PUBLICITAT

Andorra la Vella

Judici als dos farmacèutics que venien productes dopants a l’exterior

El tribunal delibera la validesa de les proves a instància de la defensa

Per m.c.

Corts anuncia aquest matí si considera o no vàlides les proves.
Corts anuncia aquest matí si considera o no vàlides les proves. | Tony Lara
El Tribunal de Corts exposarà avui la posteritat dels dos farmacèutics encampadans implicats a la batejada com a operació cursa, causa en què el negoci regit per la parella era el punt de subministrament de substàncies dopants a esportistes d’elit, professionals i amateurs de l’estranger mitjançant correu ordinari. La Justícia catalana ja va condemnar els propietaris de l’establiment per aquests fets destapats el passat 2011 i avui se sabrà si l’entramat es sotmet novament a judici a nivell nacional. Els problemes relacionats amb la Llei de cooperació penal internacional són precisament un dels pilars en què es fonamenta l’exigència, per part de la defensa, d’estudiar l’escaiença de les proves processals. A darrera hora de dimarts, la representació lletrada dels acusats presentava les qüestions prèvies que ahir provocaven una hora i mitja de retard en l’inici del judici i per les quals demanaven l’«expulsió» de diverses parts de la investigació per considerar que incorren en la vulneració dels drets a la jurisdicció, a un procés degut i a la defensa dels seus clients, entre altres violacions. La vista oral va quedar suspesa i, després que els components del tribunal hagin deliberat i valorat les al·legacions de la defensa, comunicaran aquest matí la legitimitat o invalidesa de les proves en què es basa el ministeri públic per acusar aquestes dues persones de distribució i venda de substàncies químiques.
 
‘Operació Cursa’/Els fets desemboquen de la ja esmentada operació Cursa a Catalunya i el destapament, per part d’un dels implicats, d’una farmàcia encampadana com a subministradora dels productes dopants. La policia andorrana actuava en ser advertida pels Mossos sobre aquesta informació i en prenia part tot procedint al registre del local. Aquesta part és debatuda per la part processada, que a més de considerar que la tasca no requeia sobre el cos nacional sinó –i emparant-se en la Llei de cooperació penal internacional– sobre la Interpol, denunciava que es fes sense una ordre de registre. Va afegir, a més, la manca d’un control judicial i fiscal de les perquisicions. Per rematar, suma a tot plegat el fet que cap dels acusats no fos informat sobre la investigació que els afectava. 
 
L’entrada i registre de la farmàcia, el 18 de febrer del 2011, així com l’arribada de l’informe sobre aquesta actuació el 8 de març a la batlle  instructora són dos altres punts d’inflexió. D’una banda, a la ja esmentada falta de representació lletrada es va agregar el temps transcorregut entre un i altre pas. Entre els motius pels quals es considera que algunes proves haurien de ser «expulsades», va sortir el «trencament de la cadena  de custòdia»: «Com sabem que no s’han afegit més documents i objectes a les proves?» entre el moment del registre i l’entrega del material i arxius decomissats, es va preguntar una de les advocades. En aquest sentit, va recordar la inexistència de l’«acta»de registre així com d’un «reportatge fotogràfic» de l’operació. 
 
Els elements exposats fins ara, entre altres, portaven a la defensa a demanar la suspensió de les proves recollides durant la investigació per vulnerar els drets a la jurisdicció, a un procés degut i a la defensa. Però el de la intimitat i secret de les comunicacions també es creu transgredit. Arrel del registre de la farmàcia a Encamp, els agents s’enduien ordinadors i documentació dels quals extragueren comunicacions mitjançant correu electrònic, així com altres proves. En el moment dels fets, va justificar l’advocat, el delicte que s’imputava era menor, pel que els agents no podien, segons va afirmar, accedir a les converses de la seva clienta. A més, va lamentar irregularitats en haver-se realitzat una «tria contradictòria» d’aquestes comunicacions així com per no haver-se fet un «ccoteig de les comunicacions».
 
Discrepàncies de la fiscalia/ La fiscal es va oposar a la totalitat de les qüestions prèvies. El ministeri públic va rebatre la denúncia que les proves es basessin en una investigació «laxa, indeterminada i insuficient» i a la vulneració del dret a la defensa recordant que el registre va ser autoritzat per la farmacèutica i que, en qualsevol cas, la policia ha d’actuar quan existeix presumpció de delicte. Pel que fa a la discussió sobre la jurisdicció, la va tancar aferrant-se a la possibilitat de fuga dels acusats, advertits per les notícies a la premsa.
 
La fiscal va rematar la rèplica argumentant que el judici desenvolupat a Espanya, on hi va haver un «reconeixement explícit», únicament feia referència al que havia succeït al país veí i que, per tant, recau sobre el Tribunal de Corts el judici dels fets. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT