El representant de la Unió de Ràdios Privades d’Andorra (URPA), Quim Barceló, va reiterar ahir el malestar del col·lectiu davant l’administració de la Societat Col·lectiva de Drets d’Autor i Drets Veïns del país (Sdadv). Barceló, present també a la compareixença de la directora de l’Sdadv, Cristina Puigcercós, davant de la Comissió Legislativa d’Economia, va apuntar que «avui [ahir per al lector] ha quedat palès que hi ha molts dubtes i incògnites sobre la gestió de la societat». Per això, Quim Barceló va animar a tots els col·lectius implicats a no pagar les tarifes de la societat. «Ningú hauria d’acceptar que l’Sdadv li digui que ha de pagar fins que els paràmetres no quedin clars», va sentenciar. 
 

El representant de l’URPA va manifestar que «l’objectiu de l’Sdadv quan es va crear era complir un expedient, no extorsionar a tots els sectors del país per anar a recaptar uns diners per fer negoci». I va posar en relleu la preocupació del col·lectiu perquè «no sabem quina quantitat de diners hem de pagar per quedar bé a nivell internacional». Així mateix, va considerar que el 40% del total del recaptat que es queda l’Sdadv «és un percentatge escandalós». I en canvi, el 10% que es destina a promoure accions culturals del país el va trobar «insignificant». 
 

Per Barceló, tota la feina que la societat d’autors del Principat ha fet fins ara «està malament». Amb tot, va recalcar que «com a país sobirà que som estem a temps de rectificar i donar exemple als nostres països veïns». En aquest sentit, va lamentar que la direcció de l’Sdadv s’hagi fixat amb el sistema espanyol per determinar les bases de les quantitats de les tarifes «quan l’SGAE ha quedat demostrat que és un òrgan corrupte». I va agregar que cal salvar les distàncies entre Espanya i Andorra «però al final les distàncies són molt curtes». 
 

En base al tema de les tarifes i al fet que es parteixi d’una quantitat inicial i després es pugui negociar, des de l’URPA apunten que és una «acció de pirateria i una màfia». A parer de Barceló, les tarifes han de ser iguals per tots els usuaris del mateix sector, «una altra cosa és que siguin justes». I va concloure dient que «drets d’autor sí, estafa no».