Agafant camí per prepara la diada de Sant Jordi, el  mossèn Ramon Rossell va presentar ahir el seu darrer llibre 50 anys de tu a tu des de Canillo. Diari d’un mossèn compromès.  

La presentació es va fer al Consell General a càrrec de la subsíndica general, Mònica Bonell, del ministre d’Administració pública, Transports i Telecomunicacions, Jordi Alcobé, del ministre de Turisme i Comerç, Francesc Camp, de la traductora literària Amàlia Prat, de Brigitte Marsol i del mateix Rossell. 
 

L’obra narra les vivències i experiències del mossèn que ha estat més de mig segle vivint a la parròquia canillenca. Així, la publicació celebra una tasca longeva i un aniversari que Rossell volia deixar en constància. 
 

El mossèn ha donat les seves prestacions de bon grat i recorda a personatges que ara són públics amb gran estima, com l’actual cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, filla de Sícoris, intel·lectual amic del mossèn canillenc. O a Amàlia Prat, a qui Rossell considera com a «marmessora de les meves agendes». 

 

Un homenatge conjunt / La presentació va ser un commemoració al mateix autor, però segons aquests, la trobada era una excusa per retre «homenatjar tot l’equip del setmanari Informacions, testimoni de la vida política, social, cultural, esportiva i religiosa des de l’any 1975 fins al 2000» que han inspirat i acompanyat a Rossell per arribar a publicar aquesta i altres obres. Així, la jornada va servir per contemplar i gaudir el camí fet pel mossèn.
 

Rossell va néixer a Organyà i recorda que el primer diumenge de juliol de 1996 «vaig ser enviat a Canillo pel bisbe copríncep Iglesias». 

A través d’AINA Rossell ha publicat Meritxell, màgia i paisatge amb Esteve Albert (1986), Nostra senyora de Meritxell amb el Pare Cebrià Baraut (1995), El meu mossèn Cinto (2002), Vivències Meritxel·lianes (2001) i La Vaca Bruna (2012).
 

Aquest camp de treball l’ha dut a dedicar-se de cos i ànima al Santuari de Meritxell i a la Casa de Colònies d’AINA - la casa de la Mare (Meritxell) i la Casa del fill (AINA) amb una vocació ben concreta: ser educador. Ara, amb ironia, explica que encara té temps de jugar a la botifarra.