Santanach destaca «la vinculació» d’Andorra amb les obres de Llull
L’any 1470 ja hi havia lectors de l’autor mallorquí al Principat
Coincidint amb la commemoració dels 700 anys de la mort de Ramon Llull, el Foyer de l’Auditori Nacional d’Andorra va acollir ahir diversos actes de celebració per recordar la figura i trajectòria literària de l’escriptor i filòsof mallorquí.
El comissari de l’Any Llull 2016, Joan Santanach, que va ser l’encarregat d’obrir la jornada commemorativa amb la conferència Ramon Llull, una vida de novel·la, va admetre que Andorra, com a territori de parla catalana, «s’ha d’enorgullir no només de tenir a Llull com un dels seus màxims escriptors, sinó també de la vinculació que ha mantingut amb l’autor des de fa molts segles». D’aquesta manera, Santanach va posar de manifest que gràcies al document Doctrina Pueril de Llull, inclòs en el Còdex Miscel·lani que custodia l’Arxiu Nacional i que va ser exposat ahir durant l’acte commemoratiu, «tenim constància que l’any 1470 ja hi havia lectors de Llull a Andorra i aquesta connexió tan antiga no la poden reivindicar tots els territoris de parla catalana».
«L’any 1470 ja hi havia lectors de Llull a Andorra i, per tant, aquesta connexió tan antiga no la poden reivindicar tots els territoris de parla catalana». Així de contundent es va mostrar el comissari de l’Any Llull 2016 durant la jornada commemorativa que el Govern, juntament amb l’Ambaixada d’Espanya, la Fundació Ramon Llull, i el Centre de la Cultura Catalana, va organitzar per recordar la figura de Ramon Llull en el 700 aniversari de la seva mort. En aquest sentit, Santanach va recalcar que «sense cap mena de dubte Llull és l’escriptor d’expressió catalana més important que tenim» i, per aquest motiu, va indicar que «tot el que sigui donar a conèixer la seva obra s’ha de valorar molt positivament».
Quant a la repercussió de l’autor en territori andorrà, Santanach va posar en relleu que Andorra, com a territori de parla catalana, «s’ha de sentir orgullós no només de tenir a Llull com a un dels seus màxims escriptors, sinó també d’haver estat capaç de mantenir una vinculació amb l’autor des de fa molts segles». Així, Santanach va recordar que el document Doctrina pueril de Llull, inclòs en el Còdex Miscel·lani que custodia l’Arxiu Nacional, és un text «central» en l’imaginari andorrà per a la seva història i, per tant, «fa més de 500 anys que ja hi havien lectors interessats en aquests textos».
Conferències / Per la seva banda, la ministra de Cultura, Olga Gelabert, que va recordar que durant els darrers mesos «ja hem pogut apropar-nos a l’obra de Llull gràcies a les conferències realitzades per la Societat Andorrana de Ciències», va explicar que amb aquest acte commemoratiu s’ha aconseguit entrellaçar els interessos culturals de diferents institucions del país com és el mateix Govern, l’Ambaixada d’Espanya, la Fundació Ramon Llull, i el Centre de la Cultura Catalana. Finalment, l’ambaixador espanyol a Andorra, Manuel Montobbio, va recalcar que Llull «representa l’autor més universal de l’expressió catalana».
El comissari de l’Any Llull 2016, Joan Santanach, que va ser l’encarregat d’obrir la jornada commemorativa amb la conferència Ramon Llull, una vida de novel·la, va admetre que Andorra, com a territori de parla catalana, «s’ha d’enorgullir no només de tenir a Llull com un dels seus màxims escriptors, sinó també de la vinculació que ha mantingut amb l’autor des de fa molts segles». D’aquesta manera, Santanach va posar de manifest que gràcies al document Doctrina Pueril de Llull, inclòs en el Còdex Miscel·lani que custodia l’Arxiu Nacional i que va ser exposat ahir durant l’acte commemoratiu, «tenim constància que l’any 1470 ja hi havia lectors de Llull a Andorra i aquesta connexió tan antiga no la poden reivindicar tots els territoris de parla catalana».
«L’any 1470 ja hi havia lectors de Llull a Andorra i, per tant, aquesta connexió tan antiga no la poden reivindicar tots els territoris de parla catalana». Així de contundent es va mostrar el comissari de l’Any Llull 2016 durant la jornada commemorativa que el Govern, juntament amb l’Ambaixada d’Espanya, la Fundació Ramon Llull, i el Centre de la Cultura Catalana, va organitzar per recordar la figura de Ramon Llull en el 700 aniversari de la seva mort. En aquest sentit, Santanach va recalcar que «sense cap mena de dubte Llull és l’escriptor d’expressió catalana més important que tenim» i, per aquest motiu, va indicar que «tot el que sigui donar a conèixer la seva obra s’ha de valorar molt positivament».
Quant a la repercussió de l’autor en territori andorrà, Santanach va posar en relleu que Andorra, com a territori de parla catalana, «s’ha de sentir orgullós no només de tenir a Llull com a un dels seus màxims escriptors, sinó també d’haver estat capaç de mantenir una vinculació amb l’autor des de fa molts segles». Així, Santanach va recordar que el document Doctrina pueril de Llull, inclòs en el Còdex Miscel·lani que custodia l’Arxiu Nacional, és un text «central» en l’imaginari andorrà per a la seva història i, per tant, «fa més de 500 anys que ja hi havien lectors interessats en aquests textos».
Conferències / Per la seva banda, la ministra de Cultura, Olga Gelabert, que va recordar que durant els darrers mesos «ja hem pogut apropar-nos a l’obra de Llull gràcies a les conferències realitzades per la Societat Andorrana de Ciències», va explicar que amb aquest acte commemoratiu s’ha aconseguit entrellaçar els interessos culturals de diferents institucions del país com és el mateix Govern, l’Ambaixada d’Espanya, la Fundació Ramon Llull, i el Centre de la Cultura Catalana. Finalment, l’ambaixador espanyol a Andorra, Manuel Montobbio, va recalcar que Llull «representa l’autor més universal de l’expressió catalana».