmats, va ser la de la representant dels Serradells, qui va exposar que hauria avalat les dues candidatures, però que només la de Raguig havia anat a demanar-li. Aquí va deixar clar que Perera podia haver assolit més avals, però en tot cas, posteriorment, Osorio va proposar, amb el permís de la Junta Electoral per no desprestigiar la seva feina feta durant la setmana passada, votar per donar per vàlida la llista de Perera. «Gràcies, ara ens sentim recolzats i estem tots quatre d’acord en què es decideixi per l’assemblea», va agrair Marc Calvet en nom de la Junta.
 

Així va ser. Eren les 22:18 i ningú de la sala es va oposar a que Perera optés a la presidència. Només quedava la pregunta enlaire: I les eleccions, per quan? Però menys un dels assistents, que va reclamar consultar-ho amb el seu col·lectiu, la resta es va adreçar a seguir l’ordre del dia i efectuar les votacions.
 

Aquestes es van celebrar i a les 22:39 la Junta va anunciar els resultats: Raguig, vuit vots, Perera un i dues abstencions. Clotet, segon de Raguig, va estendre la mà a Perera i aquest li va rebutjar: «No l’accepto perquè ell estava a la meva candidatura». I va prosseguir: «Ha decidit la democràcia i accepto les votacions. El nou president, de la seva banda, va indicar: «He saludat Perera abans de l’assemblea i ara ha marxat i no ens hem acomiadat, però quan el vegi el saludaré. 
 

S’acaba el culebrot de les eleccions de la FAN i Aitor Osorio, per fi, deixa de ser el màxim mandatari de la Federació Andorrana de Natació després de dotze anys de mandat.