Ja estem decidits i tot està lligat per iniciar el nostre negoci: tenim la idea i el pla de negoci. 

En fer una relació de passos a seguir se’ns planteja, però, el dubte de si hem de constituir una societat o bé hem de realitzar la nostra activitat econòmica com una persona física-empresari individual.

Anem doncs a intentar trobar resposta a la pregunta autònom-societat, que ja avanço que no és universal, doncs la mateixa vindrà condicionada en funció de la nostra futura activitat econòmica.

Per trobar una resposta adequada, cal primer que analitzem diferents paràmetres.

En aquest nou projecte ens acompanya algú altre o hi anem sols? Si es tracta d’un projecte conjunt, segurament la solució més adient és crear una societat amb els diferents socis repartint el capital de la societat en proporció al valor del que cadascú aporti -ja siguin diners, béns materials o algun tipus de bé intangible com una marca o fins i tot una idea- i que, alhora també servirà per al repartiment dels beneficis. D’altra banda, s’hauria de fixar contractualment la forma de retribució del treball de cada soci-treballador de manera que quedi determinada la retribució per ambdós conceptes.

De la mateixa manera, si inicialment volem començar sols però la nostra idea és créixer i donar entrada en el futur a nous socis per finançar aquesta expansió o vendre una part del negoci, actuant de forma previsora, el millor és iniciar la nostra activitat via una societat per poder incorporar més fàcilment els nous socis en el futur a canvi d’accions de la societat.

També s’ha de plantejar si volem tenir limitat el risc econòmic que per al nostre patrimoni comporta l’execució d’aquest projecte. En aquest cas, cal tenir en compte que si operem per via d’una societat anònima o limitada estem limitant la nostra responsabilitat econòmica a allò que hem aportat a la societat: inversió en capital en el nostre paper de soci, préstecs que haguem pogut concedir a la societat en un paper de prestador o garanties personals a favor de tercers que podem haver donat en nom de la societat en un paper de garant de deutes. Això és així perquè és la societat de forma independent dels seus socis qui respon de les seves obligacions i fins al límit del seu patrimoni. Pel contrari, si desenvolupem l’activitat a títol individual no es produeix aquesta limitació de responsabilitat i es respon amb tot el patrimoni.

Aquest fet és també important valorar-lo en funció de la activitat que volem desenvolupar, doncs, per exemple, els riscos ‘operatius’ i la responsabilitat inherent als mateixos d’una activitat comercial de compra-venda no són els mateixos que els que comporta dedicar-se a organitzar activitats d’aventura.

Un altre factor a tenir en compte és la fiscalitat, tant la directa relacionada amb el pagament de més o menys impostos, com la indirecta vinculada al compliment d’obligacions formals. 

Aquest aspecte en principi no ens hauria de marcar diferències entre una i altra opció, doncs tant si utilitzem una societat o actuem com a empresaris individuals la fiscalitat a Andorra és molt similar i els nostres beneficis de l’activitat estaran gravats de la mateixa forma, doncs tant la Llei de l’IRPF com la Llei de l’Impost sobre Societats tenen establert el mateix tipus impositiu del 10 per 100 i les normes per determinar la base de tributació són també pràcticament les mateixes. 

Una diferència la podem tenir, però, en el cas concret que anem a compaginar l’exercici de l’activitat econòmica amb una activitat de lloguer d’immobles que no fem a través d’una societat o amb seguir treballant per un tercer i rebre un sou. En aquest cas donat que el resultat de totes aquestes activitats es compensa i s’integra de forma agregada en la base general de l’IRPF, si tenim previst tenir pèrdues en la nostra activitat econòmica podria resultar més eficient fer l’activitat com a empresari individual, doncs podríem compensar les mateixes amb els ingressos dels lloguers o de salaris. Ara bé, en la majoria del casos això hauria de ser únicament un mer estalvi financer fruit d’anticipar la compensació de pèrdues, doncs tant la Llei de l’IRPF com la de l’Impost sobre Societats permeten compensar les pèrdues amb els beneficis dels següents deu exercicis i, en principi, si iniciem una activitat econòmica hauria de ser amb ànim de guanyar diners.

Al respecte no hauríem de considerar com una avantatge a favor d’ establir-nos com a empresari individual la reducció per mínim personal exempt de l’IRPF de fins 24.000 € amb caràcter general, doncs si actuem mitjançant una societat el soci haurà de fixar-se un sou, que tindrà la consideració de despesa en l’Impost sobre Societats de la societat i d’ingrés per salaris en l’IRPF del soci, moment en el que aplicarà la dita reducció.

Pel que fa a l’Impost General Indirecte (IGI) tampoc hi trobarem diferències doncs l’IGI és regeix per la mateixa Llei amb independència de la forma en què es realitzi una activitat econòmica. 

I el mateix podem dir de la fiscalitat ‘indirecta’ per obligacions formals, doncs tan si actuem com a empresari individual o mitjançant una societat les nostres obligacions fiscals formals seran molt similars i haurem de portar una comptabilitat i presentar declaracions periòdiques d’IGI i d’IRPF o d’Impost sobre Societats.

Una altra qüestió que ens podríem plantejar si volem ser molt previsors és com tributaran els nostres successors el dia de demà en el moment de rebre el negoci. Aquí, ara per ara, tampoc hi ha diferències doncs tant l’adquisició d’accions de societats com l’adquisició dels actius afectats a una activitat econòmica-individual no estan subjectes a l’IRPF ni a cap altre impost. 

En conclusió, no existeix una resposta única a la qüestió que ens hem plantejat i haurem d’analitzar la resposta cas per cas, llevat que estiguem en l’extrem de voler realitzar una activitat d’alt risc ‘operacional’ amb socis en el que amb tota probabilitat la millor opció seria crear una societat o l’altra de realitzar una activitat de baix risc ‘operacional’ sense la necessitat de cap soci present o futur. 

Això sí, crear i mantenir una societat sempre ens costarà un mínim, doncs com tot té un mínim de petites necessitats econòmiques, tant de creació com de manteniment, a les quals haurem de fer front.