PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

La salut i seguretat en el treball porta un retard de 50 anys

Gabernet destaca que el Principat no va arribar a elaborar una llei fins al 2008

Per ESTEFANIA GRACIA

Uns obrers treballen en la façana d'un edifici.
Uns obrers treballen en la façana d'un edifici. | TONY LARA
La productivitat continua essent un dels factors «més negatius de les empreses dels països del sud d’Europa», una situació que segons el director general d’Europrevenció i expert en riscos laborals, Josep Maria Gabernet, també afecta al Principat. Ja que la població laboral d’Andorra «comparteix les mateixes condicions socials que els països sudeuropeus». 
 
L’expert també creu que a Andorra es va començar a desenvolupar «l’àmbit de seguretat i salut laboral força tard». «Els països nòrdics d’Europa van començar a preveure les malalties i els accidents laborals als anys 50, Europa central als 60 i els països del sud als 90, mentre que Andorra va elaborar la llei al 2008, i aquesta no va entrar en vigor fins al 2009». Per tant, «Andorra va arrancant en aquest tema però li queda tota l’experiència que ja han anat adquirint els altres països». 
 
Prenent dades del sudeuropeus, Gabernet matisa que els treballadors fan «unes 200 hores més que els d’Europa central i 300 hores més que els escandinaus». Avui és el Dia Mundial de la Seguretat i Salut en el Treball, i en aquest context, Gabernet assegura que la baixa productivitat també va lligada a una sèrie de factors que acaben provocant estrès als treballadors i una conseqüent vida laboral negativa. 
 
Entre aquests factors, l’expert en destaca una vuitena, «perquè són els més freqüents». Un dels més habituals és «realitzar reunions o trobades després de finalitzar la jornada laboral». «Generalment són poc productives desprès del cansament diari dels treballadors». Gabernet també comenta que hi a el costum de fer dinars de treball que sovint s’allarguen i treuen temps personal als membres de l’empresa. «Això afecta al descans i provoca grans càrregues a nivell psíquic». 
 
També afecta l’horari que es dugui a terme. «Al sud d’Europa i sobretot a Andorra, no s’ha potenciat un horari flexible i no es facilita als treballadors conciliar la vida familiar i la laboral». I aquest és «un factor bàsic a l’hora d’augmentar la motivació i la implicació amb l’empresa». 
 
Lligat a aquest darrer aspecte també estan les jornades de treball excessivament llargues, «moltes jornades superen les 10 hores diàries o les 40 hores setmanals, això provoca fatiga i afecta negativament a l’estat d’ànim del treballador», assegura Gabernet. L’expert també puntualitza que disposar d’unes plantilles «massa rígides i sense marge de promoció són una gran barrera motivacional, els treballadors han de tenir nous reptes i noves responsabilitats dins de les empreses si no volem un enquistament professional». 
 
D’altra banda, tenir festius inter-setmanals disminueix els rendiments, «perquè trenca el ritme de treball», remarca l’expert. «Per tant, en el cas d’Andorra també seria bo que es reorganitzés el calendari de festius per mirar que no hi haguessin tants dies en mig que trenquessin la linealitat laboral». Gabernet destaca que uns equipaments obsolets també dificulten poder desenvolupar el treball d’una forma planera. «Adaptar-se a les noves tecnologies en les feines diàries agilitza i optimitza la gestió del temps i del treball». 
Finalment, l’expert assegura que l’excés de baixes per malalties laborals, estrès o depressió afecten en la productivitat conjunta de l’empresa. Afegint també que Andorra presenta un excés de baixes ja que el país presenta «una mitjana de 10 baixes diàries per motius laborals o accidentalitat». Unes xifres que situen els percentatges en un 11%. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT