Concentrat Marzio Conti mostra els aspectes que toquen el món de la música clàssica. Foto: TONY LARA

PROFESSIÓ DIRECTOR D'ORQUESTRA NACIONAL EN FORMAT CLÀSSIC

PROCEDÈNCIA FLORÈNCIA

ESPECIALITAT INTÈRPRET DE FLAUTA TRAVESSERA I DIRECTOR

ALTRES RESPONSABILITATS DIRECTOR DE LA SIMFÒNICA DE SANREMO, DE LA DRTMUNDER STAATSOPER ORCHESTRA

El director principal de l'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra (ONCA), Marzio Conti, fa tres anys que està involucrat amb l'entitat andorrana. Després de la seva renovació, fa balanç de la primera etapa i afronta els reptes de futur. Els curiosos que vulguin saber com sona la formació a les seves mans podran fer-ho el dia 10 del mes vinent, en el marc del Festival Colors de Música.

--¿Quin és el menú que es prepara per a Escaldes?

--Són dos pilars importants de la literatura simfònica i concertista del període romàntic. Un és el concert de Beethoven per a violí i orquestra i l'altra és la simfonia número quatre italiana de Mendelshon. Totes dues són pilars de la música, són de les peces que han estat més tocades i enregistrades.

--¿Com es fa per preparar un concert amb tants professionals?

--Realment és la feina del director d'orquestra, és la seva feina. És com preparar un partit de Champions Ligue amb 11 futbolistes i arribar a vèncer un altre equip. Tots els treballs tenen una tècnica especial; només cal conèixer-la.

--Vostè que escolta i pot comparar, sincerament, ¿com veu el nivell de l'ONCA?

--Quan a un li preguntes una cosa com aquesta sempre es diu que bé, ja que és el políticament correcte. En realitat, en aquest cas, és realment així. L'orquestra ha esdevingut --i cada vegada ho és més-- una de les formacions de referència de la Península Ibèrica.

--Quan vostè ha arribat, s'ha projectat una gira per Itàlia. ¿Es reprendran aquest tipus d'iniciatives?

--El problema, malauradament, és econòmic, sobretot en aquest període de crisi mundial. La qüestió afecta tant l'orquestra com els espais on ens haurien d'allotjar. Actualment el nostre objectiu és engrandir la seva imatge a escala internacional, a més d'enfortir les relacions amb altres institucions. Tot depèn de la situació econòmica que condiciona la cultura.

--¿Creu que pel fet de sorgir d'un petit Estat l'ONCA té més dificultat per tirar endavant?

--Realment, no. Andorra, al contrari d'altres països, ha demostrat una sensibilitat molt forta amb relació a la cultura, fins i tot més alta que a altres espais. Tant el Govern com Crèdit han demostrat estar al costat de l'entitat i les retallades han estat mínimes.

--En l'àmbit personal, ¿quins són els objectius que vol aconseguir?

--M'interessaria que pogués augmentar els concerts que fa al Principat. Segons el meu parer, tres actuacions a Andorra en un any són massa poques. Seria bo que no es fessin actuacions puntuals, sinó que se'n programés, com a mínim, un cada més en els quals poguéssim aconseguir involucrar no solament el públic habitual, sinó també els escolars. Seria interessant organitzar un sistema de promoció i educació entre els infants. Es podria pensar en fer funcions dobles, una actuació matinal per als sistemes educatius i una altra vespertina per a la resta de ciutadans. El meu projecte és aconseguir una orquestra cada vegada més estable. Gràcies a la feina de Gerard Claret amb la Jonca s'han posat les bases perquè els joves vegin una sortida laboral en la música. Andorra té molt potencial per aconseguir una iniciativa d'aquest gènere.

--I a l'exterior?

--Quan hem fet sortides, ja sigui en terra ibèrica o europea, l'orquestra sempre ha tingut molt èxit i de manera molt positiva. Les gravacions sempre han estat molt ben acollides. Per fer-nos més visibles seria interessant aconseguir una relació amb institucions de la Península Ibèrica. Com més es fa sentir el nom de l'ONCA i més s'aconsegueix sortir, més oportunitat de feina hi ha per a tothom.

[email protected]