Encara queda una jornada per concloure la temporada però ja es comencen a fer balanços. El definitiu es començarà a definir a partir de dilluns de la setmana vinent. El BC MoraBanc Andorra ha mostrat dues cares ben diferenciades al llarg dels mesos. S’ha passat d’aquell il·lusionant equip que va ser a prop de classificar-se per a la Copa del Rei, a un contraposat que ha deixat molt que desitjar durant la segona volta del campionat, provocant que les expectatives de classificar-se per als play-off s’esvaïssin ben aviat i deixant una imatge pobra en alguns enfrontaments. La continuïtat de bona part de la plantilla i  de l’entrenador, Joan Peñarroya, estan en l’aire.
 

Diumenge acaba la fase regular de la Lliga Endesa. Els andorrans ho fan a la pista del València Bàsquet, que s’està jugant concloure líder. Tornar a perdre significarà acabar justament amb el mateix balanç que la campanya passada, la del retorn a l’ACB, amb dotze victòries i 22 derrotes. Unes xifres que queden per sota del que es podia esperar quan va finalitzar la primera volta, quan fins a la darrera jornada el MoraBanc va lluitar per ser a la Copa del Rei. «Al club tenim aquesta sensació de decepció del tram final de la temporada. D’aquí a que sigui una mala temporada va un tros. Estem decebuts perquè el nostre equip havia creat unes expectatives segurament per sobre les nostres possibilitats. El segon any a la Lliga hem pogut estar en un estatus d’equip que tothom ens posava a aspirar a estar el més a munt possible. Hem de seguir creixent i aquest és un pas més en la nostra història». Així definia el que ha estat fins ara el curs Francesc Solana, director general del club, que examina l’equip: «La nota de la temporada és de bé, un sis. A la primera volta podríem posar un notable i a la segona un suficient».
 

La derrota davant el Rio Natura Monbus Obradoiro va fer mal per la manera com va produir-se. «És clar que l’últim partit a casa davant la nostra afició no era el que tots esperàvem i desitjàvem. Vam acabar decebuts per com va anar i pel resultat final», que va suposar un fet «inexplicable quan l’entrenador i des del club es demana sobretot que no falti intensitat i desig». Fins i tot van sentir-se xiulets per tot el que s’ha anat acumulant i l’afició «està clar que estava enfadada per l’actitud dels jugadors», que ve de lluny. «Al tram final veus rendiments que han estat bons al primer de la temporada i que al segon no ho han estat», situació que ha portat a que es vegin «dues cares de la mateixa plantilla». Bona part de la decepció es produeix pel que podia haver estat i no va ser. «L’equip va posar un llistó de competitivitat gran, de resultats importants que havíem tret a la primera volta», però després «el fet d’anar sumant derrotes que no ens esperàvem i de partits que portàvem ben controlats ha anat sumant al sarró negatiu i ens ha perjudicat». En aquests casos «s’ha ajuntat una mala època de molts jugadors» i mentalment no s’ha estat a l’alçada: «Les derrotes han afectat massa».

 

Continuïtat de Peñarroya / A final de temporada el tècnic de Terrassa finalitza contracte. Tocarà fer balanç i com els darrers anys asseure’s i «veure si els interessos dels dos estan en el mateix sentit. Hem estat sempre molt sincers i honestos i ho seguirem sent». No hi ha res garantit, però «ens agradaria seguir amb la nostra trajectòria de creixement. Això no vol dir que sigui amb ell o no». El que queda clar és que el futur de l’entrenador «és el primer pas que haurem d’afrontar», per posteriorment confeccionar la plantilla tenint en compte «quines són les necessitats».
 

Per contracte, només tenen garantida la continuïtat per una temporada més Vojdan Stojanovski, Betinho Gomes i David Navarro. Per tal i com han anat les coses sembla que hi haurà renovació a la plantilla. I alguns dels canvis poden produir-se per les ofertes que arribaran perquè «hi ha jugadors que s’han revaloritzat perquè han fet bona temporada en números i que intentarem com sempre mantenir el màxim el bloc per seguir creixent». Un exemple d’aquest cas és el de Georgi Shermadini. Que segueixi «és complicat, sobretot perquè les nostres limitacions econòmiques són les que són. L’any passat vam aconseguir que signés amb nosaltres al mes d’agost quan ja havia passat bastant el seu mercat i hem d’esperar que els equips que estan per sobre nostre en pressupostos i ofertes acabin decidint i veure a quins jugadors podem aspirar».
 

La idea és confeccionar un grup que «connecti més amb la nostra afició, que tingui aquesta part de lluita i que no ens pugui passar un partit com el de l’altre dia», com va succeir davant l’Obradoiro, un fet que no és nou aquesta campanya. En la posició de base és on més moviments pot haver-hi, pel rendiment mostrat per Víctor Sada i Thomas Schreiner. Solana admet que «han baixat la seva aportació», però no vol centrar les culpes només en aquests jugadors, sinó que ho englobalitza tot: «L’equip a la part final no ha jugat ni ha estat competitiu com va ser-ho a la primera part de la temporada. Els números són els que són». Han pres bona nota.