PUBLICITAT

ANDORRA LA VELLA

10 casos d’assetjament homòfob a l’escola

Som com Som gestiona durant l’últim any almenys una desena de situacions

Per ESTHER JOVER MARTIN

Minut de silenci per les víctimes de l’assassinat múltiple a orlando, ahir.
Minut de silenci per les víctimes de l’assassinat múltiple a orlando, ahir. | TONY LARA
Almenys una desena d’estudiants han sofert, durant l’últim any, assetjament escolar per ser homosexuals. L’associació Som com Som, que defensa els drets de les persones LGBTI (lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals), gestiona els casos que li arriben, generalment de pares i mares angoixats per les situacions que viuen els fills. Dels casos que l’entitat ha atès en els últims mesos, n’hi ha un que està en mans de la Batllia, a l’espera que se celebri el judici sobre els fets.
 
El president de Som com Som, Carles Perea, lamenta que «no hi ha protocols» en casos d’assetjament homòfob. «Amb l’antic director del SAAS, Lluís Burgués, vam intentar treballar algun tipus de derivació, perquè els 22 psicòlegs del SAAS fossin el primer interlocutor, i gestionar els casos a través de les associacions i l’administració», va recordar ahir després del minut de silenci dedicat a les víctimes de la massacre d’Orlando, als Estats Units. 
 
Amb tot, Perea va explicar que «ens continuen arribant casos particulars que sofreixen assetjament escolar, i nosaltres ens dirigim a la Policia, al departament de delictes contra les persones, a l’Àrea de polítiques d’igualtat o, si cal, a la Batllia». El president de l’entitat va matisar que «hi ha molts casos que no arriben a judici, sinó que es resolen amb una entesa».
 
DERIVATS A SALUT MENTAL / Molts dels joves que pateixen l’homofòbia a les aules deriven amb problemes psicològics, com estrès posttraumàtic, distímia, depressió, trastorn de la conducta... «El problema està associat a l’assetjament escolar i s’ha de treballar des del nivell terapèutic, i evitar anar al Servei de Salut Mental», va puntualitzar Perea. De fet, l’alumnat que pateix alguna afectació emocional o psicològica per l’assetjament acaba sent derivat «a Salut Mental perquè no hi ha cap àrea especialitzada en LGBTI», va remarcar la vicepresidenta de Som com Som, Gisela Llobet. «No només és violència verbal, també hi ha casos de violència física, i no hi ha cap legislació que ho reguli. S’ha de fer alguna cosa, com multar la persona que assetja o fer-li fer treballs socials, i que el nen o la nena que ho pateix es pugui sentir millor a l’aula», va argumentar Llobet.
 
Quan una criatura o adolescent té algun problema per la situació que viu, se’l deriva a Salut Mental, però des de Som com Som es vol deixar clar que «no estan malalts». L’ideal seria que els joves afectats fossin tractats per un professional de la psicologia, especialitzat en aquests temes, però no n’hi ha cap. Per pal·liar-ho, des de l’entitat s’ha organitzat un curs de formació en psicologia gai afirmativa que ahir es va impartir a docents i pedagogs i avui a 14 psicòlegs. La llista de professionals s’entregarà a l’Àrea de polítiques d’igualtat perquè pugui derivar els casos (de fet, la psicòloga de l’Àrea de polítiques d’igualtat i una del Servei de Salut Mental assisteixen a la formació específica).
 
LLEI D’IGUALTAT / L’assetjament escolar per motius d’homofòbia és una de les qüestions que Som com Som demanarà que es reguli a la futura Llei d’igualtat. «Volem que la llei reforci els agents que hi intervenen, educació formal i informal, protegir i reforçar línies vermelles», va dir Perea. 
 
La redacció de la llei encara està a les beceroles, però en el procés hi estan convidades totes les associacions i col·lectius que pateixen discriminació . «És una llei que engloba molts sectors, i ho ha de salvar tot», va lamentar ahir la presidenta de l’associació feminista Stop Violències, Vanessa M. Cortés. «A d’altres llocs cada col·lectiu té les seves lleis, perquè encara que siguin matèries transversals, hi ha una violència que ens és pròpia només pel fet de ser dona», va subratllar. 
 
El text legal encara no s’ha començat a escriure, però la secretària d’Estat d’Afers Socials, Ester Fenoll, ha avançat que es vol una legislació àmplia, que no se centri només en la igualtat per gènere, sinó que inclogui totes les sensibilitats, com la LGBTI, el racisme i la xenofòbia, les discapacitats i qualsevol tipus de discriminació contra les persones.
 
Tot i que ja s’ha posat fil a l’agulla, la llei no estarà enllestida ni entrarà a tràmit parlamentari fins a finals de legislatura. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT