Els tres creadors de la iniciativa A simple Aid (una simple ajuda) tornen a l’acció. Hi haurà un segon capítol després de l’experiència que van viure fa un parell de mesos a la Coastal Challenge, una de les curses ultra més dures del planeta que van aprofitar també per fer un acte solidari amb dues escoles indígenes del país sud-americà.
 

Joan Repiso, Tommy Castellet i Joan Berenguer van viure una experiència inoblidable tirant de la fórmula salut+esport+solidaritat i per a l’any que ve tornaran a endinsar-se en una aventura similar que ahir van voler explicar en exclusiva a EL PERIÒDIC D’ANDORRA. «Volíem buscar una altra carrera de llarga distància amb un format per etapes, però si era possible canviant de continent», va exposar Berenguer. Obviament, que també fos un lloc tercermundista, amb mancances inimaginables a una societat com l’andorrana, l’espanyola o la francesa. Així que al 2017 se n’aniran a l’Àfrica per córrer els 100 km de Senegal, una cursa fraccionada en quatre dies, del 14 al 17 de març, entre la localitat de Sant Lluís i el famós Llac Rosa.
 

Allà s’hi trobaran amb una primera etapa de 13 quilòmetres a Sant Lluís, una segona de 42,195, una tercera de 24 i una quarta de 21 per terreny desèrtic amb dunes, camins de terra, vorejant el riu Senegal i zones de platja. «Aquesta vegada no haurem de fer front a una humitat del 80% ni a endinsar-nos pel cor de d’una selva tropical, però sense dubte haurem de tornar a preparar-nos a consciència, perquè ens espera una altra setmana dura», admet Repiso. També, però, serà gratificant perquè tenen planejat tornar a planificar una acció solidària i portar material escolar i roba esportiva a les escoles autòctones. «Volem superar els 125 quilos que vam portar a Costa Rica i arribar als 200», anticipa, agosarat, Castellet.
 

Saben que és possible perquè alhora de recaptar material per a Costa Rica van rebre un suport molt més gran del que haurien imaginat mai. Tot va començar amb la filla de Berenguer, la Mar, de 9 anys, que li va proposar al seu pare fer una acció solidària aprofitant que feien la Coastal Challenge. Ella mateixa es va comprometre a recaptar material al seu col·legi i escampar la iniciativa tirant dels amics. El boca a boca es va fer poderós fins el punt que d’altres centres educatius s’hi van sumar a la iniciativa, com també el BC MoraBanc Andorra amb material esportiu. Després va ser qüestió de contactar amb Unicef Andorra, que va trobar dues escoles indígenes com a destins de tot el que es va recaptar. Escoles amb nens que no sabien ni castellà –parlaven llengües indígenes–, sense recursos, ni roba, ni res, a quilòmetres i quilòmetres de la civilització, de poblats que tenien una mortalitat no superior als 30 anys per la limitació que tenien en recursos, aliments i medicines.
 

Amb tant recolzament, a més del reconeixement d’Unicef Andorra com a finalistes del 2016 dels premis que va celebrar la ONG el passat 20 d’abril, tiraran d’un projecte idèntic. Sense aliments ni vacunes, segons argumenten «perquè són productes que molt problemàtics a nivell de duanes».

 

ACCIONS PER ARRIBAR ALS 200 / Són diversos els punt a favor per arribar als 200 quilos de material. «Només amb la gent que l’any passat va arribar tard i es va quedar amb ganes de col·laborar ja tenim molt guanyat», apunta Repiso. «Un altre aspecte que pot pesar molt és que hem enganxat els nens». A la seva tornada de Costa Rica, a finals de febrer, van fer xerrades a diferents escoles per transmetre als nens la seva experiència. «Això els apassiona, et pregunten de tot i després d’impliquen al màxim també amb les donacions».
 

Dues eines de pes per donar a conèixer el pròxim projecte d’A Simple Aid és la promoció per les curses que faran, que no acostuma a tenir gaire resposta –la setmana que ve correran la marató de Vitoria amb samarretes anunciant aquest repte solidari–, i sobretot a través de les xarxes socials i de youtube: «Hem creat un canal propi al qual pengem vídeos dels entrenaments que fem, curses i imatges de la cursa a Costa Rica», explica Berenguer.
 

A més d’organitzar-se per entrenar, fer xerrades i recaptar material, Repiso, Castellet i Berenguer hauran de trobar alguna mena de patrocinador per finançar els transport de tot allò que arrepleguin. Perquè 200 quilos a desplaçar en avió pot fer pujar la factura de manera considerable. Va per pes i per embalum, depenent de la companyia aèria, amb l’afegit que l’empresa organitzadora dels 100 km de Senegal és italiana i contempla en el seu itinerari la sortida des de Milà. El desplaçament és doble i el cost, obviament, també.
 

De moment ja tenen el compromís de l’escola de ball Liquid Dansa, que aquest any ja es va implicar i que tornarà a fer-ho destinant part de la recaptació d’un l’espectacle infantil. També mediten tornar a fer polseres per fer més cash i, de retruc, potenciar l’efecte publicitari
 

Tenen gairebé un any per tenir-ho tot a punt i també molta feina per endavant per a una iniciativa que fan per amor a l’art però que servirà per arrencar un somriure als nens del tercer món, per ajudar-los a tenir una vida menys difícil, i que, potser –no és el més important–, tindrà el reconeixement del que menys s’esperin. Com va passar a Costa Rica amb un voluntari de la Coastal Challenge, Jonny, que coneix la realitat de la gent pobra d’allà i que, no fa gaire, els va enviar un mail per agrair «de tot cor» l’acció solidària que hi van fer. Detalls com aquest són tan impagables com el repte solidari.