A partir del proper dilluns, els tres primers saig del Principat començaran a rebre de la Batllia aquells dossiers en curs dels quals es doni ordre d’execució a partir de la setmana entrant. D’aquesta manera, aquestes noves figures passaran a assumir una part important del volum de feina que avui dia recau sobre la Batllia. L’objectiu del Govern, amb l’impuls d’aquest nou servei, és agilitzar un procés d’execució de sentències que, ara per ara, és feixuc i lent.
 

Xavier Grañó, Lourdes Alonso i Goretti López són les primeres persones del país que exerciran de saigs. Ho faran, tal com va manifestar aquesta darrera, «amb moltes ganes i amb molta il·lusió». Malgrat que encara desconeixen totes les dades i «si tindrem molt o poc volum», López va mostrar-se positiva i va assegurar que tan ella com els seus homòlegs estan «oberts a qualsevol expedient». Aquesta predisposició va ser recollida ahir mateix a l’edifici administratiu del Govern on, a primera hora de la tarda, van prendre possessió dels seus càrrecs i van prometre davant de nombroses autoritats i del ministre de Justícia respondre de manera fidedigna a la seva funció de donar compliment definitiu a les resolucions judicials. Xavier Espot, instigador de la llei per la qual es regula la persona del saig, va garantir estar «convençut» de la vàlua d’uns professionals «preparats» per a respondre de l’«autoritat» que se’ls ha investit.
 

El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior va reconèixer la «incertesa» que rodeja la nova funció de saig, en tractar-se d’una prestació –«privada»– «nova i desconeguda» al país. Malgrat la inseguretat que desemboca d’una tasca inexistent fins ara a Andorra, Espot va definir-la com a «pedra angular» i «peça cabdal»de la reforma que sota la seva mateixa tutela s’ha desenvolupat al voltant de l’ «Administració de la Justícia». 
 

La voluntat primera dels saigs, que engegaran la seva trajectòria la setmana entrant és, segons el responsable de justícia, donar «compliment degut a un dret fonamental dels ciutadans, que és el dret a la tutela judicial efectiva» i el qual «no és només tenir una sentència» sinó que aquesta decisió dels magistrats s’acabin executant.