PUBLICITAT

Andorra la Vella

El 15% de les empreses s’han vist afectades per l’‘afer BPA’

La Cambra de Comerç demana celeritat a l’administració a l’hora de pagar els deutes pendents amb els proveïdors

Per marisa da costa

La manca d’optimisme generalitzat pel que fa a la recuperació econòmica del país en l’evolució de l’any en curs és especialment notable al sector de la construcció.
La manca d’optimisme generalitzat pel que fa a la recuperació econòmica del país en l’evolució de l’any en curs és especialment notable al sector de la construcció. | Tony Lara
La incidència que el teixit privat –i la societat en general– preveia com a conseqüència de l’esclat de l’afer BPA ha estat quantificada per més de 400 empresaris del país: un 15% del total s’ha manifestat afectat per la intervenció de l’entitat bancària el 10 de març del passat 2015. Aquesta xifra es desprèn de les conclusions d’una enquesta de conjuntura que a més de denotar la falta de confiança en la capacitat de l’economia andorrana per evolucionar notòriament durant l’any en curs, porta a la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis (CCIS) a exigir a l’administració pública major diligència a l’hora de pagar els seus proveïdors. 
 
La nova edició de l’anàlisi que periòdicament efectua la CCIS i que desemboca de l’entrevista a 404 empresaris del país amb l’objectiu de dibuixar el panorama del sector en el transcurs del darrer semestre de 2015 i amb la voluntat de fer previsions econòmiques a curt termini no és precisament optimista. La percepció dels propietaris de negocis recollida a l’enquesta de conjuntura presentada ahir pel president de l’entitat, Marc Pantebre, «posa de manifest que l’economia andorrana segueix avançant en la línia de recuperació», matisant que ho fa «de manera molt gradual i fràgil». La timidesa amb què es mostra el repunt de l’economia «reforça la idea», tal com va apuntar el dirigent de la Cambra, «que el creixement del PIB a Andorra durant el 2015 difícilment millorarà el registre de l’any anterior. 
 
El qüestionari efectuat als empresaris del país cercava amb una de les seves interrogacions quantificar les conseqüències que encara avui els suposa el cas BPA. Del total, un 15% assegura haver-se vist repercutit per l’afer, sobretot arrel de la pèrdua de les línies de crèdit que l’entitat tenia atorgades així com per l’impagament per part de clients. Encara en relació amb Banca Privada, cal destacar la recurrència per part dels enquestats a la línia de finançament que el Govern aprovava per tal de donar liquiditat a les empreses amb comptes a BPA. Del 12,6% del total de negocis que sol·licitaven un crèdit nou per executar la seva activitat,un 1,6% ho feia a través de les línies de crèdit obertes per l’Executiu.
 
Problemes de finançament/ «L’estancament i la caiguda de l’activitat», d’una banda i, de l’altra, l’«escassetat de fons propis» i l’incompliment dels pagaments per part dels clients són les causes de què es deriva la dificultat dels empresaris per finançar-se. Era precisament aquest darrer obstacle el que conduïa Pantebre a demanar a les administracions «de pagar els proveïdors en el termini general de 60 dies que marca la Llei».  L’exigència no es dirigia només a l’organisme general sinó també als públics i sorgeix de l’elevat percentatge d’empresaris que denuncia dificultats de liquiditat originat per un «termini de pagament excessiu de l’administració». La situació portava la CCIS, segons va fer públic ahir el seu representant, a posar-se en comunicació amb el Govern «a través del Ministeri» del que depenen, per sol·licitar més diligència a l’hora de pagar els seus proveïdors, així com la necessitat d’emprendre mesures per combatre la morositat. 
 
Traves a l’evolució/ Les dificultats que encaren les empreses a l’hora de donar continuïtat a la seva activitat correspon, primordialment i segons va explicar Pantebre, a «un empitjorament generalitzat de l’activitat productiva» derivat de la baixa donada en les vendes. Cal destacar en aquest punt un creixement de la sortida de productes que, no obstant, no respon a un major consum per part de la societat civil sinó que es deu a les campanyes de rebaixa i altres incentius per a la compra.
 
Escassetat de  crèdit/ Al «deteriorament constants dels beneficis empresarials» i a la morositat ja esmentats cal afegir un tercer element analitzat després de tres anys sense preguntar en aquest sentit. «Les restriccions a l’accés al finançament bancari» s’erigeixen com una de les principals traves per a l’empresariat. Pràcticament un 43% de les empreses van demanar un crèdit en els sis darrers mesos de 2015. Del total de sol·licitants, gairebé un 16% va rebre una resposta negativa i una tercera part va lamentar dificultats per accedir-hi i fins i tot el van haver de denegar a causa de les exigències de retorn. Les microempreses són les que majors traves van encarar a l’hora de demanar ajuts als bancs. 
 
Les previsions per als propers mesos no són exultants i per tant cal celebrar «un context internacional favorable». D’entre els quatre sectors que periòdicament s’analitzen, és a dir, l’hoteler, la indústria, el comerç minorista i la construcció, aquest darrer és el que es troba en una pitjor situació, mantenint-se estancat com en els darrers anys.
 
L’hoteler, per contra, va constatar una millora moderada que seguirà la línia de recuperació «fràgil i gradual» que es preveu que mantingui aquest 2016.

La inversió estrangera «no està sent de la magnitud que esperàvem», segons el CCIS/ En endegar-se el procés d’obertura econòmica el passat 2012 ja es va advertir que no hi hauria una repercussió immediata. Tanmateix, no s’esperava que la incidència tindria uns nivells tan minsos. Preguntat sobre la influència de la inversió estrangera en la lleugera millora de la conjuntura nacional, Marc Pantebre va admetre que «l’entrada d’inversió estrangera no està sent de la magnitud que podíem esperar».

L’apertura de les fronteres al mercat estranger, paral·lel a l’adaptació del marc fiscal andorrà a les línies internacionals i altres mesures de conformació amb l’estàndard global «no han influenciat gaire» al modest repunt de la situació. Segons el president del CCIS s’ha de seguir treballant en aquesta línia tot desenvolupant «mesures» amb què es doni credibilitat «a la plaça andorrana» davant dels potencials inversors forans. Si bé en un inici ja es va advertir que es tractava «d’una cursa a mitjà o llarg termini», Pantebre va reconèixer que s’esperava una major entrada d’empresaris estrangers. 
PUBLICITAT