Diverses eminències del sector hoteler internacional i empresaris de gran recorregut es van reunir ahir a l’Hotel Delfos per dialogar sobre el panorama actual d’Andorra i d’altres territoris forans. A través d’un col·loqui i dues taules rodones, els presents van desenvolupar experiències pròpies i coneixements que poden donar un cop de mà al sector hoteler d’Andorra, ja que segons l’estudi realitzat per Magma Hospitality Consulting, els establiments del Principat tenen molts aspectes a millorar i estan força antiquats, sobretot a nivell de «reposicionament internacional i d’adaptació a les necessitats dels clients».
 

L’estudi destaca que el sector ha de fer «un gran esforç per potenciar i crear hotels més diferenciats i sortir així de l’estacionalitat que ara mateix pateix el mercat [hoteler] del país», segons va matisar un dels socis directors de Magma Hospitality Consulting, Bruno Hallé. Qui també va puntualitzar que els establiments d’Andorra «a excepció d’uns pocs, són tots iguals, dels anys 70-80 i amb un gestionament poc modernitzat». Tot i això, Hallé va remarcar que alguns hotels del Principat estan començant a canviar la seva forma de treballar i estan agafant més guies de grans marques internacionals «com NH Hotel Group, Hilton Worldwide i Intercontinental Hotels Group». 

 

Exemples a seguir / Com a exemple, i tenint present que el Principat es regeix per dues temporades turístiques (estiu i hivern), Hallé va comentar que els hotels de pistes o muntanya «haurien de buscar ofertes més adaptades al cicloturisme, oferint tallers de bicicletes, garatges amb alta vigilància, etc. Es tracta d’adaptar-se als nous clients i buscar un mercat més internacional», aspectes que per ara, segons l’estudi, els hotels del país no estan posant en pràctica.

 

Manca d’informació / Hallé també va destacar la manca d’informació i «l’opacitat» que es respira entre el sector hoteler del país. «A l’hora de realitzar l’estudi, ens hem trobat que molts establiments no ens volien donar les dades i alguns d’ells ens tractaven com si els hi estiguéssim demanant una cosa fora de lloc». Al respecte, en l’estudi es desprèn que la carència de transparència –pel que fa a les dades del sector– «comporta un posicionament del producte equivocat, un escàs coneixement sobre el consumidor, una guerra de preus i una desconfiança en el mercat». Així com «la no entrada de nous inversors i nous operadors hotelers». 

 

Visió optimista des de dins / Tot i l’anàlisi realitzat per Magma Hospitality Consulting, les autoritats i empreses del país tenen una visió optimista del sector hoteler. Doncs el president de la Cambra de Comerç, Marc Pantebre, va matisar que el turisme i l’activitat que es genera al seu voltant «suposa el 40% del PIB». A més, «el sector turístic està ara en un entorn molt competitiu amb una demanda molt sensible en preus i exigent amb el servei. El repte del sector hoteler ha d’enfocar-se en la millora del servei i l’atenció al client».  
 

D’altra banda, el soci de Magma Hospitality Consulting, Albert Grau, va insistir en el fet que l’estructura hotelera andorrana «necessita repensar establiments i invertir en nous projectes per poder donar alternatives de cara a augmentar la seva penetració en nous segments de mercat com millenials, only a dults, etc. Aquests establiments nous o renovats faran que de manera natural desapareguin establiments obsolets i, possiblement, hi haurà un lent procés de concentració amb presència de més grups internacionals». 

 

Aspectes a millorar / L’estudi destaca una sèrie de factors que actualment marquen el sector hoteler d’Andorra i que segons els experts, s’haurien de millorar per créixer internacionalment. L’anàlisi mostra que el Principat té «un mercat atomitzat en mans de propietaris o grups familiars amb un sentiment més patrimonial i immobiliari que de negoci hoteler». El país també mostra «barreres d’entrada per a nous inversors i una escassa oferta hotelera amb els estàndards de qualitat del client, així com una «estacionalitat molt marcada i altes expectatives en els preus dels actius i confusió del valor immobiliari d’hotel i residencial». A més, el Principat té un «preu del sòl elevat i els propietaris locals no accepten contractes de gestió». Finalment, l’estudi remarca que el posicionament de producte «és erroni i hi ha poca solidesa pel que fa al producte i la seva comercialització».

 

Evolució / L’estudi fa un recull dels diferents hotels que han anat sorgint a Andorra i de l’evolució econòmica i d’oferta que han anat obtenint. Així, es mostra que el 2015 va ser un bon any pel sector al Principat, amb gairebé 4,9 milions de pernoctacions, el que suposa un creixement superior al 8% respecte el 2014, «provocat principalment pel retorn del turisme espanyol que havia patit durant els anys més forts de la crisi».

L’anàlisi també mostra que el conjunt de la oferta hotelera a Andorra es basa en hotels de propietat familiar. Al 2015, Andorra comptava amb 237 hotels, dels quals 102 són de tres estrelles, 62 de quatre estrelles i 49 de dos estrelles. En el segment del luxe, Andorra té nou hotels. En conjunt, el país ofereix 33.613 places hoteleres, un número que s’ha mantingut molt estable els darrers cinc anys tot i la crisi econòmica.   
 

A més, els principals grups hotelers andorrans es caracteritzen per no tenir una especialització clara i només el 14% dels hotels estan sota models de gestió internacional. Tot i això, segons Hallé, «la cessió de la gestió a un tercer és una tendència que es consolidarà a Andorra en els pròxims anys i permetrà millorar la professionalització del sector, generar nous recursos i atraure més inversió hotelera fruit de la transparència i la capacitat de generar una rendibilitat superior».