PUBLICITAT

Andorra La Vella

Andorra necessita triplicar el seu bosc per absorbir el CO2 que genera

Les emissions anuals de diòxid de carboni ascendeixen als 151.000.000 de quilograms

Per MARISA DA COSTA

Gràfic de la situació actual d'Andorra.
Gràfic de la situació actual d'Andorra. | JORDI LLOVERA
Per assimilar el volum de diòxid de carboni (CO2) que, en el transcurs d’un any, emeten els habitants d’Andorra, caldria una superfície boscosa tres vegades superior a la del país. Si bé queda lluny dels gairebé 11.000 milions de tones que, segons les darreres dades del World Resources Institute, emet la Xina periòdicament, el Principat també contribueix anualment en el deteriorament de la capa d’ozó amb unes emissions de CO2 superiors als 150 milions de quilograms.
 
En concret, el volum de bosc necessari per processar les transmissions de carboni que regularment generem amb el consum, cada any, de 51.600.000 litres de gasoil –o el que és el mateix i perquè es facin una idea; aproximadament el què equivaldria a tres edificis com l’administratiu del Govern plens– cal la suma dels boscos del país multiplicada 3,2 vegades. 
 
Les eines de transport (Andorra va tancar el 2015 amb més d’un vehicle per habitant malgrat que bona part no condueix) i les calefaccions dels edificis són les principals fonts d’origen de les emissions, dividides si fa o no fa en parts iguals. Anys enrere ençà i en la línia de la iniciativa internacional endegada amb l’objectiu de reduir les contaminacions  amb el Protocol de Kyoto com a paradigma, l’Executiu nacional va començar a implementar diferents mesures per adequar-se a la cura de l’atmosfera. Amb el Llibre Blanc com a fonament i a través de normatives com el reglament d’eficiència energètica dels edificis o les ajudes estrenades aquest mateix exercici per a la transició del parc automobilístic cap als vehicles elèctrics o híbrids mitjançant del Pla Engega, Andorra ha de reduir en molt els 151 milions de quilograms de diòxid que produeix a l’any.
 
Les xifres fins ara desglossades es desprenen del recentment celebrat Simposi Internacional de Marketing d’Andorra (SIMA), centrat enguany en l’àmbit immobiliari. La importància de vetllar per la Sostenibilitat energètica va ser posada en relleu pel doctor enginyer Jordi Llovera, que a més de destacar les oportunitats de negoci que se’n desprèn per l’estalvi que comporta a la llarga, va recordar que, segons la directiva europea «com a molt tard el 31 de desembre del 2020, tots els edificis nous siguin de consum d’energia quasi nul». L’estancament en què es troba el món de la construcció, d’una banda, i les reticències dels propietaris respecte que els nous edificis siguin més eficients per l’augment de preu que comporta aquesta modalitat, de l’altra banda, fan preveure difícil l’acompliment d’aquesta finalitat per part d’Andorra.
 
Avantatges de la sostenibilitat/ No acaba de quallar la necessitat de decantar-se vers l’eficiència i les energies renovables en detriment del consum de combustibles fòssils tot i l’alarma mundial per la contaminació i precisament pel context internacional: episodis com les guerres protagonitzades pels membres de l’OPEP (Organització de Països Exportadors de Petroli) poden fer pensar que hi ha temps per actuar en pro de l’ozó. És, però, imperatiu i terminant actuar en aquest sentit. Els resultats no seran beneficiaris únicament per a les generacions que vénen; l’aplicació de la sostenibilitat té també avantatges per als titulars de les noves construccions o les reformes que la persegueixin, així com per als usuaris que les habitin.
 
Amortització en menys de deu anys/ En  menys d’una dècada queda amortitzat el cost d’aixecar un immoble sostenible energèticament. Més concretament i tal com va apuntar Llovera amb un exemple pràctic, calen 9,2 anys perquè el lleuger sobrecost que comporta construir o rehabilitar de manera que l’estructura de l’edificació sigui suficient per mantenir la temperatura del seu interior als nivells òptims per a la convivència, quedi cobert.
 
Estalvi per als inquilins/ La mitjana de diners que cada família destina anualment al consum de calefacció a les seves llars, al Principat, se situa als 1.398 euros. Aquest preu baixa als 54 euros anuals en habitatges en què s’ha apostat per la suficiència energètica, quedant en aproximadament nou euros el cost mensual de la calefacció.
 
Estalvi superior al 80%/ Sembla exagerada la diferència de preu. No obstant, els números són reals; han quedat constats amb la reforma de l’edifici Aconcagua (reconegut durant la darrera COP21 amb el Green Building Solution Awards). Amb la rehabilitació de tres de les seves façanes, els 27 habitatges que el composen van passar a reduir el seu consum de calefacció en més del 80%. De fet, en el transcurs d’un any, més de la meitat dels seus inquilins han gastat 0 euros en aquesta factura. Hi ha llista d’espera per a viure-hi. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT