PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Dels aeroports internacionals al carrer de na Maria Pla

Les marques internacionals guanyen posicions entre el món de la venda, en detriment de les petites botigues i botiguers

Per M. C.

Dues parelles observen una rellotgeria, ara fa més d’una dècada.
Dues parelles observen una rellotgeria, ara fa més d’una dècada. | EL PERIÒDIC
Semblava que la globalització no hagués d’arribar físicament al Principat. Que per adquirir un CD d’algun grup fantasiós i consumir un plat de sushi o un cafè guarnit amb tres mil i un complements, hauríem de visitar una gran ciutat com és Barcelona. És clar que això no serà així, que no quedarem endarrerits –no almenys en aquest aspecte–; les petites botigues de tota la vida, on ens venien des de la barra de pa del dia fins a stickers o tazos, depenent del que es trobi de moda entre els infants, i on ens atenia una de les nostres veïnes amb una bata a quadres descolorida, han perdut terreny enfront de Caprabo.
 
Com arreu, Andorra està perdent l’exclusivitat comercial. D’anys enrere ençà, cada vegada esdevé menys estrany trobar al Principat els mateixos productes que, abans, compràvem a les botigues dels aeroports perquè «a Andorra no en tenim, d’aixo». Tot i que en menor mesura ja fa anys que hi eren presents, l’onada amb què les cadenes internacionals començaven a instal·lar-se entres les muntanyes pirinenques es va exacerbar amb l’obertura econòmica endegada el passat 2012, així com amb els esforços esmerçats en fer progressar el marc fiscal vers el panorama internacional i la consegüent consecució d’acords internacionals, sobretot en el context europeu. 
 
En l’actualitat, i segons les darreres xifres (que recullen dades des de l’entrada en vigor de l’esmentada llei d’inversió estrangera), l’Executiu ha rebut 1.316 sol·licituds d’entrada d’empresaris forans, de les quals han estat acceptades 1.215, 604 només durant el 2014. Altra mostra que, cada cop més, els principals eixos comercials del país perden les seves particularitats per passar a assemblar-se als carrers que hom pot veure en una ciutat important de qualsevol altre país. L’universal està guanyant terreny a les drogueries i a les sabateries de tota la vida. Fins i tot a les fleques.

Grans marques a Andorra / Nespresso, Parfois, Veritas. Més recentment el Subway. I, properament, Starbucks i l’FNAC. Són només alguns dels exemples amb què es pot il·lustrar la pujada d’Andorra al carro de la globalització, comercialment parlant i en tots i cadascun dels sectors. Si bé en els de l’alimentació i la moda sembla més evident l’efecte internacionalització perquè el McDonald’s, Caprabo, el Lizarran i la Pull&Bear són negocis per on alguna o altra vegada hem passat –en alguns casos fins i tot hi anem sovint–, el de les finances, l’immobiliari i la intermediació són els àmbits on major presència tenen les marques foranes. 
 
Sembla una obvietat assenyalar que la majoria d’empresaris que fins ara han vist a Andorra una oportunitat de negoci són espanyols i francesos. Del total d’inversió estrangera arribada el 2014, el 41% té el seu origen al país del sud, el 37%, al del nord.
 
Però també els empresaris russos i belgues s’han decantat per eixamplar els seus horitzons fins a un territori amb una superfície de 468 quilòmetres quadrats.
 
Sigui com sigui, cap sector se salva. Ja ni les pastisseries, aquell racó públic que ens fèiem nostre, on sèiem amb el cafè i el trosset de pastís de poma per gaudir de vint minuts completament a soles amb un bon llibre, són les pastisseries de sempre. L’establiment serveix igualment per seure a soles. Però la mateixa porció de pastís de poma que se’ns serveix l’estarà menjant algú totalment aliè a l’altra punta del món, probablement llegint el mateix llibre que ens enduem per al nostre moment de pausa i segurament comprat a la mateixa gran superfície de venda de productes culturals i d’oci. Com per exemple? Una de les botigues amplament vindicada a Andorra i que sembla que a la fi arribarà també al país, a partir de l’estiu vinent. L’FNAC serà una realitat en poques setmanes. I molts canviaran el pastisset de crema de la fleca fet per un panxut de bigoti abillat amb un davantal blanc tot tacat de farina i xocolata pel cake de poma de l’Starbucks, tot regant-lo amb un caramel macchiato. 
 
Les dues darreres són obertures imminents. Però recentment hem vist arribar els entrepans de mandonguilla del Subway i, ara fa una mica més de temps, els diferents yakisoba de l’Udon, els raviolis de La Tagliatella o les berlines d’incomptables sabors diferents de la Santagloria. Per no parlar, tot i que ja fa uns anys i tornant a les golafreries, de l’adhesió de McDonald’s a la moda dels muffins i els cafès de mida triple XL. No podem deixar de parlar, en aquest punt, de les modes –també de fora– que han trobat el seu lloc al Principat: el Nostrum i Veritas, amb els seus àpats ràpids per un costat i ecològics de l’altra. I molts altres noms que fan que quan un viatja se senti, cada vegada més, com a casa seva. Si no fos per les diferències culturals... 
 
Dins del grup alimentació, la restauració no ha estat l’única afectada per la incursió de les grans cadenes internacionals, també ho han estat les grans superfícies comercials. El Record de tota la vida a Encamp, el Silleda a l’alçada d’Escaldes-Engordany i altres petits comerços amb tendals que anuncien l’elaboració de pollastres a l’ast i amb bombones de butà a les seves portes, s’estan veient substituïts, a la llarga, per multinacionals. I els que no són tant petits, també ho estan patint. Hiper, Punt de Trobada, Escales. Són noms que persisteixen a l’imaginari andorrà, absorbits ara per monstres francesos del seu mateix món. 
 
I si en el camp del menjar les cadenes internacionals estan guanyant el pols a les bordes i les pastisseries tradicionals i en el comerç les drogueries i petits establiments on abans compràvem els llacets pel cabell i les bosses de mà perden la cursa contra les estrangeres Parfois i Carpisa, les botiguetes de roba de poble s’han convertit pràcticament en boutiques avui dia. Els productes que en ella s’hi poden trobar ara es van a buscar a Zara, Mango, Jack and Jones, i les altres desenes de botigues de la Carlemany i la Meritxell.
 
Júlia, Dorsia i Cottet, Carlin, Libro ideas, Llongueras. I així podríem seguir una llarga estona. Perfumeria, estètica i bellesa. Fins i tot les papereries i llibreries han vist augmentar la seva competència; no queda sector ‘verge’.

Projectes sense arribar / Decathlon i H&M van ser dos dels noms que, cadascun en el seu degut moment, generaren molta expectativa en la societat andorrana, però quedaven en eco. Altres noms de caràcter internacional han sonat i se n’ha sabut l’interès per instal·lar-se entre nosaltres, tot i que pel que sigui hagin acabat sense prosperar. 
Així com s’ha parlat de l’interès de dur franquícies encara sense presència, es demana l’arribada de moltes altres. L’FNAC i l’Starbucks seran aviat realitat. IKEA, Decathlon, Primark... Són d’altres dels que la societat andorrana sent a parlar.
 
Ja per tancar i una dada per a qui li interessi. Les iogurteries no han estat encara prou explotades a Andorra: obrir una Llaollao o una Smöoy té un preu de 63.000 euros i de 55.000, respectivament. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT