Amb 39 anys es troba en el millor moment de la seva carrera. Marcos Sanza ho demostra després de superar una llarga lesió, donant continuïtat al que va aconseguir l’any passat. S’acaba de proclamar guanyador del Campionat de Catalunya de mitja marató i es fixa en nous reptes al llarg del curs pensant en el bon moment de forma pel que està travessant. El que queda aparcat és ser aquest estiu als Jocs Olímpics.
 

Diumenge va superar a tots els rivals i les difícils condicions meteorològiques per imposar-se a la Mitja marató d’Empúries, que li permetia guanyar el títol català. Les fortes ratxes de vent van condicionar la cursa. Tant va ser així que la marató que estava programada es va haver de suspendre. El corredor del CAVA tenia clar el que havia de fer i de seguida va imposar un fort ritme que només Abderrazak Samaoui va ser capaç de seguir. Però a partir del quart quilòmetre aquest ja no el va poder aguantar i Sanza va fer la resta de recorregut en solitari vèncer amb un registre d’1.08.31 hores. Samaoui va ser segon amb 1.10.45, el mateix crono amb que acabava el tercer classificat, Ricard Pastó. Manuel Fernandes Pita va concloure setè (1.13.11), guanyant en la seva categoria. «El vent quasi tota l’estona anava en contra, el que va significar un desgast brutal. Amb un temps així t’oblides de fer un bon temps, perquè és impossible fer bones marques en aquestes condicions», assegura Sanza, que anava a l’Escala amb la intenció de guanyar: «Sabia que ho podia fer per tal i com estic. Era el que buscava».
 

En només una setmana suma al el títol català la segona plaça al Campionat d’Espanya de 10 quilòmetres en ruta, disputat als carrers d’Alcanyís, on va concloure per davant de diversos integrants de l’equip nacional espanyol. Aquests resultats arriben després d’una doble lesió que va apartar-lo de la competició durant cinc mesos. Tenia el maluc desplaçat, que li va comportar posteriorment un edema a la ròtula de la cama dreta. El reton és triomfal. «Sempre tens el dubte de com tornaràs, però a mida que passaven les setmanes cada cop em trobava millor, amb entrenaments de qualitat, veia que podia fer-ho». En aquestes condicions dóna continuïtat al que va aconseguir el 2015. «La temporada passada va ser la millor de la meva vida. Ara estic en un moment molt bo, amb una dinàmica positiva. El cos em respon i sembla que no em pesen els anys».

 

Entre els destacats a Espanya / El rendiment de Sanza, resident espanyol, no passa desapercebut a l’estat veí. «Sempre estàs a les travesses per ser als grans campionats, però és molt complicat accedir-hi. La meva situació és molt complicada respecte a atletes que s’hi dediquen exclusivament. Si pogués treballar menys i tenir més descans ho tindria més accessible», assegura. Les inoportunes lesions van trencar-li els esquemes que tenia en un inici. «Intentar ser a la marató dels Jocs Olímpics de Rio de Janeiro era la idea, però ho he descartat, perquè m’és impossible treure temps per aconseguir la marca». N’hauria d’haver fet alguna abans de l’estiu, ara al maig, i no serà possible. Ho posposa pels mesos de setembre o octubre. «Estic massa curt de quilòmetres», admet. Provar de ser als Jocs en una altra prova, com són els 10.000 metres, es fa difícil perquè «la pista per a mi és més complicada».
 

Mentrestant mira el calendari de curses i valora on disputar una mitja marató que li permeti rebaixar la marca que té d’1.05.04 en la distància. S’han de complir una sèrie de paràmetres per a que sigui possible, com les característiques adients del traçat i que es reuneixin «uns rivals bons que permetin competir el millor possible».