Que un esportista, amb projecció, deixi la competició, no és gens bona notícia. I si a més ho fan dos, és un drama. La Federació Andorrana de Muntanyisme (FAM) es troba amb aquest problema, amb la marxa de l’equip nacional d’Inka Bellés i Jaume Planella. A aquest se li suma l’anunciada un parell de mesos enrera de Xavi Teixidó. Tots ells no volen seguir el nivell d’exigència que suposa la competició d’alt nivell i els equips d’estiu i d’hivern es veuran ressentits.
 

Els motius d’uns i altres són diferents, però tots desemboquen a la mateixa decisió. Els dos joves inicien una nova etapa acadèmica i volen centrar-se en ella. Bellés deixa un buit destacat, perquè era una de les grans esperances de l’esquí de muntanya nacional. I no només això, sinó que un referent en categoria femenina, el gran forat que té l’ens en els diferents esports que estan sota el seu paraigües. «A la vida hi ha etapes i ara em toca agafar aquesta oportunitat i aprofitar-la», indica Bellés, que els darrers anys en espoir i categories inferiors ha sumat diversos podis a la Copa del Món. L’esquiadora agraeix «tot el projecte que es fa des de la federació. S’estan fent les coses molt bé» i remarca que el temps que ha format part de l’equip nacional «han estat uns anys increïbles. L’esport de competició m’ha aportat moltes coses». 
 

Tot el que fins ara havia assolit permetia pensar en ella com una de les grans esperances de l’esport andorrà, ja que la seva progressió era constant cada any. «Físicament sóc conscient que tinc marge de progressió però hi ha un moment que has de decidir i mirar pel teu futur professional», indica Bellés, que vol centrar-se en els estudis d’INEF perquè «sempre he tingut clar que de l’esquí de muntanya no viuria». Amb la seva marxa, l’equip de la FAM es queda només amb la presència femenina de Maria Fargues. «Ara hi ha més noies joves, encara que falta participació femenina», subratlla. Planella també vol seguir amb els estudis d’INEF. «Tinc ganes d’acabar de formar-me», perquè des de fa temps «sé que no m’hi podria dedicar i guanyar-me la vida», afirma el corredor, que es va adonar que havia de variar el seu camí: «Quan no sents que ho estàs donant tot vol dir alguna cosa». Tots dos posen un punt i final, tot i que descarten algun dia tornar a posar-se els esquís i les pells de foca per competir, tot i que actualment no s’ho plantegen. Si més no, no descarten participar en alguna cursa, però sense la pressió del resultat.

 

La FAM es resigna / La federació respecta la decisió dels esportistes, tot i lamentar que es produeixi. Jaume Esteve, president de la FAM, admet que «quan veig dos atletes joves que ho deixen em fa mal. Potser alguna cosa no hem fet bé» per a poder-los convèncer per a que continuïn. En el mateix sentit es pronuncia el director tècnic, Carlo Ferrari, assenyalant que «és un dia trist, però els hem de felicitar perquè sempre han donat el màxim». És un cop el que reben pensant en el projecte:  «Sempre és una llàstima que marxin joves. No voldríem que passés mai sobretot amb la qualitat i nivell d’ells. Sap greu, però respectem la seva decisió». El cas de Bellés és especialment preocupant pel que fins ara havia aconseguit i del que s’esperava d’ella. «Era una referència i una garantia i ara entrava en el món dels sèniors amb opcions de fer-ho molt bé», a més d’omplir la vessant femenina a l’aparell competitiu de la federació, que sempre ha estat coix: «Donem la mateixa importància tant a la part masculina com femenina de l’esport. A Andorra hi ha moltes noies amb potencial, però no acaben de fer el salt perquè saben que la competició és molt exigent».
 

Teixidó, després de dues dècades competint al màxim nivell, dóna un pas al costat. El passat mes d’abril ja anunciava que deixava l’equip d’estiu per no haver d’estar pendent dels resultats i anar a competir en diversos punts del planeta. Té ganes de fer-ho a casa i de forma menys estressant. L’exigència se la posa ell mateix. «La competició no la deixaré. Continuaré donant guerra  fins que el cos aguanti. No vull tenir pressió i vull disfrutar, sense fer curses internacionals», afirma Teixidó, sent conscient que «l’edat ha marcat això. No perdona». També veu amb preocupació de marxa de Bellés i Planella: «Si tenen una altra motivació vol dir que alguna cosa ha fallat. Ara explotarien en categoria sènior i estarien lluitant amb els millors del món. Tenen un potencial brutal».

 

Copa d’Andorra consolidada / La 29a edició de la Multisegur Copa d’Andorra continua amb les mateixes 9 proves que tenia l’any passat. Va iniciar-se diumenge amb la Vertical dels Isards. Li seguiran la Casamanya Extrem (18 de juny), Travessa d’Encamp (2 de juliol), Marató dels Cims (16 de juliol), Skyrace Comapedrosa (31 de juliol), Travessa de la Massana i Ordino (7 d’agost), Marató de Canillo (10 de setembre), Travessa Transfronterera (16 d’octubre) i VK Vallnord CPA (30 d’octubre).Per realitzar la classificació general es tenen en compte els cinc millors resultats.
 

Ferrari destaca que el campionat «té una tradició al darrera i el volem continuar i fer seguir creixent». Per la seva part, Esteve assenyala que amb l’organització de la Copa d’Andorra «volem donar un impuls a les competicions de curses de muntanya, que cada cop acullen més participants i representen any rere any un moviment social i esportiu cada cop més important».