PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

El país es bolca

Els carrers i les carretres per on transcorre la prova s’omplen de seguidors al ciclisme

Per JOAN JOSEP BLASCO

La carretera que puja a la Comella, plena d’espectadors per donar ànims als corredors.
La carretera que puja a la Comella, plena d’espectadors per donar ànims als corredors. | Tony Lara
El Tour de França té quelcom especial i un poder d’atracció com pocs esdeveniments. És una festa, i en cada etapa n’és una demostració. A Andorra no va ser cap excepció, amb les carreteres per on transcorria el pilot plenes per a veure passar els corredors. Les pintades a la calçada per donar ànims als seus favorits no van faltar, igual que tot tipus de cartells donant suport als ciclistes i banderes al vent indicant la procedència de cadascú, comprovant-se que no només hi havia gent del país, sinó que van ser un bon grapat els seguidors que van venir de fora les nostres fronteres.
 
És una festa hi un cop la caravana de la ronda gala va trepitjar territori andorrà, es va poder comprovar que la gent respondria al que significa que tot un Tour de França sigui de nou al Principat. I més en una etapa especial, de les més dures del recorregut d’aquesta edició. I se’ns dubte, la reina dels Pirineus. La gent tenia ganes d’animar i fer soroll, per donar alè a uns corredors que venien amb uns quants quilòmetres a les cames i que encara els hi faltava un bon grapat, sobretot en pujada. Al poble d’Ordino els castellers d’Andorra, de Sant Feliu de Llobregat i la colla Sagrada Família de Barcelona van realizar una actuació en ple pas del pilot. I és que al llarg del dia es van organitzar diverses activitats per donar color a la jornada.
 
Balanç positiu / Per tot el que es va poder viure, «ha estat una etapa fantàstica a nivell de l’esforç dels corredors. Era ja de per si dura pels cinc ports que havien de fer, i la pluja de l’últim tram ha provocat que s’hagi convertit en èpica», exposava Francesc Camp, ministre de Turisme i Comerç. Amant del ciclisme, valorava esportivament parlant que «no hi ha hagut massa batalla entre els favorits. Podria haver estat més renyida entre aquests per tractar de distanciar-se a la general, però no ha estat així». La meteorologia va ser protagonista, «la pluja no ha deixat lluir tant el país, però només a la part d’Arcalís. En la resta s’han pogut veure unes molt bones imatges tant de Baixalís com de la Comella» i per televisió «s’ha pogut comprovar el perfils tan rics de ports de muntanya que tenim al país».
 
La satisfacció per la resposta del públic és clara: «A tot Andorra s’ha vist una gran animació. Tothom s’ha bolcat, tant la gent del país com la de fora». Amb tot això, i amb els organitzadors del Tour al Principat, confien a convèncer que el pas de prova pel país sigui més sovint: «La intenció és que torni però és difícil saber quan, però esperem que sigui en menys freqüència que fins ara. És un aspecte que no depèn de nosaltres, perquè hi ha més de 200 demandes de ciutats, localitats i regions que ho demanen».
 
El cap de Govern, Antoni Martí, exposava que la valoració «no pot ser altra que extremadament positiva, però no únicament per l’arribada. Hem tingut una mica el que són els Pirineus. Molta calor i després un xàfec d’estiu. Per tant, ha estat un final èpic i a l’alçada del que són les muntanyes andorranes, molt dures i una etapa exigent», i remarcava la importància del que significa tenir tres dies la prova al país, pel «fet que s’instal·li el Tour de França i tota la seva caravana, amb tot el que aporta a nivell mediàtic i de repercussió als mitjans de comunicació, no únicament esportius sinó de tota classe. És una aposta que feia Andorra Turisme molt reeixida. No passava des de feia molts anys que Andorra no acollia tres dies del Tour de França».

‘I’m cycling in the rain’ i un espectador és atropellat per un corredor per no estar atent
 
La jornada va viure vàries anècdotes. Una de les més divertides va protagonitzar-la Jarlinson Pantano. El xàfeg que va caure en l’ascensió a Arcalís va ser important i el colombià va voler fer broma pel que havien passat els ciclistes. Afrontava els últims metres abans de creuar la línia d’arribada amb un paraigues, per a no mullar-se encara més del que ho havia fet. Arribava, sense pressa, a més de 32 minuts del guanyador. Un fet que no va fer tanta gràcia va ser un espectador que va anar per terra per culpa de no estar suficientment atent. Era camí cap a Arcalís i no va veure que no havien passat encara tots els corredors. El ciclista implicat quasi cau.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT