Andorra la Vella
L’Estratègia Nacional del Paisatge preveu 22 accions fins el 2020
L’objectiu principal és aconseguir millorar la qualitat del medi
El Govern preveu implementar 22 noves accions entre el 2016 i el 2020 en el marc de l’Estratègia Nacional del Paisatge. Els objectius van ser presentats ahir al matí i tenen com objectiu principal «millorar la qualitat del paisatge», tal i com va manifestar la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, que va animar a tots els agents implicats a comprometre’s amb aquesta finalitat. Calvó va remarcar que es tracta «d’un actiu molt important i atractiu tant pels turistes com per als ciutadans del país». Va informar també que s’ha treballat gairebé amb la totalitat dels ministeris, «ja que s’ha treballat conjuntament amb Turisme, Cultura, Educació i Ordenament Territorial» així com que molts dels objectius requeriran d’una feina transversal entre el Govern i els comuns.
Entre els objectius presentats, hi ha previstos canvis legislatius i normatius que regulin la contaminació lumínica i acústica tenint en compte diferents llindars segons les diferents zones del Principat. El director general de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marc Rossell, també va manifestar la voluntat d’impulsar un pla que ordeni la senyalització i publicitat de tot el país que actualment agrupa uns 1.600 planells. En aquest sentit, la ministra de Medi Ambient va aclarir que «no és qüestió de prohibir, sinó de reordenar en el sentit d’una millora paisatgística». En el marc de les accions normatives a desenvolupar, també es preveu redactar la Llei de conservació del medi natural, per protegir, entre d’altres, els paisatges d’alta muntanya. A més, es tramitarà també la Llei d’avaluació ambiental de plans i programes.
Es va destacar també la necessitat de seguir actuant en els punts negres detectats. En referència aquest aspecte, Rossell va exposar que els tècnics del ministeri van detectar 344 punts negres dels quals 166 (gairebé el 50%) ja s’han resolt. Davant d’aquestes xifres, la ministra va explicar que caldrà incidir sobretot en els entorns urbans i les zones industrials, així com als voltants de les carreteres.
Calvó també va anunciar que s’està parlant amb la Universitat Autònoma de Barcelona per tal de dur a terme un grau universitari i que estudiants d’arreu acudissin a Andorra per «treballar sobre el terreny».
Per la seva banda, la cap d’Àrea de Paisatge i Biodiversitat, Anna Moles, va exposar que, pel que fa a les accions concretes que es desprenen de cada un dels objectius, es preveu un pla de gestió de les molleres, potenciar el sector agrari, promoure la conservació integrada del patrimoni cultural immoble, finalitzar el pla sectorial d’infraestructures verdes, millorar la integració de les zones industrials i establir eines per garantir la integració paisatgística de les carreteres. També es vol minimitzar els impactes paisatgístics de les instal·lacions d’esquí, establir un segell de qualitat paisatgística, fer una diagnosi per adequar els refugis i fomentar el senderisme, i seguir utilitzant el paisatge per a la promoció turística del país.
Entre els objectius presentats, hi ha previstos canvis legislatius i normatius que regulin la contaminació lumínica i acústica tenint en compte diferents llindars segons les diferents zones del Principat. El director general de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marc Rossell, també va manifestar la voluntat d’impulsar un pla que ordeni la senyalització i publicitat de tot el país que actualment agrupa uns 1.600 planells. En aquest sentit, la ministra de Medi Ambient va aclarir que «no és qüestió de prohibir, sinó de reordenar en el sentit d’una millora paisatgística». En el marc de les accions normatives a desenvolupar, també es preveu redactar la Llei de conservació del medi natural, per protegir, entre d’altres, els paisatges d’alta muntanya. A més, es tramitarà també la Llei d’avaluació ambiental de plans i programes.
Es va destacar també la necessitat de seguir actuant en els punts negres detectats. En referència aquest aspecte, Rossell va exposar que els tècnics del ministeri van detectar 344 punts negres dels quals 166 (gairebé el 50%) ja s’han resolt. Davant d’aquestes xifres, la ministra va explicar que caldrà incidir sobretot en els entorns urbans i les zones industrials, així com als voltants de les carreteres.
Calvó també va anunciar que s’està parlant amb la Universitat Autònoma de Barcelona per tal de dur a terme un grau universitari i que estudiants d’arreu acudissin a Andorra per «treballar sobre el terreny».
Per la seva banda, la cap d’Àrea de Paisatge i Biodiversitat, Anna Moles, va exposar que, pel que fa a les accions concretes que es desprenen de cada un dels objectius, es preveu un pla de gestió de les molleres, potenciar el sector agrari, promoure la conservació integrada del patrimoni cultural immoble, finalitzar el pla sectorial d’infraestructures verdes, millorar la integració de les zones industrials i establir eines per garantir la integració paisatgística de les carreteres. També es vol minimitzar els impactes paisatgístics de les instal·lacions d’esquí, establir un segell de qualitat paisatgística, fer una diagnosi per adequar els refugis i fomentar el senderisme, i seguir utilitzant el paisatge per a la promoció turística del país.