La mòmia d’un falcó i la base d’un taüt amb la deessa Nut representada són dues de les peces més destacades de l’exposició Déus d’Egipte, l’ambiciosa mostra que el Museu del Tabac presenta fins al 30 d’octubre. Els objectes provenen del Museu Egipci de Barcelona, el conservador del qual, Luis Manuel Gonzálvez, és el comissari de la mostra laurediana, creada especialment per al Museu del Tabac. Algunes de les peces, com una mortalla funerària, d’un egipci anomenat Bes, no havien estat exhibides mai abans. De fet, Bes era el déu protector dels nounats i dels infants, i la representació de la seva figura també està present.
 

A través de les obres exposades, els visitants faran un recorregut per les divinitats egípcies i en coneixeran els ritus funeraris. El faraó, l’Horus vivent, era el grau més alt de la piràmide social, i com descendent dels déus, era el jutge suprem, el summe sacerdot i el comandant dels exèrcits. 

Ritus funeraris

 

Per conèixer els ritus funeraris, la mostra presenta una tapa de sarcòfag de fusta estucada i pintada, representacions del déu Osiris (déu de la resurrecció, fertilitat, vegetació i agricultura) i d’altres divinitats relacionades amb la mort, com la deessa Nut, i vasos canops, els recipients on els embalsamadors dipositaven les vísceres del difunt (l’estómac, el fetge, els intestins, i els pulmons). 
 

L’Antic Egipte també va divinitzar alguns animals, com el falcó, l’ibis i el brau. Cada any, els sacerdots seleccionaven l’animal que consideraven l’encarnació del déu i el momificaven i enterraven amb tota mena de luxe. A l’exposició hi ha un falcó momificat. El déu Horus es representa amb un cap de falcó, i és considerat l’iniciador de la cultura egípcia.
 

Els amulets i objectes màgics també eren molt comuns entre els egipcis, com l’escarabat, vinculat a la divinitat solar, i l’ull udjat, relacionat amb el déu Horus. 
 

Déus d’Egipte també inclou una maqueta del temple de Dandur, amb la qual es pot observar els diferents espais que constitueixen el temple, concebut com una metàfora de l’univers i del procés de creació. 
 

L’exposició es complementa amb un mapa i una cronologia de l’Antic Egipte, i una dotzena de fotografies procedents de l’obra L’architecture et la décoration dans l’ancienne Egipte (París, 1920-1924), realitzada per l’egiptòleg Gustav Jequier i el fotògraf V. De Mestral-Combremont. 
 

Els antics egipcis creien en la vida més enllà de la mort, a la qual donaven molta importància, i per això els ritus funeraris es prenien amb tanta cura, per assegurar el viatge a l’altre costat. Els egipcis, sobretot, creien en la resurrecció, i per poder assegurar una nova vida al difunt els ritus eren la clau. Als faraons, considerats déus, se’ls enterrava amb tot luxe i seguretat en majestuoses piràmides.