«Arribaven dos o tres autobusos d’escolars a un hotel, i l’endemà ja em venien a comprar caixes i caixes d’Aquarius», confessa una treballadora d’un supermercat d’Arinsal. Amb el tancament de l’estació de Pal-Arinsal, el poble massanenc està pràcticament desert ja que la majoria d’hotels i de locals estan tancats per vacances o fins a la reobertura de l’estació. Les poques ànimes que ahir a la tarda es movien per Arinsal no tenien inconvenient a comentar com havien passat l’hivern, i la majoria van coincidir: gastroenteritis a mans plenes, la gent queia com mosques, l’una rere l’altra. 
 

La passejada comença per les oficines de la planta embotelladora on, amablement, em conviden a marxar, no sense abans recordar que «ens n’anem al carrer! La planta i el brollador estan clausurats».

Experiències personals / «En 10 anys, no havia faltat mai a la feina, i de sobte em vaig trobar tan malament que no em podia mantenir de peu. Si no vaig anar 50 vegades en un dia a vomitar i a fer de ventre...», confessa un veí d’Arinsal. «Només em va durar un dia, però em va deixar fet pols uns quants dies», afegeix. El seu acompanyant comenta que va estar malalt «una setmana» i que va recaure. La gent s’ho pren amb humor recordant la quantitat de persones que aquest hivern s’han vist abocats al vàter, tant el veïnat del poble com els visitants que venien a esquiar. Molts hotels han patit brots de 40 i 60 persones, i la majoria de malestars començaven l’endemà d’arribar a Arinsal, per tant, ni esquiar, ni vacances. Tot i això, un dels veïns afectats puntualitza que en alguns grups d’escolars algun nen ja havia arribat malalt i després queien tots. 

 

El virus estomacal no ha respectat res, ni edat ni origen. Espanyols, anglesos, russos, portuguesos... Tothom ha passat pel tron. També hi ha gent que admet que no ha tingut cap problema i que beu aigua de l’aixeta amb normalitat. Amb tot, per a algunes persones s’ha sembrat l’ombra del dubte: tindrà a veure l’aigua embotellada amb el brot víric?