Segons el padral actual, les explotacions ramaderes disposen d’un total de 644 equins, per davant de 1.536 caps de bestiar boví (es compten les mares adultes), 3.015 ovins (ramats en transhumància) i 288 cabres. Els cavalls que es crien aquí són de raça bretona, però es coneixen com «equí país», segons aclareix el gerent de Ramaders d’Andorra, S.A., Gerard Martínez.
 

La cria i consum de carn de poltre ha augmentat significativament d’un any per l’altre, i enguany ja és el segon que es comercialitza sota el segell de qualitat de carn d’Andorra. Per aconseguir el subministrament regular de carn de cavall, almenys un a la setmana per distribuir entre les carnisseries, des de Ramaders d’Andorra S. A. han hagut de fer mans i mànigues.
 

Martínez ho explica: «Amb la vedella hem trencat l’estacionalitat. Les vaques, normalment, segueixen el cicle natural. Quan pugen a pasturar a la muntanya se’ls porta el toro, i pareixen nou mesos més tard, a la primavera, perquè a l’estiu hi ha més menjar. És el cicle natural. Però el cicle natural no quadra amb el de vendes a Andorra, perquè a l’hivern és quan més gent tenim, i si ens arriben vedells quan no tenim gent és un problema, perquè llavors no venem. Mitjançant unes ajudes a la qualitat hem pogut trencar l’estacionalitat, i els vedells que neixen en un període reben una ajuda, i els que neixen en un altre període, en reben una altra».
 

La carn de vedella de qualitat està garantida tot l’any, però, què passa amb la de cavall? «En canvi, les eugues pareixen als 11 mesos i tots els pollins arriben a la primavera», prossegueix el gerent de la societat. «Aleshores, l’esforç del ramader és superior perquè si li neix un pollí a la primavera passarà tot l’estiu a la muntanya, l’engreixarà de tornada i el podrà sacrificar a principis d’any. Però el problema és que el senyor que s’ha compromès a portar-nos pollí a finals d’any l’ha d’aguantar tot un any a casa i engreixar-lo l’últim període de temps. Això suposa més esforç i més diners. L’any passat era una prova, i com que no hi havia molta gent convençuda, molts ramaders van engreixar els pollins de cop, quan estaven a la muntanya, i hi va haver un tap de pollins grassos a la primavera que vam haver d’esportar a Espanya, i al setembre ja no teníem pollins». 
 

Per pal·liar la situació i evitar concentrar un excés de poltres grassos a punt per ser portats a l’escorxador, «aquest any hem aconseguit que alguns ramaders guardin pollins per poder tenir-ne tot l’any. A un agricultor no li pots dir que engreixi dos pollins i en guardi tres, ho ha de fer alhora, i quan en certes èpoques ens sobren pollins, els exportem, i jugant amb aquesta combinació ens assegurem de tenir-ne sempre», comenta Martínez.
 

En el que portem d’any ja se n’han exportat 19: 11 al març i vuit la setmana passada. El consum de cavall esta assegurat.