Els medicaments veterinaris que contenen diclofenac poden causar la mort de fins a 6.000 voltors cada any a Espanya, segons una recerca de la Universitat de Lleida (UdL), la Universitat de Cambridge, la Miguel Hernández, l’Estació Biològica de Doñana (CSIC) i la Reial Societat per a la protecció de les aus, que va publicar ahir la revista internacional Journal of Applied Ecology. 

Segons va explicar l’Agència de Notícies de Catalunya (ACN) els voltors ingereixen aquest antiinflamatori amb les carcasses del bestiar domèstic. L’article reclama a la Unió Europea (UE) la prohibició d’aquest medicament després que l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps) autoritzés al 2013 dos nous fàrmacs que el contenen.

Els investigadors recorden que Espanya acull al voltant de 95% de la població de voltors de tot Europa, així com altres rapinyaries en perill d’extinció, com el trencalòs o l’àliga imperial ibèrica. Consideren que els fàrmacs Diclovet i Dolofenac poden comprometre la viabilitat de les aus carronyaires, ja que els provoca una fallada renal si consumeixen els animals tractats poques hores abans amb aquests medicaments veterinaris. 

La recerca estima l’impacte potencial del diclofenac seguint les estadístiques de l’informe oficial de l’AEMPS. Després de realitzar anàlisis metabòliques a vaques i porcs per calcular el temps que triguen en eliminar els fàrmacs, afirmen que aquesta substància pot provocar la mort d’entre 715 i 6.389 voltors cada any, depenent dels cadàvers de bestiar que tinguin accessibles. Això representa un índex de declivi de la seva població d’entre el 0,9 i el 7,7% anual. 

 

Margalida defensa la prohibició/ L’investigador de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària (Etsea) de la UdL, Antoni Margalida, va defensar «la necessitat d’una prohibició preventiva de l’ús de diclofenac a Espanya i substituir-ho pel meloxicam, un medicament que no té efectes letals en les aus». Els investigadors també van proposar un programa de monitoratge de la contaminació i presència de residus en els cadàvers d’ungulats domèstics, així com de les aus carronyeres mortes o moribundes per assegurar-se que els nivells de contaminació que poden ser letals no estan presents.