PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Les dones de Picasso

El CAEE exposa 85 peces del geni malagueny que van des dels gravats a la ceràmica

Per ESTHER JOVER MARTIN

Ceràmiques, litografies i gravats de l’exposició ‘Picasso. Seducció i lluita’, que es pot visitar al CAEE fins al 24 de setembre.
Ceràmiques, litografies i gravats de l’exposició ‘Picasso. Seducció i lluita’, que es pot visitar al CAEE fins al 24 de setembre. | EMILIO PRENAS
Fernande Olivier, Eva Gouel, Olga Koklova, Marie- Thérèse Walter, Dora Maar, Françoise Gilot, Genevieve Laporte, Jacqueline Rocque... Són algunes de les dones que van passar per la vida de Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, 1881-Mougins, 1973), el geni de la pintura que tenia tanta fama de seductor com de torturador psicològic (Rocque es va suïcidar amb un tret al cap). 
 
L’obsessió de Picasso pel tema femení es plasma en tota la seva obra; aiguaforts, aiguatintes, gravats, ceràmiques, litografies... La figura femenina des de tots els seus vessants (l’esposa, l’amant, la model, la mare, la filla, etcètera). El Centre d’Art d’Escaldes-Engordany (CAEE) acull, fins al 24 de setembre, l’exposició Picasso. Seducció i lluita, amb una selecció de 85 peces escollides expecialment per a la mostra d’art d’Andorra, i comissariada per Lola Durán.
 
El recorregut de l’exposició és cronològic: des del 1901, quan un jove Picasso començava a viatjar a París, fins al 1970, cap al final de la seva vida. Set dècades de treball i de vida del pintor universal. 
 
Durán, doctora en història de l’art i especialista en l’artista malagueny, va explicar ahir els detalls de la mostra. El primer apartat són cinc obres de joventut de Picasso: La espera (o La morfinòmana) i La Nana, de 1901, en els quals retrata el món del cabaret que va descobrir a París, i en què destaca «el puntillisme i el fauvisme». A Montmartre, Picasso va trobar molta misèria, pobresa i degradació. Aquesta època coincideix amb el període blau, i la mostra conté un retrat de 1903 d’una mare que protegeix el seu fill del fred amb la capa, amb la mirada perduda, i «una mà allargada que recorda el Greco, al qual Picasso admirava». Després del període blau va venir el rosa, entre 1905-1907, del qual s’exposa el Retrat de la senyora Canals, «musa dels primers avantguardistes». La model era l’esposa del gravador Canals, molt amic de Picasso, i l’artista la pinta com una típica espanyola, amb flor i mantilla negra. Aquest apartat es completa amb un arlequí ja que Picasso estava fascinat pel circ. Amb el seu amic Apollinaire, el pintor anava a visitar el circ Medrano, instal·lat a Montmartre, ja que el seduïen «els éssers marginals com ells, desitjaven la seva vida nòmada», va exposar Durán.
 
L’Espanya profunda
 
En el següent àmbit l’exposició fa un salt fins a 1949, una època en què a Picasso l’interessava l’Espanya profunda. L’artista va rebre l’encàrrec d’il·lustrar l’òpera Carmen, de Bizet, per a la Biblioteca Nacional Francesa. Com que la institució estava vinculada al Partit Comunista, Picasso va acceptar, però a la seva manera: «La majoria són retrats de línies simples, cubistes, usa el quadrat i el cercle. Torna al principi del segle XX», va comentar la comissària. «Ell simplifica i aconsegueix la màxima expressivitat». En total, hi ha 34 gravats al burí sobre el mite de la femme fatale.
 
Picasso. Seducció i lluita continua als anys 50 amb la ceràmica. El pintor acostumava a anar de vacances a Vallauris (Provença-Alps-Costa Blava) on va conèixer el matrimoni Madoura i es va apuntar al seu taller de ceràmica. L’estiu que ve hi va tornar amb apunts per crear les seves peces. En la seva joventut, Picasso va experimentar amb la ceràmica, amb un forn romà, però no obtenia els resultats que anhelava i ho va deixar. «El 1954 es va comprar un dels primers forns elèctrics i va poder experimentar». Al CAEE s’hi aprecia l’evolució de la ceràmica, des de peces de superfície plana o amb formes que Picasso decorava fins a les seves pròpies obres. «Per a l’artista, la ceràmica és l’art total ja que uneix l’escultura i la pintura», va puntualitzar l’experta en l’autor.
 
Finalment, la mostra acaba amb gravats de les dues últimes sèries que va realitzar en vida. En aquesta obra s’hi aprecia l’obsessió pel nu femení i el sexe, ja que hi ha imatges eròtiques de la mitologia («Picasso es veia com l’àlter ego d’un minotaure, que estima i fa patir les dones»), l’arcàdia mediterrània i el recorrent tema de l’artista i la model, sempre despullada. Moltes de les models de Picasso van ser les seves amants. Les sèries, més enllà de la temàtica eròticofestiva, demostren la perícia del creador amb la tècnica, que era un gran admirador de Rembrandt i Goya, dos altres grans gravadors. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT