PUBLICITAT

Andorra La Vella

On ha quedat el català?

Els comerços, grans magatzems, bars i restaurants són els establiments que fan un ús més baix de la llengua catalana

Per ESTEFANIA GRACIA

Ciutadans i visitants del país passejant per la zona comercial.
Ciutadans i visitants del país passejant per la zona comercial. | TONY LARA
Els establiments del sector comercial i de la restauració són els que presenten un ús del català (la llengua oficial del Principat) més baix. Així ho van destacar ahir el cap del Servei de Política Lingüística d’Andorra, Joan Sans, i la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Olga Gelabert. Les autoritats van presentar la memòria de coneixements i usos lingüístics de la població del Principat.
 
On ha quedat el català i quins són els factors que han propiciat aquesta evolució de la llengua? La memòria recull aquestes dades a través de diverses enquestes que s’han anat fent des del 1995 al 2014. En aquest darrer any inclòs, s’ha preguntat a 727 persones sobre l’ús que fan de les quatre llengües més presents al país: català, castellà, francès i portuguès, a més d’altres.
 
Entre els gràfics de la memòria realitzada per al 2014, es mostra que pel que fa a les botigues, un 53,5% dels clients enquestats parlen sempre en català i un 51,8% reben l’atenció per part dels dependents en aquest idioma. Pel que fa als restaurants, un 36,2% dels clients parlen sempre en català i un 35,5% són atesos en aquesta llengua. 
 
Els grans magatzems són els establiments amb el percentatge de parla catalana més baix, ja que només un 17,3% dels clients parlen sempre en català i un 15,1% són atesos en aquesta llengua. Els bars, pubs i discoteques del país també presenten un ús del català força dèbil, ja que els seus clients sempre parlen en la llengua oficial en un 26% dels casos i són atesos en aquest idioma en un 17,2%. 
 
Campanya d’incentivació / Per posar remei a quest baix ús, el Servei de Política Lingüística i el Govern endegaran una campanya informativa i de conscienciació de cara a la tardor per «reactivar» l’ús del català en els sectors esmentats, va matisar Sans. A més, va puntualitzar que des de la instauració de la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial (1999), «qualsevol ciutadà ha de tenir garantida l’atenció en la llengua oficial del país». Per tant, els establiments d’Andorra han d’atendre als seus clients en català si aquests així ho desitgen. 
 
Sectors amb un major ús / Tenint present les dades dels coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra, es deriva que els bancs, les companyies d’assegurances i les gestories del país són els establiments que presenten un ús del català més alt. El 76,7% dels clients d’aquest sector parlen sempre en la llengua oficial i el 84,5% són atesos en català. El segon àmbit amb un percentatge més alt és el sanitari, ja que els metges i dentistes atenen en català a un 66,9% dels seus clients, mentre que aquests parlen sempre la llengua oficial en un 65,7%. 
 
Pel que fa a les perruqueries i barberies d’Andorra, un 42,2% dels clients parlen sempre en català i un 42% són atesos en aquest idioma. Finalment, el sector del transport també presenta un ús del català força baix, ja que en els autobusos i taxis del país, el 29,5% dels clients parlen sempre en la llengua oficial i el 20,4% són atesos en aquest idioma.
 
Coneixements de la llengua / L’estudi presentat també ha analitzat el nivell de coneixement de les llengües emprades al Principat a partir de quatre competències lingüístiques: entendre, parlar, llegir i escriure. Les mitjanes resultants per a cada ítem se situen en una escala entre el 0 (gens) i el 10 (perfectament).
D’aquesta manera, els resultats recollits mostren que continua la tendència a la millora del nivell de català pel que fa a la comprensió, on es registra una mitjana de 8,9. Pel que fa a la lectura es presenta una puntuació de 8,5, per la parla 8,1 i per l’escriptura 6,9.
 
Dividint per llengües, el coneixement del castellà no varia; té una mitjana per sobre del 9 en totes les competències excepte en l’escriptura (8,7). Pel que fa al francès, tampoc hi ha variacions, ja que la mitjana més alta és en comprensió (5,4) i la més baixa, en escriptura, amb un 4,1. Quant al portuguès, baixa lleugerament en totes les competències.Pel que fa a les variables sociodemogràfiques més significatives en relació a la llengua catalana, el coneixement d’aquesta és més alt entre les persones més joves (de 15 a 24 anys); entre les de nacionalitat andorrana, les de llengua materna catalana i les que presenten estudis universitaris o de formació professional.
 
Així mateix, hi ha un creixement superior del català entre les persones nascudes a Andorra i entre les que fa menys de cinc o més de vint anys que hi resideixen. A més, el grup d’individus de cinc anys o menys de residència al Principat presenta un indicador global de coneixement del català més alt que els que fa més de 20 anys que viuen al país, paral·lelament a les dades de llengua materna segons els anys de residència. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT