Ahir al matí es va anar restablint el subministrament d’aigua a tota la parròquia, després de 24 hores de sequera a les aixetes del centre d’Escaldes: llars i també altres espais com ara hotels, restaurants o botigues. Havia parat de ploure després d’una nit en què la pluja va picar amb molta més intensitat que durant el dia de dilluns així, el dipòsit es va poder carregar de nou, tot i que no del tot perquè la gent, per cobrir-se les esquenes, suposadament va aprofitar aquesta escletxa per omplir banyeres, piques, cubells o el que fos.
 

Amb tot, aquella aigua no es podia beure fins que es realitzessin les analítiques necessàries que certifiquessin que era potable. Segons va detallar Marc Calvet, els resultats no es coneixeran fins avui: «No creiem que sigui abans del migdia», va concretar el cònsol menor de la parròquia. El que importa, però, que es normalitzi la situació, és a dir, que l’Estació de Tractament d’Aigua Potable torni a funcionar sense la necessitat de tirar del dipòsit suplementari, no té data. De fet, les previsions meteorològiques diuen que fins dissabte no desapareixeran les pluges que generen terbolesa i provoquen aquesta situació.
 

Sembla que els problemes amb l’aigua tenen per uns dies i per això el comú, com al l’estiu de l’any passat que es van viure tres episodis idèntics fruit de la famosa tempesta del 21 de juliol, va oferir ahir al matí aigua gratis a tots els veïns a l’entrada principal del pavelló del Prat Gran. La corporació local va destinar aproximadament 10.000 litres d’aigua en ampolles de litre i mig, que va anar distribuint per pacs des de les 11 del matí a les 8 del vespre.
 

«Apunten nom, cognoms, adreça i persones que viuen a la llar», van explicar des de l’organització. A partir d’aquí entregaven un pack de sis ampolles d’1,5 litres si hi viuen 1 o 2 persones, 2 si són 3 ó 4, i 3 si són 5 o més. No demanen cap document per comprovar les dades: «Ens fiem del ciutadà», van admetre.
 

La crispació dels veïns era considerable. Uns, més continguts; d’altres, resignats; i un tercer grup d’impacients per recuperar l’aigua de l’aixeta, emprenyats per no poder tenir a casa un bé bàsic en ple segle XXI i sense ganes de saber el on radica el problema; més aviat, volen una solució perquè això no torni a passar.
 

Des del Centre d’Atenció Primària, que està a deu metres de l’entrada del pavelló, també tiraven de l’aigua subministrada pel comú ja a primera hora. Això a ells també els afecta. «Es indispensable per la higiene», va assegurar una treballadora. Cada dos per tres s’han de rentar les mans, han de netejar els estris… I sense aigua, el problema per treballar en condicions es magnifica. Tant allà, com a d’altres centres.
 

Mentrestant, la gent s’acumulava en cues per recollir el seu botí. L’hora punta va arribar cap a les dotze del migdia amb una cua ja que s’enfilava carrer amunt. Allà hi era l’Isabel Giménez, una jubilada de 68 anys resignada davant una «força major». «Tinc una persona de 95 anys a casa, el meu marit i dos fills. Hem sobreviscut com hem pogut. No podem rentar-nos i dutxar-nos i ens netegem amb tovalloletes», comenta. «Ahir vam anar al súper però gairebé no quedava aigua. Sort que al rebost tenia tres paquets i hem pogut rentar els plats a l’antiga, amb un gibrell amb sabó i l’altre amb aigua, però haurem d’anar a buscar més. A veure si amb el que ens han donat podem passar el dia. No és normal ni agradable el que estem vivint, l’any passat ja ens va afectar i des de llavors, a la que plou una mica omplim garrafes».
 

El resident Vladislav Manager, de 50 anys i propietari d’un saló de bellesa, es va haver d’escapar un moment per recollir el seu paquet. «Sinó, quan torni a casa no tindré aigua per beure. Ens van tallar l’aigua ahir a la tarda i és el que hi ha, però un gran problema que s’ha de solucionar com sigui».
 

Ana Paula Alpande, cuinera de l’hospital, estava ben emprenyada. «Tenia la rentadora a mig programa i està tot per tirar-ho a les escombraries. Jo estava a la feina quan van tallar l’aigua i vaig haver de comprar tres garrafes de cinc litres per poder fer el sopar i rentar plats. M’és igual de qui és culpa, no és la primera vegada que passa i no pot ser».
 

Francesc Garcia, jubilat, explica que abans del tall va omplir la banyera i amb un cubell renta el vàter quan el fan servir a casa. Però no amaga la seva indignació: «Això és vergonyós, un problema de fa anys que tampoc entraré a valorar, el que em preocupa és que no s’arregla».
 

També hi havia qui no podia anar al Prat Gran per alguna indisposició, però amb una trucada al comú es resolia el problema perquè el servei de circulació s’ocupava d’omplir el cotxe de packs per ocupar-se del servei a domicili. Tot fos per acontentar uns veïns que Calvet veu «normal que estiguin enfadats» però també va recordar que es va fer la reunió de poble per avisar de que això podia passar. «L’última vegada va ser fa sis mesos i la construcció dels dos dipòsits suplementaris tallarà el problema». Amb tot, sembla que la pluja no marxa i des del comú deixen clar que en aquest cas, continuaran activant el protocol de dimarts i ahir.