Un equip d’investigadors liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha identificat al Parc Nacional d’Aigüestortes un total de 344 vestigis arqueològics, el què el fa una de les zones de muntanya europees amb més intensitat de resgistres documentats. 
 

Les restes majoritàriament es troben a més de 2.200 metres d’altitud i es tracta de murs, tancats i possibles estructures d’habitatges. La resta són abrics a les roques i un petit conjunt de cercles de pedres, encara sense excavar, que podrien representar monuments funeraris. 
 

Les dates registrades suggereixen una ocupació humana continuada al territori des de fa 10.700 anys. Les dades són fruit d’un programa de recerca d’arqueologia de muntanya encarregat per la Direcció del Parc Nacional i realitzat al llarg de deu anys (2004-14). El coneixement sobre el passat històric i arqueològic del Parc ha canviat, en revelar un territori humanitzat difícil d’imaginar pocs anys enrere.  

L’any 2001 no hi havia cap registre arqueològic de les zones estudiades, només es coneixien uns pocs vestigis per referència oral dels ramaders. El que hi ha ara contradiu la percepció de les zones de muntanya com a reserves naturals, explica Ermengol Gassiot. La majoria del jaciments identificats, 221, són restes arquitectòniques a l’aire lliure.