Sant Julià de Lòria
El sindicat d'Educació avala el canvi de model de les POB i els docents s’ho miren amb neguit
El SEP beneeix el Permsea i la seva adaptació orientada als exàmens de la selectivitat a partir del curs 2018-2019
Els canvis en el model actual de les Proves Oficials de Batxillerat (POB) que vol aplicar el ministeri d’Educació a partir del curs 2018-2019, per tal d’adequar-les al nou Pla Estratègic per a la Renovació i Millora del Sistema Educatiu Andorrà (Permsea), ha tingut una bona acollida dins del Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP), però també ha generat dubtes entre el professorat. Una situació dins del que cap normal, ja que quan les coses es modifiquen sempre provoquen inquietud i en molts casos, rebuig.
D’això n’és conscient la directora del departament d’inspecció i qualitat educativa del ministeri d’Ensenyament i també coordinadora del Permsea, Marie Pagès, qui ahir va reconèixer que «un canvi de model, quan estem acostumats a ensenyar d’una mateixa manera durant molts anys, genera una inseguretat», però que també té un remei: «La formació, l’experiència i l’assessorament». La ideòloga dels propers canvis en el sistema educatiu andorrà té clar que l’estructura està pensada per oferir els recursos necessaris perquè els professor s’adaptin a la nova situació i tampoc dubta que aquests estan «sobradament capacitats» per afrontar el canvi «correctament».
Des del SEP, el canvi de model de les POB que va publicar EL PERIÒDIC D’ANDORRA en l’edició del dissabte passat, aplaudeixen aquest canvi de rumb. El seu secretari general, Gregori Gutiérrez, creu que és una iniciativa «encertada i més que necessària». Obviament perquè aquest és el tercer curs que el Permsea s’està aplicant a secundària i per tant, aquesta metodologia ha de tenir una continuïtat fins arribar als estudis superiors. Però per a Gutiérrez, el seguit de reformes és la millor manera d’adaptar-se als temps en què vivim. «La societat actual necessita el canvi dels objectius a les competències [referents al model d’avaluació que s’estan començant a instaurar]. Aprendre coses i aplicar-les en el seu context». Entre els docents, però, això no està tan clar, bàsicament per la falta d’informació.
EL TEMARI, ON-LINE / Les classes magistrals, segons alguns professors consultats per aquest rotatiu que van declinar revelar el seu nom, tendeixen «a caure en l’oblit», ja que un dels punts forts del Permsea serà el de que els professors siguin més guies que docents, per culpa del poder d’internet. Els temaris, per exemple, estaran penjats on-line a disposició dels alumnes, que aniran a classe perquè els aclareixin dubtes. «El nou modela obliga als estudiants a ser responsables més joves. Es dona per fet que vindran a classe amb la matèria apresa a casa».
La pregunta és: Tenen temps per fer-ho? Però els professors creuen saber la resposta. «Ens falta informació, tot el que ens han explicat és a nivell molt global, però hem sentit que a les tardes no hauran de venir al col·legi. No tindran hores lectives, tot i que hauran d’aprofitar aquest temps per mirar-se els temaris de les assignatures».
Amb tot, des del punt de vista de la docència, els professors tenen dubtes sobre si seran capaços d’assumir el nou rol. Alguns apunten que «molts punts del Permsea són caòtics perquè al batxillerat s’aplicarà en dos anys i per tant hi ha temps perquè es formin, però els de secundària ho estan fent sobre la marxa». Per això deixen clar que «el canvi de model és una bona idea però no estem prou preparats. Falten armes per poder ensenyar de la manera correcta».
Són frases de preocupació, per als docents de secundària perquè van aprenent sobre la marxa i per als de batxillerat davant la incertesa del futur. L’adaptació orientada a la selectivitat és el causant, tot i que queden dos anys per endavant perquè els alumnes comencin a encetar aquest nou mètode d’avaluació per competències. De fet, tants els professors com el SEP admeten que han rebut una informació «global» del que els espera. En tot cas, el ministeri d’Educació ja està formant els professors. En aquest curs un centenar, sobretot de secundària. Al que ve, 80 més docents del batxillerat, que al primer curs aplicarà els canvis a partir del curs 2017-2018. Al segon, el que s’ajunta amb les POB, serà al 2018-2019, quan el canvi de model ja estigui plenament instaurat.
El doble d’humanístics i artístics, pas enrere dels econòmics
El doble d’humanístics i artístics, pas enrere dels econòmics
Els exàmens de la POB van començar ahir amb 169 alumnes inscrits –15 d’ells com a lliures–, una xifra que no ha parat de pujar en el darrer lustre. 105 l’any 2012, que va suposar un 62% menys, el mateix nombre es va registrar el 2013, 110 el 2014, salt considerable fins els 151 l’any passat. Una altra cosa són les modalitats escollides pels alumnes, que també han viscut un augment, tot i que en algunes d’elles ha estat gairebé inapreciable.
Dels 169 alumnes de selectivitat, 21 són de la modalitat humanística i lingüística, que l’any passat en tenia 9 i que ha doblat la xifra amb escreix. Més o menys, però, s’ha mogut en aquests barems en els darrers cinc anys: dels 14 al 2012 es va passar als 12, 14 de nou, 9 i els 20 d’aquest any. En termes similars es mou la d’artístic i comunicació, que ha rebut 37 candidats, el que és el triple al darrer lustre, ja que al 2012 en tenia 13.
Tant el científic i tecnològic com l’econòmic i social són els que més demanda tenen. El primer és el que aporta més alumnes en aquest 2016 –i gairebé cada any–, amb 66. El seu increment ha estat més gradual, ja que al 2012 era de 39. El segon, l’econòmic i social, és el que més s’ha estancat. 39 tenia fa cinc anys i 45 en té ara, després de les devallades al 2013 (23) i 2014 (29) i la xifra rècord de 50 l’any passat.
Ahir va ser el primer dels deu dies que engloben la selectivitat andorrana i es van presentar als exàmens de llatí, matemàtiques (per científic) i economia (per econòmic i social) tots els inscrits menys un. Els esperen proves de matí i tarda durant tota la setmana. hi haurà descans de tres dies perquè els alumnes que volen passar al sistema educatiu espanyol de les universitats i que volen pujar nota hauran de superar les proves d’accés (Paau) i el 2 i 3 de juny continuaran les proves orals de llengua per acabar.