PUBLICITAT

Director de Fiscalitat d’Andbank

IRPF a Andorra, any I

És el moment per fer un repàs al funcionament de l’impost de la renda i com fer-li front

Per Ramon Chese

L'entrada al departament de Tributs
L'entrada al departament de Tributs | Tony Lara
Principat d’Andorra, IRPF, any I. Ja ha arribat la primera campanya de declaració de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) a Andorra. Va iniciar-se el passat 1 d’abril 2016 i finalitzarà el proper 30 de setembre de 2016. És el moment de fer un repàs al seu funcionament que ens permeti afrontar-nos-hi al mateix amb seguretat.
 
L’IRPF és un impost directe i personal que grava la renda obtinguda per les persones físiques residents fiscals en territori andorrà independentment del territori de procedència de la renda en l’any natural. 
 
És a dir poden quedar dins de l’àmbit de l’IRPF les rendes obtingudes arreu del món, si bé en aplicació del mecanisme per evitar la doble imposició internacional les rendes d’origen no andorrà a la pràctica no queden gravades per l’IRPF si en el seu país d’origen han suportat ja un impost similar a l’IRPF, una «retenció», d’import igual o superior al mateix.
 
No obstant aquest gran àmbit d’aplicació de l’impost, la Llei de l’IRPF en un afany per simplificar les obligacions formals dels obligats tributaris disposa que no cal presentar declaració de l’IRPF si tan sols s’han obtingut rendes del treball sotmeses a retenció a Andorra, i/o rendes del capital mobiliari sotmeses a retenció a Andorra, i/o rendes exemptes i/o rendes de capital immobiliari quan juntament amb les rendes del treball no superin els 24.000€ de rendiments íntegres.
 
Si algú és en aquests supòsits inicialment podria concloure que no cal avançar més; a vegades però cal tenir en compte que no sempre el més “fàcil” és el més eficient i potser val la pena seguir avançant.
 
Efectivament, al llarg de l’any potser heu suportat retencions sobre el treball i/o els vostres rendiments del capital mobiliari i aquestes poden haver estat excessives si, per exemple, no teníeu correctament informada la vostra situació personal i familiar a Tributs o si, havent rebut rendiments del capital mobiliari inferiors a 3.000€, no heu presentat a la vostra entitat bancaria el model 345 per exonerar-vos de la retenció.
 
Però, com és liquida l’IRPF?
L’IRPF classifica les rendes en dues categories en atenció a la seva naturalesa: rendes del treball, rendes del capital immobiliari i rendes d’activitats econòmiques que formen la categoria de base general, i rendes del capital mobiliari i guanys i pèrdues patrimonials que integren la categoria de base de l’estalvi, essent la base general i la base de l’estalvi dos compartiments separats i impermeables que tenen les seves pròpies regles de funcionament, malgrat que el tipus de tributació sigui en ambdós casos del 10%.
 
Base de l’estalvi
Integren la base de l’estalvi el sumatori de les rendes positives i negatives del capital, és a dir, rendiments de dipòsits, renda fixa (bons), renda variable (accions) i de determinats productes d’assegurança-estalvi i els guanys i pèrdues patrimonials fruit de les variacions en el valor del patrimoni d’una persona ocorregudes en l’exercici. D’aquestes rendes es poden deduir determinades despeses lligades a l’obtenció de dites rendes.
 
Ara bé no totes les rendes del capital i els guanys i pèrdues patrimonials són objecte de tributació, i és aquí on rau la complexitat per determinar la base de l’estalvi i on recau també un de les principals trets característics de l’IRPF andorrà en front del vigent en altres països del nostre entorn, com l’espanyol, en el que s’ha inspirat.
 
Així queden fora de l’àmbit de l’IRPF, entre d’altres, els dividends pagats per societats andorranes i els organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà, els rendiments procedents del deute públic emès pel Principat d’Andorra, la majoria dels guanys i pèrdues derivats de la venda d’accions de societats o de participacions en organismes d’inversió col·lectiva i els derivats de la venda d’immobles ubicats en territori andorrà o fora del territori andorrà quan se n’hagi ostentat la propietat durant al menys 10 anys.
 
Fixada per agregació la base de l’estalvi, n’hi ha prou en reduir-la en un màxim de 3.000€ de mínim personal per tenir calculada la base de liquidació de l’estalvi, sobre la que s’aplicarà el tipus del 10% per determinar la quota a tributació en relació a la mateixa.
Pel que fa a la base general, és el resultat de sumar, com ja s’ha avançat, les rendes netes positives i negatives del treball –les obtingudes fruit d’una relació laboral-, del capital immobiliari -les procedents del lloguer i altres ingressos derivats de l’explotació d’immobles- i de les activitats econòmiques -que són les obtingudes pels empresaris i professionals que operen directament i no per mitjà d’una societat-. Les rendes a integrar són les netes, és a dir, els ingressos minorats per les despeses (cotitzacions CASS, 3% sobre els ingressos del treball, despeses lligades als lloguers i a les activitats econòmiques). 
 
D’aquest sumatori de rendes netes, si són positives, la Llei permet deduir fins per determinar la base de liquidació general el mínim personal de 24.000€ per contribuent que pot incrementar-se fins a 40.000€ en supòsits de cònjuges no treballadors i el mínim familiar de 750€ per fill o ascendent dependent (1.250€ en el supòsits de discapacitats) i, si s’escau, les despeses per adquisició de l’habitatge habitual fins a un màxim de 1.000€, les aportacions a plans de pensions amb un topall de 5.000€ o el 30% dels rendiments del treball i d’activitats econòmiques i l’import de les pensions compensatòries o anualitats per aliments. Ara bé, la base de liquidació no pot ser en cap cas negativa com a conseqüència de l’aplicació d’aquestes reduccions.
 
Fixada la base de liquidació general s’aplicarà el tipus del 10% per a determinar la quota de tributació en relació a la mateixa.
Sobre això, cal tenir en compte que la base general i la base de l’estalvi són compartiments separats i que si una d’elles és negativa no és pot compensar amb l’altra si aquesta és positiva, sinó que només es pot compensar amb bases de la seva naturalesa positives dels 10 períodes següents. 
 
Del sumatori de les quotes de tributació positives general i de l’estalvi es deduirà la bonificació per obtenció de rendes del treball, activitats econòmiques i capital mobiliari fins a un màxim de 800€, així com si procedeixen les deduccions per doble imposició, interna i internacional, i aquelles relacionades amb els possibles rendiments d’activitats econòmiques per determinar la quota de liquidació.
Finalment, de la quota de liquidació es deduiran els pagaments a compte i les retencions ingressades a Tributs d’Andorra, no les ingressades a l’estranger, de cara a trobar l’import a ingressar o a retornar per part de Tributs.
 
Per declarar haurem d’emplenar el model 300 i els annexes corresponents. Al respecte, el programa d’ajuda ANDREA (www.impostos.ad) ens donarà un cop de mà amb tots els càlculs i a emplenar el model. De segur que l’Any II serà més fàcil.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT