La possible supressió de l’Impost general indirecte (IGI) reduït se suma als darrers costos aplicats per la Societat de Gestió Col·lectiva de Drets d’Autor i Drets Veïns (Sdadv) i al ja existent Impost sobre la renda dels no-residents fiscals (IRNR), que en el cas dels espectacles, imposa a les persones o empreses del país que vulguin contractar una actuació forana pagar un 10% més del cost total. Mesures que segons el parer del conseller de Cultura d’Escaldes-Engordany, Salomó Benchluch, fan que els comuns hagin de suportar «una càrrega fiscal important».
 

Tot i que la mesura de l’IGI encara no està aprovada, Benchluch assegura que no s’ha d’esperar «a que s’implanti, hem de fer la feina ara, jo entenc que des dels diferents comuns intentarem parlar amb el Govern perquè aquest pressupost no pugi i no es passi del 2,5% al 4,5%, perquè els pressupostos de cultura no augmenten, més aviat van baixant». 
 

D’altra banda, el conseller de Cultura reconeix que com a mesura única, l’augment de l’IGI no els afectaria tant, perquè aquesta pujada només s’aplicaria als espectacles i actuacions del país, «i la gran majoria de les contractacions que fem són de fora». Un dels esdeveniments que es podria veure afectat seria Les Nits del Món «que fem a l’estiu, perquè són contractacions més d’Andorra amb músics d’aquí o a través d’una empresa intermediària del país».  
 

Benchluch matisa que el problema esdevé «quan això s’afegeix a l’IRNR, perquè cada vegada que importem qualsevol espectacle de fora hem de pagar un 10%, si a aquest li afegim un 2,5 es puja a un 12,5%, però si s’apuja l’IGI al 4,5%, el total passaria a ser un 14,5%, i aquest ja és un valor molt més alt». «Cada espectacle ens costaria gairebé un 15% més del preu original que ens hauria de costar», conclou Benchluch. 

 

En contra del pressupost / Benchluch destaca que aquestes mesures «van en contra del nostre pressupost, perquè el pressupost de cultura dels darrers anys no ha crescut, al contrari, en els darrers anys ha disminuït una mica, i nosaltres volem seguir oferint espectacles de qualitat». 
 

Per tant, «no és tant un problema de la pujada del 2%, sinó de tot el que ja portem acumulat, això s’afegeix de més a més». Tot i això, encara que s’augmentés l’IGI aquest any, «el gruix del pressupost per aquest 2016 ja el tenim gairebé complet, les actuacions de l’estiu –que són les més fortes– ja les tenim contractades, per tant, l’afectació seria major de cara al proper any». El conseller afegeix que la cultura «no ha d’estar imposada, jo crec que no ha de tenir impostos, perquè va en benefici de la societat en general». 
 

Per la seva part, el cònsol menor d’Andorra la Vella i conseller delegat de Cultura de la parròquia, Marc Pons, destaca que per ara la mesura per «només ha estat un anunci, per tant, encara no hem començat a pensar mesures per fer-hi front». «Caldria veure els termes de la modificació i en funció d’aquestes, realitzar les previsions en el pressupost o les línies del departament». 
 

Tot i això, «és cert que a l’hora de fer els espectacles, l’augment de l’IGI afectaria, sobretot on hi ha taquilla, però les administracions o els comuns no fan negoci amb la cultura, per tant, no crec que haguem de repercutir l’augment». 

 

El client en sortirà afectat, sí o sí / Des del sector privat es destaca que s’ha d’anar «molt en compte amb el sector cultural i d’espectacles, perquè són un gran pilar». I si s’apuja l’impost d’aquests àmbits, «pot acabar passant el que ha anat succeint en els països veïns». Quan es va pujar l’IVA cultural «es van deixar de fer molts espectacles, la gent no podia arribar a pagar el preu de les entrades i tot va anar una mica a la baixa, i la cosa sembla que tindrà aquesta tendència», matisa un empresari del sector. 
 

També assegura que tant si la pujada de l’IGI l’han d’assumir les empreses com els clients (pagant les entrades a un cost més elevat), «és un fet negatiu, perquè sempre sortirà perdent aquest darrer». Ja que en el cas que el promotor es vegi obligat a assumir la diferència, «intentarà d’una manera o altra no augmentar les despeses, per tant, una de les opcions més segures és contractar a artistes o persones de menys caché». I si el nivell de l’actuació és més baix, «pot ser que el qui vingui a veure l’espectacle no ho accepti, per tant, això és un peix que es mossega la cua, però al final, sempre acabarà pagant el ciutadà, sigui perquè es puja el preu de les entrades o perquè es baixa la qualitat de l’espectacle». 
 

Aquest neguit s’intensifica encara més amb la implantació de l’Sdavd. L’empresari privat assegura que els costos que es volen fer pagar són «desorbitats, s’ha de tenir en compte la capacitat d’Andorra i el que volem per al país, si volem un país sense música, és el que estan aconseguint».