PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

El client està en el punt de mira si 'vola' l'IGI reduït

Les entitats afectades es prenen la notícia amb cautel·la i contemplen la pujada de preus

Per Iván Moure

Joves usuaris del Tobotronc, a Naturlàndia.
Joves usuaris del Tobotronc, a Naturlàndia.
Potser tan sols es tractava d’un Debat d’Orientació Política quan Toni Martí va anunciar que el Govern eliminarà l’IGI reduït però el cert és que té la majoria com perquè aquesta proposta es converteixi en una realitat. Així que les estacions d’esquí, el transport públic, Caldea, Naturlandia i les activitats culturals passaran del 2,5% al 4,5%. 
 
La pregunta del milió és quan, perquè que això passi és qüestió de temps. Dilluns? Dos mesos? L'any 2020? En tot cas, els afectats tampoc és que s’hagin pres la notícia amb alarmisme. De fet, la gran majoria s’ho pren amb cautel·la i parla d’això com una simple possibilitat que no té perquè acabar aplicant-se.
 
D’aquest tema ja es va parlar fa uns anys quan no es volia aplicar el reduït i Joan Viladomat ja va liar una de ben grossa amenaçant amb desvincular-se d'Ski Andorra. Allò es va acabar aprovant al 2014 i dos anys més tard es torna a plantejar la situació a la inversa, però el conseller delegat i soci majoritari de Saetde està de viatge, com també Conrad Blanch i Alfons Torreño. 
 
Grandvalira, per tant, manca d’una veu autoritzada per opinar sobre el tema però no Vallnord, qui en boca del seu director general, Martí Rafel, recorda que «ja ens van avisar que el reduït seria temporal» i  no veu res a valorar. «Ja ho farem si això es confirma», va afegir recordant que aquest 2,5% només s’aplica pel forfet.  El discurs del director de Caldea, Miguel Pedregal, anava per l’estil: «No tenim cap informació oficial d’això» però també reconeix que «no faria cap gràcia» i Enric Ordóñez, màxim mandatari de Naturlandia, insisteix en què «es tracta tan sols d’un debat, hem de ser prudents».
 
Això sí, tots tres van posar el client en el punt de mira. Pedregal, el que més magre ho veu, aporta dues solucions: «O l’assumim, cosa que va en contra de la reducció de vendes, o pugem els preus i passem la pressió al client». Rafel, menys alarmista, apunta a que en el cas de Vallnord és un tema de les dues societats però també es mou per dues opcions: «Assumir-ho o fer-li pagar al client la diferència». I Ordóñez, el més positiu, no ho dubta: «Si tens un increment del cost, s’ha de contrarestar. Al final, això afectaria al client». El client està en el punt de mira i pot acabar pagant els plats trencats, però en tot cas, Ordóñez també opina que a nivell de turisme «afectaria poc. La gent continuaria venint a Andorra».

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT