PUBLICITAT

Andorra la Vella

L’ofici s’imposa i la UE aixeca la Copa Constitució

L'equip d'Emiliano molt superior suma el segon títol de la seva història i amb un futbol directe trenca el somni de La Adelita

Per Iván Moure

Els jugadors de la UE celebren el títol de campions de la Copa Constitució a l’acabament del partit, ahir a l’Estadi Comunal.
Els jugadors de la UE celebren el títol de campions de la Copa Constitució a l’acabament del partit, ahir a l’Estadi Comunal. | Emilio Prenas
El futbol andorrà ja coneix els tres representants que tindrà en competició europea. El Don Denis Santa Coloma jugarà la Champions com a campió de la Lliga Grup Becier, el Lusitans les Barques té una de les dues places reservades per a l’Europa League en concepte de subcampió i l’altra a anat a parar a mans de la UE Santa Coloma, que ahir es va proclamar campió de la Copa Constitució per segona vegada en la seva història -després de la conquerida al 2013- en imposar-se a la final per 3-0 a La Adelita UE Engordany.
 
Sense gaire temps per saber quines eren les intencions de cada equip, corria el minut 4 quan la UE va protagonitzar un atac pel flanc dret; Bernat va centrar al segona pal, el lateral dret Carlos Alberto no va refusar com convenia, la pilota va anar a parar a Salomó, que esperava una possible errada, i aquest va regalar el gol a Boris, que sense ningú al seu voltant va marcar a plaer.
 
EL GOL MATINER NO VARIA EL GUIÓ / Amb l’1-0 es van començar a veure el modus operandi de La Adelita. Ganes d’intentar jugar la pilota davant una UE que pressionava per ofegar el mig del camp dels d’Otger Canals i buscava el futbol directe amb molta pilota llarga. Hamza Ryahi, Brian Teixeira, Alejandro Fernández i en moltes ocasions, el punta i internacional sub-21 Andreu Matos, tenien problemes per encertar amb la passada definitiva, sempre envoltats de samarretes grogues i negres. El matagegants del torneig del KO, que s’havia desfet de l’Extremenya de Segona (0-5), Lusitans les Barques (2-4) i Tic Tapa Sant Julià (1-2) abans de plantar-se a la final, no trobava la fórmula per fer mal a la sòlida defensa colomenca i tampoc va inquietar Iván Periánez, a qui només va donar una mica de feina al minut 26, en un córner que va acabar en fora de joc. El meta de la UE ni va tocar la pilota.
 
Els d’Emiliano van tirar d’ofici amb l’avantatge en el marcador; tenien prou amb ser endreçat, no deixar espais i confiar, sense precipitacions, en que alguna de les pilotades arribés a peus de Bernat, Salomó, Boris o Jordi Rubio per dir la seva. 
 
Després del gol va tenir un segon avís superada la mitja hora, amb una falta lateral per l’esquerra que la defensa rival va refusar al primer pal. I un tercer molt més clar un parell de minuts després mitjançant una pilota llarga de Xus Rubio que va guanyar l’esquena de la defensa de La Adelita, Salomó va caçar abans que ningú la pilota, va driblar Pol Serrat però va aparèixer per darrere com un llamp Villanueva per robar-li la cartera quan es disposava a marcar a plaer. Sense gaire més de profit que el gol de Boris van expirar els primers 45 minuts.
 
Emiliano i Canals no van fer cap canvi de cromo al descans però a La Adelita li va caldre amb habilitar més pilotes a la banda esquerra i buscant Sanguina per guanyar més profunditat. L’extrem dels blanc-i-negres va protagonitzar un parell d’accions inquietants i sense final feliç, però qui realment va ser letal va ser la UE, canviant la pilota d’àrea en uns escassos deu segons. Quatre tocs: Periánez va treure de porteria, Boris va pentinar d’esquenes per Salomó, que per l’esquerra va plantar-se davant el porter i, generós i amb visió, va habilitar a la dreta a Bernat, el màxim golejador de la lliga, per marcar el segon a plaer al minut 56.
 
Els de Canals no es van rendir i al minut 65 Sanguina va gaudir del primer xut del seu equip, com no, des de l’esquerra, però va xutar alt. Periánez no va perdre un segon en posar la pilota en joc, aquesta va arribar a Salomó, la seva centrada la va pentinar Jordi Rubio i al segon pal, Bernat, va executar la voleia de la sentència. Aquí es va acabar el somni de La Adelita Engordany, sense dubte el gran agitador de l’elit del futbol andorrà, amb jugadors plorant desolats a l’acabament del matx que, amb tot, han estat la sorpresa agradable que ha apropat una mica més el proletariat a la burgesia.

Comenta aquest article

PUBLICITAT